vitra :tot lo vitrum duna fenèstra o duna pòrta-vitra.Pòrta-vitra : pòrta-crosièira. vitraire, -a :persona que pausa las vitras.vitrar (v. tr.) :pausar de vitras.vitrat (còrs) :massa gelatinosa, blancosa, quemplena lo bulb de luèlh, enrè del cristallin e en avant de la retina.vitratge :vitrum de veirina.« vitrós » (fr.) : v. veirenc. vitre, -a (adj.) :gaujós, -osa / content, -a.vitrectomia :ablacion cirurgicala del còrs vitrat.vitreotòm :aparelh cirurgical per trabalhar sul còrs vitrat.VITRI- / VITRO- :formas prefixada del latin vitrum (veire) v. vitrofania.vitrificable, -a :que pòt èsser vitrificat, -ada.Sabla vitrificabla. vitrificador, -airitz :que vitrifica ; que pòt vitrificar.vitrificacion :accion o resulta de vitrificar o de se vitrificar.vitrificar (v. tr.) :recobrir duna substància que revèrta de veire ;far fondre quicòm per o mudar en veire. Vitrificar de sabla. Vitrificar un ponde. vitrificar (se) :se mudar en veire.vitrina :veirina (davantura vitrada dun local comercial).vitriòl :mena de sulfat ; acid sulfuric concentrat ; (s.f.) : alcoòl fòrt que jamai ; paraulas bravament acèrbas.Un estil al vitriòl. vitriòl blanc :sulfat de zinc.vitriòl blau :sulfat de coire.vitriòl verd :sulfat de fèrre.vitriolar / envitriolar (v. tr.) :(tractar la semença al sulfat de coire)Cal envitriolar lo cerealum abans de lo semenar. vitriolatge :accion de vitriolar.vitriolic, -a :de la natura del vitriòl.vitrofania :tilheta autopeganta que sempega sus una vitra e que pòt èsser legida per transparéncia.vituperable, -a :que se merita dèsser blaimat.vituperador, -airitz :que vitupèra.vituperança :accion de vituperar.vituperar (v. intr.) :remocar / blaimar / semonsar.vitupèri :remocada / blaime / repròchi / semonsa.viu-argent :argent-viu / arcamina / mercuri.viu-viu (far) (v. intr.) :vivotejar.viu, viva (adj. e subs.) :en vida ; plen, -a de vida ; prompte, -a ;acèrb, -a ; movement rapid ; sostengut, -usa ; inclinacion marcada. Agèt uèch mainatges, totes plan en vida. Duèlhs vius. Un esperit viu. Un estiu viu. Es viu coma la podra. Paraulas vivas. Ritme viu. Un fuòc viu. A un gost viu per la brava cosina. Las fòrças vivas duna region. De viva votz |