DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

lanat :

lana ; las bèstias lanudas ; carn de moton o de feda.

lanatge :

toison de las bèstias lanadas ; tondeson de la lana ; estòfa de lana.

lanç :

accion de lançar ; gèt ; vam ; saut ; movement ; movement qu’alunha un naviri de son itinerari ; ritme.
De lanç : d’intrada / d’ataca / dins d’abòrd.
En lanç : de lanç.
D’un lanç : d’un saut.

lança :

anciana arma blanca ofensiva ; punta de baudufa ;
espiga laissada pel volam. Lança de targaire.

lança del Crist (plt.) :

lenga de sèrp (Ophioglossum vulgatum)

lançada :

còp de lança ; petnada (còp de pè) ; ponheson /
fissada / lancejada. (R. IV, 18)

lançadoira :

naveta de teisseire.

lançament :

accion o resulta de lançar.

lançar (v. tr.) :

getar ; pónher / fissar ; petnar ; escometre.
Quand un abscès lança, aquò marca qu’amadura.

lançar (se) :

se ronçar / se precipitar / se getar ; s’escometre.

lançariá :

botiga de vendeires de lanças o de linhas de pescar.

lancejada :

còp de lança ; petnada ; ponheson / fissada.

lancejaire, -a :

reguitnós, -osa ; refastinhós, -osa.

lancejant, -a :

que lanceja / que ponh / que fissa.

lancejar (v. intr.) :

balhar de còps de lança ; pónher / fissar (en parlant d’un amàs (abscès).

lancet :

mena de pèira de talha (t. tecn. de maçon).

lanceta :

lança pichona ; incisòri de cirurgia ; peissum marin : ferrassa (Trigon aldrovandi) ; (T. vulgaris) ; agla de mar (Myliobatis aquila) ; bauca del plumet (plt.) : (Stipa pennata)

lancetièr :

estug de lanceta.

lanci :

pericle / fólzer / liuç / beleg ; pluèja amb tròns.
Al lanci : al diable !

lancic / lancil :

curador de lauraire d’autres còps.

lancièr :

mena de soldat de cavalariá.

lancièira :

acorral de molin ; bonda de tina.

lancil / lancic :

curador de lauraire d’autres còps.

land :

lanç v. pus naut.
De land en land : alandat,-da en grand.

landa :

frau / èrm / calm. (Del gallés LANDA)

landari :

espandi bèl de país.

landaire, -a :

fug-òbra ; passapaís / rodaire.




Augmentez votre trafic avec Banchange