|
creac :esturion (mena de peis que sos uòus se sonan caviar)Creacion (la) :l’accion de crear l’univèrs e son contengut.creacion (s.f.) :accion de fargar quicòm de novèl (s.f.)creacionisme :doctrina qu’afortís que Dieu crèa cada arma al moment de la concepcion.creairitz (adj. e subs. f.) :persona o facultat que farga quicòm de novèl. Imaginacion creairitz. (R. II, 506 - L. 100)creança :cresença (çò que l’òm crei). (R. II, 509)crear (v. tr.) :fargar quicòm de novèl (s.f.)creat / creatura :v. creatura.creat, -ada :fargat, -ada (s. p. e s. f.)creatina :substància presenta dins los muscles que i constituís una resèrva d’energia.creatiu, -iva :capable, -a de crear ; qu’amòda una reaccion. Esperit creatiu. Ambient creatiu.creativitat :qualitat de q.q. capable de crear.Creator (lo) :Dieu.creator, creairitz (adj. e subs.) :qu’a lo poder de crear ; persona que farga quicòm de novèl. (R. VI, 172)Poder creator. Imaginacion creairitz. creatura :èsser creat ; persona umana ; (pej.) femna.Òmes e bèstias sèm de creaturas del bon Dieu. Una creatura pauc recomendabla. creaturar (v. tr. e intr.) :enfantar.creaturon :fètus (R. III, 298) / fanfanhon / avorton. v. (R. II, 17) |