|
cort :airal enclaus entremièg de bastiments ; sòl de bòria ;residéncia de rei ; personas que i demòran ; airal que i se far la justícia ; pargue / corral. cort, -a :lo contrari de long, -a. Per far cort : en resumit.cortada :contengut de la bassa cort ; bòria ; casal.cortal / cortala :jaça / pargue pel bestial ; pastural.cortalar (v. tr.) :claure dins un cortal.cort alen , -a :besalenada / guelsa ; asma (m.)cortanèla :cort pichona ; cort enclausa.cort alen / cortalena :polsa / polsièira / guelsa / besalenada / asma (m.)cortapalha (a la) :a l’azard. Tirar a la corta palha.cortàs, -assa :plan tròp cort, plan tròp corta.cortaud, -a :coacopat ; coacopada ; rabassòt, -a.cortaurelhas :animal cortaurelhat o persona cortaurelhada.cortaurelhat, -ada (adj. e sub.) :qu’a d’aurelhas cortas.Moisset, -a es l’escais d’una persona cortaurelhada. cort bolhon :bolhon amb vin e espècias per far còire de peis / pairolariá.cortcircuit :copadura accidentala de corrent electric.cortcircuitar (v. tr.) :metre en cortcircuit ; (s.f.) : téner pas compte dels intermediaris.cortcircuitatge :accion o resulta de cortcircuitar.cort metratge :film cortet de cinemà o de television.« Lo Temps Novèl » es un cort metratge occitan, d’après una novèla de Joan Bodon. cortpoisson :asma (m.) / polsas / cort alen / sofle cort.cort polset / cort poisson :sofle cort / guelsa ; asma (m.)cortavida (subs. m. e f.) :persona freula e mingarèla.cortectomia :ablacion d’una partida del cortèx cerebral.cortègi :ensemble de personas qu’acompanhan quicòm o q.q. (t.a.)cortejaire, -a :persona que corteja / calinhaire, -a ; cortesan, -a.cortejar (v. tr.) :far la cort / floretar (contar floreta)téner cort ; se téner a la cort. cortejat, -ada :calinhat, -ada.cortés, -a :fòrt aimable, -a.L’amor cortés cantat pels trobadors : exaltacion (R. II, 60) pagana de l’amor adultèr mudat en acte cortés, vertuós e sublim. cortesament :d’un biais cortés.cortesan, -a :que se ten a la cort d’un rei o d’un grand.cortesia :* afabilitat (R. 111, 278)corteson :damaisèl / donsèl. (R. 111, 68)cortet, -a :un pauc cort, -a.corteta :borieta / bòria, bòrda pichona.cortèx (del latin cortex (rusca ; envolopa) :çò que cobrís, çò qu’envolopa un organ animal o vegetal.Cortèx cerebral. Cortèx susrenal. cortial / cortil / cortiu :dependéncia d’ostal o de bòria.CORTIC- :forma prefixada del latin cortex, -icis. v. cortèx.cortical, -a :relatiu, -iva al cortèx d’un organ.Cellulas corticalas. CORTICI- :forma prefixada del lat. cortex, -icis. v. cortèx.corticicòla (m. e f.) :que viu sus las ruscas dels arbres.Liquèns corticicòlas. CORTICO- :forma prefixada del lat. cortex, -icis. v. cortèx.corticoïde (m.) :substància secretada pel cortèx de las glandolas susrenalas.corticosteroïd :cadun dels compausats secretats pel cortèx de las glandolas susrenalas.corticostimulina :ormòna de l’ipofisi qu’estimula la secrecion de la glandola corticosusrenala.corticosusrenal, -a :relatiu, -iva al cortèx susrenal.corticosusrenalòma (m.) :tumor corticosusrenala.corticoterapia :terapia pels corticoïdes.cortilha :òrt atenent a una bòria.« cortilhièira » : v. còpa pès. cortin, -a :descoetat, -ada. Ai una canha cortina.cortina :estòfa que tampa una pòrta, una fenèstra, un lièch... ;tròç de fortificacion. cortinar (v. tr.) :enrodar de cortinas.cortinari (m.) :nom generic de 400 menas de campairòls.Del latin cortinarius. cortinatge :cortinas de lièch.cortitge :estat de çò cort ; brevetat / brevitat (R. 11, 257)còrtocar (v. tr.) :corcachar / esmòure (sarrar lo còr).cortor :pan bis / pan biset / pan brun. |