DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

parar : (v. tr.) :

adornar ; preparar ; aprestar ; batanar ; adobar (faiçonar) lo cuèr ; parar lo cuèr (lo fa venir pus tèunhe)
podar çò vièlh o los rasigòts de la vinha ; adobar l’airal que l’òm i a copada una branca ; levar la crosta del lach ; donar, balhar, presentar ; empachar, evitar, gandir ; plaçar, tibar un filat, un aplech de caça ; venir a propaus.
Parar de flors la taula d’un regalèmus.
Parar la nòvia. Parar (batanar) d’estòfas.
Parar la carn : ne dostar nèrvis e graissa.
Parar lo prat : i deslargar pas pus lo bestial.
Parar la man : l’estirar per recebre quicòm.
Parar las moscas : far partir las moscas d’endacòm.
Parar lo sac : lo far badar per l’emplenar.
Parar la saca : se laissar corroçar per q.q. mai.
Parar l’aurelha : tibar l’aurelha.
Parar del freg : gandir del freg. Parar un còp.

parar (se) :

s’adornar / s’aprestar ; se gandir.
Se parar del freg, de las moscas...

paraprat. Nòstra Dòna de paraprat :

lo 11 d’abril.

parasac. A parasac :

a bodre / a foison / a volontat.

parasceve (f.) :

(preparacion) ; jorn abans lo sabat ; divendres sant.

parasintèsi (f.) :

formacion d’un mot per l’addicion combinada d’un prefix e d’un sufix.

parasintetic, -a :

relatiu, -iva a la parasintèsi.

parasit, -a :

que viu al despens d’un autre.

parasitar (v. tr.) :

envasir un animal o una planta per ne viure ; perturbar un senhal radioelectric.

parasitari, -ària :

relatiu, -iva als parasits.
Malautiás parasitàrias.

parasitat, -ada :

envasit, -ida per de parasits.

parasitisme :

estat d’una persona, d’un animal o d’una planta que viu en parasit.

parasitologia :

estudi dels parasits.

parasitòsi (f.) :

malautiá amodada per un parasit.

parasits (m. pl.) :

perturbacions dins la recepcion de senhals radioelectrics.

parasòl / parasolelh :

semblaparapluèja per s’aparar del solelh.

parasolar (se) :

s’aparar del solelh amb un parasòl.
« parat » : v. passerat.

paratge (arc., mas tèrme tipic de l’occitanitat) :

sentit de respècte dels dreches de tot un cadun, drechura, ajuda mutualas. (R. IV, 425)

paratroneire :

aplech per s’aparar del pericle (fólzer, còp de tròn).

paratrucs :

garnidura sul davant e sul darrièr d’una veitura per amortir un trucal.




Augmentez votre trafic avec Banchange