|
despertar (v. tr.) :desrevelhar.despertar (se) :se desrevelhar.« despartinar / despertinar » : v. vespertinar. « despervesir » : v. desprovesir. despescar (v. tr.) :tirar lo peis del cròc o del filat.despeselhar (v. tr.) :amassar los peses ; t. tecn. de teisseire.despeselhar (se) :se desfranjar ; s’espelhandrar.despeselhat, -ada :espelhandrat, -ada.despesolhar (v. tr.) :far la guèrra als pesolhs (l.p.)despesolhar (se) :se desbarrassar de sos pesolhs.despessesir (v. tr.) :far venir mens espés ; esclarir ;far venir linde. despestelar (v. tr.) :enlevar lo pestèl de la sarralha / despeilar ; desclavar.despestelar (se) :se despeilar ; se desclavar.despestilhar (v. tr.) :despolhar de sos vestits.despestilhar (se) :se desempetegar.despetegar / desempetegar (v. tr.) :tirar d’afar ; liberar.despetegar / desempetegar (se) :se tirar d’afar ; se liberar.despetegat / desempetegat, -ada :tirat, -ada d’afar.despetissar / desapetissar (v. tr.) :far pèrdre l’apetís.despetissar / desapetissar (se) :pèrdre l’apetís.despetorlar (v. tr.) :desbarrassar las fedas de lors crotarèlas.despicar (v. tr.) :tondre a l’entorn del somés d’una feda.despièch / despièit :decepcion agra. (Boecis, 960)En despièch de / mal despièch de : ni per. En despièch de tot / mal despièch de tot : ni per tot. despiechar / despieitar (v. tr.) :decebre / far escopir agre (s.f.)despiechar / despieitar (se) :escopir agre (s.f.) ;abandonar sos uòus o sos aucelons. |