|
sofistic, -a :relatiu, -iva a un sofista. Rasonament sofistic.sofisticament :d’un biais sofistic.sofisticacion :farlabica ; manca de natural ; complexitat.La sofisticacion de la tecnica modèrna. sofisticadament :d’un biais sofisticat.sofisticador, -airitz (adj. e subs.) :que sofistica, que manca de natural ; farlabicaire, -a.Un anar sofisticador. Una recèrca sofisticairitz. sofisticar (v. tr.) :farlabicar ; utilizar de sofismas.sofisticat, -ada :farlabicat, -ada ; que manca de natural.La Jacmelina es una femna sofisticada. sofla :emplastre / carpan.Pèire s’es trapada una brava sofla. soflada :çò que l’òm sofla ; sofla / emplastre / carpan.sofladissa :vent impetuós ; guelsa ; mugiment d’aigas o de vent.soflaire, -a :persona que sofla.sofladura :espet / explosion ; gèt de flamas (R. III, 336)soflament :accion de soflar.soflar (v. tr.) :bufar ; beure ; prene ; mocar ; aver las polsas / respirar peniblament ; mandar un emplastre.Soflar la candèla. Soflar una litra. Soflar un nenon Soflar un peon (R. VI, 412) al jòc de damas (R. VI, 14) Se lo dròlle t’insolenta, sofla-lo ! soflar (se) :se mocar.Sofla-te, dròlle, qu’as la meca al nas ! soflariá :ensemble dels apleches de bufar d’una farga, d’una orguena, d’una fabrica... ; airal que i son installats los apleches de bufar.soflatge :art de soflar lo veire.sofle (m.) :alen ; alabrena / salamandra.Lo Sofle Sant : lo Sant Esperit. sofle, -a : mofle, -a / mòl, -a ; sople, -a ; elastic, -a. soflet :bufa (sofla pichona, carpan pichon).Dròlle, se te calas pas te traparàs un soflet ! sofletada :accion de sofletar.sofletaire, -a :persona que sofleta.sofletar (v. tr.) :mandar una sofla o un soflet.Lo sofletèt d’un revèrs de man. sofletejar (v. tr.) :frequentatiu de sofletar.soflorar (v. tr. e intr.) :enlevar la flor ; desflorar / desflorir ; aflorar / aflorir.Sofòcles (devèrs 495-406 abans J.C.) : poèta grèc. sòfra / sofra :pèça d’arnesc ; avaladoira de muòl ; còrda qu’estaca los dos bastes d’un muòl.sofracha (f.) / sofrache (m.) / sofraita (f.) :manca / besonhÈsser en sofrache : èsser dins lo besonh. Far sofrache : far manca / far besonh. sofrachós, -osa / sofraitós, -osa :qu’es dins lo besonh / que mança de çò necessari.sofranhar (v. intr.) :romiar. |