DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

vitra :

tot lo vitrum d’una fenèstra o d’una pòrta-vitra.
Pòrta-vitra : pòrta-crosièira.

vitraire, -a :

persona que pausa las vitras.

vitrar (v. tr.) :

pausar de vitras.

vitrat (còrs) :

massa gelatinosa, blancosa, qu’emplena lo bulb de l’uèlh, enrè del cristallin e en avant de la retina.

vitratge :

vitrum de veirina.
« vitrós » (fr.) : v. veirenc.

vitre, -a (adj.) :

gaujós, -osa / content, -a.

vitrectomia :

ablacion cirurgicala del còrs vitrat.

vitreotòm :

aparelh cirurgical per trabalhar sul còrs vitrat.

VITRI- / VITRO- :

formas prefixada del latin vitrum (veire) v. vitrofania.

vitrificable, -a :

que pòt èsser vitrificat, -ada.
Sabla vitrificabla.

vitrificador, -airitz :

que vitrifica ; que pòt vitrificar.

vitrificacion :

accion o resulta de vitrificar o de se vitrificar.

vitrificar (v. tr.) :

recobrir d’una substància que revèrta de veire ;
far fondre quicòm per o mudar en veire.
Vitrificar de sabla. Vitrificar un ponde.

vitrificar (se) :

se mudar en veire.

vitrina :

veirina (davantura vitrada d’un local comercial).

vitriòl :

mena de sulfat ; acid sulfuric concentrat ; (s.f.) : alcoòl fòrt que jamai ; paraulas bravament acèrbas.
Un estil al vitriòl.

vitriòl blanc :

sulfat de zinc.

vitriòl blau :

sulfat de coire.

vitriòl verd :

sulfat de fèrre.

vitriolar / envitriolar (v. tr.) :

(tractar la semença al sulfat de coire)
Cal envitriolar lo cerealum abans de lo semenar.

vitriolatge :

accion de vitriolar.

vitriolic, -a :

de la natura del vitriòl.

vitrofania :

tilheta autopeganta que s’empega sus una vitra e que pòt èsser legida per transparéncia.

vituperable, -a :

que se merita d’èsser blaimat.

vituperador, -airitz :

que vitupèra.

vituperança :

accion de vituperar.

vituperar (v. intr.) :

remocar / blaimar / semonsar.

vitupèri :

remocada / blaime / repròchi / semonsa.

viu-argent :

argent-viu / arcamina / mercuri.

viu-viu (far) (v. intr.) :

vivotejar.

viu, viva (adj. e subs.) :

en vida ; plen, -a de vida ; prompte, -a ;
acèrb, -a ; movement rapid ; sostengut, -usa ; inclinacion marcada.
Agèt uèch mainatges, totes plan en vida.
D’uèlhs vius. Un esperit viu. Un estiu viu.
Es viu coma la podra. Paraulas vivas. Ritme viu.
Un fuòc viu. A un gost viu per la brava cosina.
Las fòrças vivas d’una region. De viva votz




Augmentez votre trafic avec Banchange