DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

cru, crusa :

qu’es pas cuèch, -a ; qu’es pas aprestat, -ada.
Manjar tot cru. La vertat crusa.

crua :

vabre (excavacion prigonda facha per un torrent).

cruc :

cima del cap ; occiput.

cruca :

cap ; clòsca del cap ; occiput.
« crucar » : v. crocar.

crucat, -ada :

un pauc fòl, -a / tocat, -ada de la coeta de l’anhèla.

CRUCI- :

forma prefixada del latin crux, crucis (crotz)

crucial, -a :

en forma de crotz ; decisiu, -iva.
Lo mètge (medecin) me faguèt una incision cruciala.
Punt crucial. Moment crucial. Episòdi crucial.

crucianèla (plt.) :

(Crucianella angustifoli)
(C. latifolia) ; (C. maritima) ; (C. monspeliaca)

crucifèr, -a :

que pòrta una crotz ; qu’a los petals en forma de crotz.

crucifèras (f. pl.) :

familha de plantas.

crucific :

crotz de fust, de metal... que pòrta l’image del Crist.

crucificar (v. tr.) :

clavelar sus una crotz.
Jèsus foguèt crucificat.

crucificat, -ada :

clavelat, -ada sus una crotz ;
bravament esprovat, -ada.

crucifixion :

accion de crucificar ; tèla d’artista (m. e f.) que representa lo Crist en crotz.

crucifòrme, -a :

en forma de crotz.

crucir (v. tr.) :

espotir. (R. II, 524)

cruditat :

estat de çò cru (non cuèch o non aprestat).

cruèl, -a :

que pren plaser a far sofrir (R. VI, 174 - L. 103) ;
que fa sofrir. Òme cruèl. Bèstia cruèla.

cruèlament :

d’un biais cruèl.

crueltat :

estat de çò cruèl (persona, animal o causa) ; acte de q.q. de cruèl (persona o animal).

Cruesa :

departament occitan. v. p. 1053.

cruga :

dorna (recipient amb aurelha e bèc per posar d’aiga)

crugòl / crugon :

diminutius de cruga. (R. II, 524)

cruguet / crugueta :

dorna pichona o pichonèla.

cruguièr :

aiguièira (airal que i se fasiá la vaissèla).

cruissir / croissir (v. tr. e intr.) :

far entendre un bruch en fregant las dents de dessús amb las de dejós ; cracinar ; rosegar amb las dents ; bresar jos las dents ; tuar amb las dents ; fendre, asclar jos la dent ; manjar, bafrar en fasent cruissir jos las dents ; carcanhar, molestar (s.f.) (R. IV, 247)
A la tissa de far cruissir las dents.

cruissir / croissir (se) :

se bresar jos las dents.

cruissent, -a :

que cruissís jos las dents.

cruissendilha / cruissentena :

teissut animal elastic d’embrion (R. III, 113) que, per la màger part, se càmbia en òsses.

cruissiment :

cracinament.

cruissirar (se) :

s’espotir amb un cruissiment.

cruissit, -ida (adj.) :

vièlh acabat, vièlha acabada (s.f.)

crulh :

cruvèl / crovèl. v. cruvèl.

crum :

nivol encra (negra) ; nivol d’auratge.

crum, -a :

encre, -a ; escur, -a ; fosc, -a / sorn, -a / trum, -a.

crumada :

castelàs d’auratge ; auratge.

crumassa :

auratge.

crumor :

estat de çò crum (fosc, escur).
« Dins la crumor, quicòm lusís... » J. B.

crumós, -osa :

escur, -a ; nivolós, -osa.
Lo temps es crumós.

crup :

catàs qu’es pas estat desmasclat.
Te prenes per un crup ?

crupàs / cruparlhàs :

augmentatius pej. de crup.

crural, -a :

relatiu, -iva a la cuèissa. Artèria crurala.

crus, -a :

cau, cava ; curat, -ada ; cròi, -a. (R. II, 521)

crusanha :

verdanèla (mena d’agaric) (Agaricus virescens)

crusaula :

doblet de crusanha. (Crusaula blanca) ; (C. grisa)

crusca :

micarèla (particula de pan).

Cruscafavòtas :

lo nanet pichon (escais del personatge principal del conte de Perault, Le Petit Poucet).

cruscar (v. tr.) :

manjar las rèstas ; crocar amb apetís ; rosegar ; netejar la grépia.

cruscas :

rèstas de repais ; rafatalha / rafatum.

cruscassar (v. tr.) :

frequentatiu de cruscar.

cruscat, -ada :

cruissit, -ida ; rosegat, -ada.

crusejar (v. intr.) :

cruissir jos las dents ; èsser pas pro cuèch ;
èsser fèrm al tocar o jos las dents.

crusèla :

campairòl (mena de russula ; mena d’agaric).

crusitge :

cruditat ; creis / cresc (mena de vin ; cepatge)

crusòl :

recipient per i far fondre d’unes metals per la calor ; vas refractari de fornèl ; airal que i se fondon diferentas civilizacions.

crusquejar (v. tr.) :

rosegar sens grand apetís ; mastulhar.

crustacèu (m.) :

animal que fa partida dels crustacèus.v. pus bas.
L’escrabida es un crustacèu.

crustacèu, -èa :

que forma una crosta.
Liquèn crustacèu.

crustacèus (m. pl.) :

classa d’animals articulats que lor clèsca dura es formada de quitina impregnada de sals calcicas.
Cambaròtas, crancs, langostas son de crustacèus.

cruvèl / crovèl :

còca ; clèsc / clèsca / clòsc ; cocon / baba ; cascalh ; rascal.
« cruvèl » / « curbèl » e derivats : v. crivèl e derivats.

cruvelut, -uda :

envolopat, -ada dins un clèsc o dins una còca.
Castanha cruveluda : amb son pelós o amb sa pèl.

CTEN- :

forma prefixada del grèc kteis, ktenòs (penche)

ctenaires (m. pl.) :

mena d’invertebrats marins.

CTENO- :

forma prefixada del grèc kteis, ktenòs (penche)

ctenofòr (m.) :

granda tipula bruna que sa baba se desvolopa dins la terralhada dels marronièrs.

ctenofòrs (m. pl.) :

ctenaires v. pus naut.


Augmentez votre trafic avec Banchange