DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

nombrar (v. tr.) :

denombrar ; comptar ; enumerar ; estimar (en parlant del nombre).

nombre :

resulta de comptar, de denombrar, d’enumerar, d’estimar la quantitat.

nombre gramatical :

singular e plural.
Libre dels Nombres : libre 4 del Pentateuc. nombrós, -osa : en grand nombre.

no man’s land (’noumans,land) :

terren neutre entremièg dos pòbles o païses enemics.

nomenar / nominar / (v. tr.) :

sonar / donar un nom ; causir ; designar q.q. oficialament per far quicòm.
Lo nomenèron Jòrdi. Es el que foguèt nomenat.
Nomenar general, evesque, professor...

nomenar (se) :

se sonar. Se nomena Nina.

nomençar (v. tr.) :

doblet de nomenar / nominar.

nomenclatura :

ensemble dels tèrmes sistematicament emplegats dins tal o tal domeni.
Nomenclatura de las plantas.
Nomenclatura gramaticala.
Nomenclatura quimica.

nomentar (v. tr.) :

doblet de nomenar / nominar.

nominacion :

accion o resulta de nominar q.q.
Esperèt un brave brieu sa nominacion.

nominal, -a :

relatiu, -iva al nom ; qu’existís pas que de nom.
Lista nominala. Apèl nominal. President nominal.

nominalament :

d’un biais nominal.

nominatiu :

cas de declinason latina, grèga...

nominatiu, -iva :

que conten los noms d’una tièira.
Estat nominatiu. Lista nominativa.

nominativament :

d’un biais nominatiu.
« nommar » (fr.) : v. nomenar.

nomnar (v. tr. arc.) :

designar q.q. o quicòm per son nom ; balhar un prenom ; causir q.q. per far quicòm.
(R. IV, 321 - L. 261)
L’an nomnada Maria. L’an nomnat caporal.

nomnar (se) :

se sonar / s’apelar.
Se nomna Fontanilhas.




Augmentez votre trafic avec Banchange