DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

onorar (v. tr.) :

tractar una persona amb respècte, estima e
consideracion ; far omenatge a son meriti.
Onorar sos parents. Onorar un professor.

onorar (s’) :

M’onori d’èsser nascut e demorat occitan.

onorari, -ària :

qu’a un títol sens n’aver la fonccion.
President onorari. Professor onorari.

onorariat :

qualitat de q.q. qu’a recebut un títol onorific.

onoraris (m. pl.) :

retribucion dins las professions liberalas.
Los onoraris d’un notari, d’un avocat.

Onorat :

prenom.

Onorat Simon (1783-1852) :

medecin provençal, autor de Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d’òc ancienne et moderne, que F. Mistral remiravava e qu’utilizèt bravament per far Lou Tresor dóu Felibrige.

onorific, -a :

que balha d’onors, de consideracion, mas sens cap d’avantatge material.

Onorina / Norina (dim.) :

prenoms.

onors (f. pl.) :

distinccion ; ceremoniá en l’onor de q.q.
L’onor, òc ! Las onors, ni mai ni mens !

ont (adv. de lòc) :

L’ostal ont soi nascut : l’ostal que i nasquèri.
Ont vas ? - Ont que siá !
D’ont mai... d’ont mai... : v. d’ont mai.

ONT- :

forma prefixada del grèc òn, -tòs (èsser) (subs.)

onta :

vergonha (sentiment de desonor).

ontable, -a :

vergonhós, -osa.

ontejar (v. intr.) :

aver vergonha.

ontic, -a :

se ditz de tota coneissença relativa als objèctes del mond, per oposicion a la coneissença ontologica.

ONTO- :

v. ONT-

ontogenèsi (f.) :

desvolopament de l’individú, a partir de l’uòu fecondat, entrò a l’estat adult.

ontogenetic, -a :

relatiu, -iva a l’ontogenèsi.

ontogenia :

doblet d’ontogenèsi.

ontogenic, -a :

doblet d’ontogenic, -a.

ontològ, -a :

doblet d’ontologista.

ontologia :

estudi de l’èsser (subs.) en tant qu’èsser.

ontologic, -a :

relatiu, -iva a l’ontologia.

ontologicament :

d’un biais ontologic.




Augmentez votre trafic avec Banchange