DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

institucion :

accion d’instituir ; çò instituit (fondacion / creacion)

institucional, -a :

relatiu, -iva a una institucion.

instituible, -a :

que pòt èsser instituit, -ida.

instituidor, -oira :

persona qu’instituís quicòm / fondador, fondairitz / fondator, fondatritz (t.a.)

instituir (v. tr.) :

fondar / establir / iniciar quicòm.

institut :

règla d’un òrdre religiós ; òrdre religiós ;
societat literària, scientifica, artistica...

Institut d’estudis occitans :

I. E. O. (sigla).

institutor, -tritz :

persona encargada de l’instruccion d’unes joves (professor d’escòla) ; regent, -a.

instruccion :

accion o resulta d’instruire o de s’instruire ;
ensemble dels procediments que permeton a un afar d’èsser jutjat.

instructiu, -iva :

òrdre, explicacion, consigna... balhats
a q.q. per far quicòm.

instructor, -tritz :

persona qu’instruís q.q. ; persona qu’instruís un procès (que l’organiza).
« instruir » : v. instruire.

instruire (v. tr.) :

ensenhar quicòm a q.q. ; cercar e reunir las pròvas d’un acte delictuós.
Es estat cargat d’instruire lo procès.

instruire (s’) :

estudiar / aprene.

instrument :

aisina, aplech fabricat, aparelh... (t. a.) ;
document que pròva quicòm. (R. III, 561)
Instruments diplomatics (actes)

instrumentacion :

accion o resulta d’instrumentar.

instrumental, -a :

que servís d’instrument. (R. III, 561)

instrumentalament :

d’un biais instrumental.

instrumentar (v. tr.) :

escriure la musica pels diferents instruments d’una orquèstra ; far de contractes, d’actes publics... Los uissièrs instrumentan.

instrumentari, -ària :

relatiu, -iva a un instrument legal.
Acte instrumentari : escrich que constata un acte juridic.

instrumentista (m. e f.) :

persona que jòga d’un instrument de musica.
« instrusir » : v. instruire.

insubmergibilitat :

qualitat de çò insubmergible.

insubmergible, -a :

que pòt pas èsser submergit, -ada.

insubordinacion :

manca de subordinacion.




Augmentez votre trafic avec Banchange