|
paissa :mena de jòc d’adreça (d’abiletat).paissedors (m. pl.) :mordas / mordassas (pòtas del bestial)paissejaire, -a :persona que mena pàisser.paissejar (v. intr.) :pasturar / pàisser (manjar d’èrba).paissèl :pal que servís de tutor ; ganche v. ganche.paisselaire, -a :persona qu’espinta de paissèls.paisselar (v. tr.) :metre de paissèls ; ramar peses o mongetas ; jalonar / selhonar.paisselatge :accion de paisselar ; de ramar ; de jalonar.paisselièira :anèla de fèrre dels ganches de carreta.pàisser (subs.) :pàtus. v. pàtus.pàisser (v. tr. e intr.) :far pasturar ; pasturar ; alimentar ;pasturgar / tramar / téisser (t. tecn. de teisseire) paissença / pais / paissin :pàtus. v. pàtus.paissin :v. çaisús.paissièira :barratge de ribièira ; restanca / peirada / levada ; restanca de molin ; bastardèl / resclausa ; sèrva de peissum.La enina rança lavava lo linge a una paissièira. paissieirada :restanca de molin.paissieiron :barratge pichon.« paja » e derivats (fr.) : v. pagina. pal :paissèl long e afustat (aponchat) per èsser espintat en tèrra ; pèrga de marinièr ; postèl ; baston.pal barrièr :pal gròs.pal culhièr :taravèla / taraira / virona per espintar de bastons, de paissèls, de plants...pal semalièr :pal per portar de semaladas de rasims.pala :aplech format d’una placa de fèrre mai o mens concava, margada pro long, e que servís a desplaçar de tèrra, de carbon o tota matèria solida o pastosa... ; ala / alet / alibre de ròda idraulica. Pala de carbon. Pala de mortièr.Pala de cantonièr. Pala de fornièr. palabés / palabessa :andusac. v. andusac.palabessada :temporada de trabalh amb un palabés ; tèrra trabalhada amb un palabés.Una palabessada de tres oras. palabessaire, -a :persona que trabalha amb un palabés.palabessar (v. tr.) :trabalhar la tèrra amb un palabés.palabra :parladissa.palabrar (v. intr.) :parlotejar / parlufejar. |