DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

passarilhas (f.pl.) :

rasims secs ; secons (cerièiras tressecadas sus un cerièr).

passa ròsa (plt.) :

flor que passa la ròsa (Althaea rosea)
mena de poma.

passassion / passassions :

acte / actes davant notari.

passatemps :

distraccion / amusament ; ceses becuts.

passat :

temps passat ; çò passat ; mena de brodariá.

passatge :

corredor ; pas / passador de paret o de tèrme ;
causa que passa ; fragment d’una òbra.
Lo passatge de las irondèlas. Passatge cobèrt.
Passatge poetic. Soi pas que de passatge.

passatgièr, -ièira (adj. e subs.) :

passadís, -issa ; que fa pas que passar ; persona que se far carrejar dins un traïn, una nau...
Bonur passatgièr. Passatgièr de primièira classa.

passatgièirament :

d’un biais passatgièr.

passavalat :

defonsament d’un camp per trencadas.

passavam :

mena de còrda.

passavant (m. o f.) :

permés de passar ; persona que passa avant las autras ; mena de pala de terrassièr.

passavelhada :

velhada passada en familha o en societat.

passa velós (plt.) :

cresta de gal (mena d’amaranta).

passaveta :

passa-estaca / passalacet. v. p. 20, N.B. 2

passavin :

aquit per carrejar de vin.

passejada :

accion de passejar o de se passejar ; camin que se fa en se passejant.
Una brava passejada : una longa passejada.

passejaire, -a :

persona que se passeja.
Un passejaire del dimenge.

passejar (v. intr. e tr.) :

anar d’un airal a un autre per prene l’aire, per far d’exercici ; far anar d’un airal a un autre.
Se cal passejar un pauc cada jorn.Passejar lo can.

passejar (se) :

Me passegi una orada per jorn.
« pàsser » (arc.) : v. patir.

passera :

passerat feme ; boscarla d’ivèrn (Motacilla passerina)
mèrlhe roquièr (Turdus saxatilis)

passera blanca :

(Fringilia leucura)

passera montanhièira :

(Fringilia montana)

passera solitària :

(Turdus solitarius)

passerada :

passerat feme.

passerat :

aucèl teuladièr (Passer domestica)
(P. montana) ; (P. hispaniolensis) ; (P. Cisalpina)
(Prunella modularis) ; (Petronia petronia)
aucelon en general ; còn de mortièr sus un biscre d’ostal.

passereta :

passerada (passerat feme) ; boscarida d’ivèrn ; biais amistós d’escaisnomenar una filha.

passerièira :

trauc d’aucèl, nis d’aucèl ; boscarla passerièira : (Motacilla passerina) ; (Sylvia orphea)




Augmentez votre trafic avec Banchange