DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

parabissar (v. tr.) :

borramesclar / far cabussar / cambavirar
(metre çò de dessús dejós).

parabissar (se) :

s’esparabissar / cabussar / s’esbosenar.

parabissat, -ada :

çò de dessús dejós.

parable, -a :

que pòt èsser parat (t. a.)

parabòla :

raconte allegoric que conten una morala ; mena de linha corba ; aplech de television per captar las ondas transmesas per satellit.
Las parabòlas de l’Evangèli.

parabolic, -a :

en forma de parabòla.
Miralh parabolic. Movement parabolic.

parabolicament :

d’un biais parabolic.

parabolicitat :

forma parabolica.
La parabolicitat d’un miralh.

parabrisa :

vitra de veitura que para del vent lo menaire.

paracasudas :

aparelh en forma de grand parasòl per alentir la casuda de q.q. que se gèta d’un avion.

paracasudista (m. e f.) :

persona que davala d’un avion en paracasudas.

paracefal (subs. m.) :

mostre del cap atrofiat.

paracentèsi (f.) :

incision per evacuar un liquid d’una cavitat naturala del còrs.

paracinesia :

forma d’apraxia.

Paraclet (del grèc parakletòs) :

sinonim de Sofle Sant, d’ Esperit Sant :Consolador, Defensor. (Jn. 14, 16)

paracetamòl :

remèdi que fa tombar la dolor e la fèbre.

paracosia :

anomalia dins la percepcion dels sons.

paracronisme :

error cronologica que plaça un eveniment pus tard que son epòca.

paracròtas :

pèça de metal o de plastic per se parar de las cròtas. Lo paracròtas d’una selha.

parada :

accion de parar o de se parar (t. a.) ; tot çò fach, dich o expausat per èsser vist (t. a.) ; desfilat militar ; espectacle per atirar l’atencion (t. a.) ; ensemble d’actes rituals abans la copulacion d’unes animals.
Far parada de son saber. Parada militara.
Parada de circ. Sentiments de parada.
Lièch de parada. Parada nupciala.
« paradar » : v. paladar.

paradaire, -a :

persona que parada.

paradar (v. intr.) :

prene un aire avantatjós per se far véser.
« paradèla » : v. panadèla.

paradigma (m.) :

exemple / forma.
Paradigmes d’un vèrb, d’una declinason.

paradigmatic, -a :

exemplar, -a / tipic, -a.

paradís :

airal qu’Adam e Èva i vivián uroses ; airal que i vivon los àngels e los sants ; çò que nos espèra dins l’Autre Mond ; airal mannat que lo mond i s’agradan fòrça ; mena de pomièr salvatge que servís per èsser empeutat (Malus acerba)




Augmentez votre trafic avec Banchange