|
cat / gat :mamifèr carnassièr dels ostals (Felis domestica)anciana maquina de guèrra ; instrument de tonelièr. cat aubièr :estela (mena de peis de mar) (Squalus canicula)cat de fons :morre plat (peis de mar) (Squalus americanus)cat evès :cat acuolat, revirat per s’aparar.cat fèr :cat salvatge. (Felis sylvestris)cat foïn :mostèla / faïna / fagina (Mustela foina)cat marin :mascle de la cata roquièira (Squalus catulus)cat pudís :mena de pichon qüadrupède salvatge. (Feles)catabanhada (m. e f.) :persona qu’a de sang de raba.cata roquièira :rosseta pichona (peis de mar) (Squalus catulus)catasuau, -ava :catamiaula (m. e f.) (v. aquel mot)CATA- :forma prefixada del grèc katá (en bas ; jos / al fons / a fons ; del naut de ; sus ; al fons de ; del fons de ; en vista de ; contra ; en davalant de ; pendent ; en tombant sus ; a travèrs ; de naut en bas / d’un bot a l’autre...catabolic, -a :relatiu, -iva al catabolisme.catabolisme :transformacion en energia dels aliments assimilats. (Una de las fasas del metabolisme).cataclin-cataclan (onom.) :clic-clac / clica-claca (onom.)cataclisme :catastròfa granda (tèrratremol, aigat, guèrra...)catacomba :cementèri sosterranh dels primièrs crestians.cata-cornilha (plt.) :blavet. (Centaurea cyanus)catacostic, -a :relatiu, iva a la catacostica.catacostica :catafonia v. pus bas.catacrèsi (f.) :confusion entre dos mots que se revèrtan : per exemple entre conjectura e conjonctura ; mena de metafòra que consistís a emplegar un mot al delà de son sens estricte. A caval sus una paret.catadiòptri (m.) :sistèma optic que torna mandar los rais luminoses dins lor direccion d’incidéncia.Tot veïcul deu aver de catadiòptris sul darrièr. catadioptric, -a :caracteristica dels sistèmas optics que trabalhan per reflexion e per refraccion.catadioptrica :sciéncia dels fenomèns catadioptrics.catadròm, -a :peissum fluvial que davala en mar per groar.Las anguilas son catadròmas. catafonia :partida de l’acostica qu’estúdia los ressons.catafonic, -a :relatiu, iva a la catafonia.catafòt :catadioptri v. pus naut.catagenèsi (f.) :pèrdia d’organs o de fonccions.cataira (plt.) :èrba dels cats. (Nepeta cataria)catalan :lenga romanica de Catalonha.catalan, -a (adj. e subs.) :persona sortida de Catalonha.catalana :ala de capèl relevada ; còfa catalana.catalanar (v. intr.) :relevar l’ala d’un capèl.catalanisme :mot catalan, expression catalana utilizats dins una autra lenga.catalanista :persona afogada per la civilizacion, la lenga, los estudis catalans.catalepsia :suspension subita de la sensibilitat e dels movements volontaris, amb rigiditat musculara.cataleptic, -a :relatiu, -iva a la catalepsia.catalisador, -airitz :qu’amòda una catalisi.Element catalisador. Substància catalisairitz. catalisi (f) :acceleracion d’una reaccion quimica.catalisar (v. tr.) :intervenir amb un catalisador per una reaccion quimica.catalòg :recuèlh d’enumeracion d’articles. (R. IV, 100)catalogar (v. tr.) :inserir dins un catalòg ; inserir dins una categoria (pej.)catalogat, -ada :enumerat, -ada dins un catalòg ; classat, -ada dins una categoria (pej.)catalogatge :accion o resulta de catalogar.Catalonha :region e comunitat autonòma d’Espanha.catamenia :menstruas.catamenial, -a :relatiu, -iva a la menstruacion.catalpà (del grèc katulhpa) : arbre ornamental. catamaran :embarcacion de velas, amb doas còcas apariadas.catamiaula :persona sornaruda ; persona ipocrita.cataplasma (m) :emplastre emolient, apasiant, antiseptic.cataplexia :pèrdia subta e passadissa del tonus (lat.) muscular, amb cabussada per tèrra sens s’estavanir.catapuça (plt.) :catuça. (Euphorbia lathyris)catapulta :anciana maquina de guèrra.catapultar (v. tr.) :lançar / getar quicòm sus l’enemic.catapultat, -ada :lançat o mandat endacòm bruscament o per suspresa (objècte, projectil, persona...)catar (v. tr.) :agachar, agacha qu’agacharàs.catar, -a :albigés, -esa (adèpte, -a del catarisme)catar / gatar / catonar (v. intr.) :far de catons.cataracta :opacitat del cristallin amodada pel vielhum ;enòrme rajal de ribièira o de fluvi dins un degolau. cataràs / catàs :cat gròs ; cat gròs e emmalit.cataraunhar (v. tr.) :capinhar / picanhar.cataraunhar (se) :se capinhar / se picanhar.cataraunhejar (v. tr.) :quitar pas de cataraunhar.cataraunhejar (se) :quitar pas de se cataraunhejar.catarèl, -a :qu’agacha amb enveja.« catari, -ària » (l.p.) : v. catar. Catarina :prenom ; copatrona santa d’Euròpa amb Brigida de Suèda e Edith Stein.catarina (pej.) :femna barjacaira, maldisenta, parlagrassa ;catin / prostituïda. catarinada :repapiatge.catarinassa / catarinèla :persona ipocrita.catarineta :filha de vint-e-cinc ans pas encara maridada per Santa Catarina ; viravòut / galinèla del bon Dieu :(Coccinella septempunctata) catarinòt :beat ; persona ipocrita.catarisme :doctrina maniqueïsta de l’Edat mejana.catassa / gatassa / catarassa :cata gròssa e emmalida.catastròfa :eveniment calamitós / desastrós.catastrofar (v. tr.) :abatre / consternar / aterrar (R. V, 353)catastrofic, -a :de la natura d’una catastròfa.catastrofisme :tendéncia a o véser tot en negre.catatimia :afectivitat organizada, diferenciada e socializada, tala qu’es representada pels sentiments.catatonia :sindròme psicomotor de l’esquisofrenia caracterizat per la pèrdia de l’iniciativa dels movements.catatonic, -a :relatiu, -iva a la catatonia.catch (kat†) (angl.) :mena de lucha liura que la màger part de las presas i son permesas.catchar (v. intr.) :far de catch. (De confondre pas amb cachar)catchaire, -a :persona que fa de catch. |