DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

silicic, -a :

natura d’un acid derivat del silici.

silicicòla (m. e f.) :

natura de las plantas que volontan los terrens silicioses. Lo castanh es silicicòla.

silicifèr, -a :

que conten de silici (f.) Tèrra silicifèra.

siliciós, -osa :

que conten bravament de silici (f.)

SILICO- :

forma prefixada per designar la preséncia de silici dins un compausat o un aliatge.

silicocalcari, -ària (m.) :

natura de ròcs o de ròcas que contenon a l’encòp de silicats e de carbonats de calci.

silicocalci (m.) :

aliatge de silici amb de calci.

silicocalcic, -a :

relatiu, -iva al silicocalci.

silicocalquièr, -ièira :

doblet de silicocalcari, -ària.

silicoformic, -a :

que revèrta l’acid formic.

silicòn (m.) :

polimèr que sas cadenas son formadas d’encadenaments alternats d’oxigèn e de silici.

silicona (f.) :

nom generic de substàncias que lo silici i remplaça lo carbòni.

silicòsi (f.) :

malautiá professionala de personas qu’an respiradas un brieu de poscas de silici.

silicula :

varietat de siliqua cortina.

silicur :

compausat de silici e d’un autre element.

silificacion :

accion o resulta de silificar.

silificar (v. tr.) :

impregnar de silici ; mudar en silici.

silificar (se) :

s’impregnar de silici ; se mudar en silici.

siliqua :

frucha seca, longaruda e que se dubrís per quatre fendas. (R. V, 233)

siliqüifòrme, -a :

en forma de siliqua.

siliquós, -osa :

se ditz de las plantas que lor frucha es una siliqua.

sillaba :

vocala o ensemble de letras que se pronóncian d’un sola emission de votz.
Lo mot Avinhon a tres sillabas.

sillabari :

libronèl per ensenhar los mainatges a legir.

sillabic, -a :

relatiu, -iva a las sillabas ; que se compausa de sillabas.
Cant sillabic que cada nòta correspond a un sillaba.
Augment sillabic : addicion d’una sillaba a un mot.

sillabus (lat) :

lista de las errors condemnadas per Piu IX en 1864.

sillogisme :

rasonament en tres proposicions (majora, minora e conclusion) que la conclusion ven de la majora per l’intermediari de la minora. (R. IV, 101)
L’òme es mortal ; soi un òme ; donc, soi mortal.

sillogistic, -a :

relatiu,-iva a un sillogisme ; que procedís
per sillogismes. Rasonament sillogistic.

sillogisticament :

d’un biais sillogistic.

sillogizar (v. intr.) :

rasonar per sillogismes.
silò (de l’ancian occitan sil) : sotièira (cròs o airal cobèrt per i servar los ensilatges) ; estructura per i servar lo gran o d’autres aliments pel bestial ; construccion facha d’un ensemble d’estructuras bèlas per i servar de grandas quantitats de gran o de granas ; cavitat betonada curada dins la tèrra per i servar o per ne lançar un missil. De notar que la màger part dels diccionaris etimologics fan venir silò del castelhan silo.

silotatge :

ensilatge.



Augmentez votre trafic avec Banchange