palholada :accion de sonhar una femna en jasilhas ;feston de batejalhas ; palhas achiquetadas / festucs. palholaire, -a :persona que pesca amb una palhòla.palholar (v. tr.) :far la sòla (lo ponde / lo plancat) dun naviri.palhon :botelha granda cobèrta de palha trenada ; palha menuda ; brandon de palha ; manat de palha per selhonar o reservar un camp ; mena de peis (Mugil cephalus)palhonar (v. tr.) :selhonar amb de palha un camp de semenar ; se reservar un camp amb un manat de palha.palhós, -osa :cobèrt de palha.palhosa :palhassa granda.palhoset :palhassa pichona.palhossàs :montet de palha vièlha mièja-confida (poirida)palhum :brisum de palha ; palhat de bestial.palhurgam :bargum (filassa de lin o de cambe).palhurgat :brisum de palha, despigas ; crivelum.palhús / palhusses :brisum de palha.palhut, -uda :qua de brava palha.Froment palhut. Civada palhuda. pali :subrecèl / baldaquin (de lit. baldaquino).PALI- :forma pefixada del grèc palin (tornarmai)v. palicinesia - palilalia - paligrafia. paliacion :substitucion per excusar o amagar una fauta ; remèdi quamaga una malautiá sens la garir. (R. IV, 402)paliar (v. tr.) :portar remèdi a quicòm, mas dun biais provisòri e garrèl. (R. IV, 402)paliatiu, -iva :(adj. e subs.) : provisòri,-a e garrèl, -a ; solucion provisòria e garrèla. (R. IV, 402)palica :paissèl (pal de sosten per la vinha, per darbres...)palicar (v. tr.) :espintar un paissèl de sosten.palicinesia :repeticion espontanèa e involontària del meteis gèst, del meteis movement.palièira :barratge fach amb de pals.paligrafia :repeticion abituala, dins un escrich, de la meteissa idèa, del meteis mot, de la meteissa expression.palilalia :repeticion patologica, dins lo parlar, del meteis mot, de la meteissa frasa.paligòt :pal de sosten / tutor.PALIN- / PALIM- :v. PALI-palinfrasia :quequejadís.palingenèsi (f.) :evolucion regressiva duna ròca metamorfica.palimpsèst :manuscrit sus un pargamin utilizat dos còps.palinassa (plt) :(Scirpus silvaticus)palindròm :mot, vèrs, frasa que se pòdon legir desquèrra a drecha coma de drecha a esquèrra. |