|
latent, -a :qu’existís sens se manifestar.Malautiá latenta. -LATÈR :forma sufixada del latin latus, -eris (costat)v. qüadrilatèr. lateral, -a :situat per costat de quicòm mai. (R. IV, 27)Brancas lateralas. lateralament :sul costat. (R. IV, 27)lateralizacion :especializacion progressiva, dins la pichona enfància, de cadun dels emisfèris del cervèl dins lors fonccions respectivas ; resulta d’aquela especializacion.LATERO- :forma prefixada del latin latus, lateris (costat)laterocòli (m.) :mena de torticòli que lo cap i se tròba clinat lateralament.lateroposicion :desviacion d’un organ clinat a drecha o a esquèrra.lateropulsion :desequilibri d’un parkinsonian desportat d’un costat.lateroversion :lateroposicion. Lateroversion de l’utèr.latescent, -a :que conten o que revèrta de latèx.latèx :liquid lachenc que se tròba dins d’unas plantas.laticifèr, -a :que conten de latèx.latièr :mena d’alús per relevar un filat.latièr, -ièira :capable, -a de far o de pernar de latas.Sause latièr. Cotèl latièr. latin :lenga mòrta parlada pel Romans ; lenga de cultura ; lenga de la Glèisa catolica ; lenga maire del galloroman (Rustica romana lingua) ; lenga maire de las lengas dichas romanicas ; lenga tecnica d’unes especialistas, que los noms de plantas, d’animals, de campairòls... se balhan sovent en latin.latin, -a :qu’a rapòrt al latin (t. a.) o a la civilizacion latina.latinada :citacion o tirada latina.latinejar (v. intr.) :far de citacions latinas ; parlar latin.latinisme :biais de dire latin, passat dins una autra lenga..Ipso facto es un latinisme. latinista :persona que fa de latin.latinitat :civilizacion dels pòbles latins.latís, -issa :drud, -a / vigorós, -osa.latisson :lata pichona.latitud :amplitud / extension ; distància d’un airal fins a l’eqüator.latitudinal, -a :relatiu, -iva a la latitud.lato sensu (lat.) :al sens larg. v. p. 20, 2°/ d) |