|
quiqueta :membre viril de nenon.quiquiriquí (onom.) :cant de gal.QUIRO- :forma prefixada del grèc kheir, kheiròs (man)quirograf :arcaïsme per dire « autograf » ; brèu del papa non- promulgat.quiromancia :art de predire l’avenidor d’après los signes e las linhas de la man.quiromancian, -ana :persona que se ditz capabla de legir l’avenidor dins los signes o las linhas de la man.quiropractica :art de sostar amb de manipulacions qualqu’un que patís de dolors.quiropractician, -a :persona especializada en quiropractica.quiscarra :esquila / esquilon / cascavèl / ariòla.« quiscavèl » : v. cascavèl. quisquilha :criveladuras. (R. V, 26)« quisson » : v. cusson. quist :tumor benigna (R. II, 211) ; quista de cacilha / de caçumMe vau far enlevar aquel quist al pus lèu. quista :almòina ; collècta (t. a.)En quista de : a la recèrca de. quistaire, -a :persona que quista (t. a.)quistant, -a :mendicant, -a.quistar (v. tr.) :collectar d’almòinas ; mendicar.quistatge :accion de quistar (t. a.)quiston, -a :religiós, -iosa que quista per son convent.quit / quite, quita / quiti, quítia :liberat, -ada d’un deute, d’una obligacion ; pas un sol, pas una sola ; el meteis, ela meteissa.Soi quiti. Siás quítia. Sèm quitis. Ai pas un quiti sòu. A pas una quítia rauba de passa. Mon quiti can. Ma quítia canha. quitaire, -a :persona que quita (t. a.)quitament (adv.) :solament ; sens fraisses.Ai quitament pas un sòu ! L’an jutjat quitament. quitament (subs.) :separacion ; divòrci.quitança :escrich que reconeis q.q. quiti d’un deute.quitançar (v. tr.) :balhar quitança. |