DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

bast :

barda ; duralh.

basta :

banasta ; aisina de 50 litres (arc.)

basta :

brava tropelada d’aucèls o de peisses ; panèl de vestit ; rebús de rauba o de cotilhon ; filbasta ; cercle de cima o de fons de fustalha.

basta :

aquò sufís ! / I n’a pro ! / Pro !

bastalha :

otes los arneses (« arnesques » en l.p.)

bastança :

sufisença.

bastant, -a :

sufisent, -a.

bastantament :

sufisentament.

bastar / bastinar (v. tr.) :

cargar lo bast a una sauma.

bastar (v. intr.) :

sufire. Aquò bastarà per aqueste còp.

bastard, -a (adj. e subs.) :

nascut, -uda de parents de raça diferenta ; nascut, -uda fòra union legala ; que coneis pas son paire ; ni cabra ni boc / ni un ni l’autre.
Un dròlle bastard. Un can bastard. Un acòrdi bastard.

bastardalha / bastarduènha :

los bastards en general.

bastardèl :

resclausa ; restanca.

bastardejar (v. intr.) :

s’apariar entre raças diferentas ; s’apariar fòra union legala.

bastardièr, -ièira :

persona en carga de bastards.

bastardièira :

plançon de salvatjum.

bastarditge :

çò bastard.

bastardon :

un pichon bastard.

bastarduènha (subs. f. pej.) :

los bastards en general.

bastarenc, -a :

ni cabra ni boc / ni carn ni peis /
ni un ni l’autre / ni tu ni vos ; entredós, entredoas.

bastaressa :

agulha de bast ; agulha d’embalar.

baste :

aital siá ! Cresi que vòl plòure... baste !
Baste que : mas que.
Baste venguèsse ! Baste poder !

bastejada :

çò carrejat a bast.

bastejaire, -a :

que carreja a bast.

bastejar (v. tr. e intr.) :

carrejar a bast ; carrejar sus las esquinas d’una sauma ; portar lo bast (s.f.) ; trimar.

bastejatge :

carreg a bast.

bastenc :

cordatge d’espartariá.

bastenda :

bastissa / bastiment.

bastenga :

tèla emborrada per aparar un naviri.

bastengar (v. tr.) :

garnir un naviri amb de bastengas.

bastengat, -ada :

aparat, -ada amb de bastengas.

bastida :

vilòta bastida a l’Edat Mejana a l’entorn d’una plaça lèumens amb d’arcadas ; ostal ; bòria ; mas ; capmàs ; ostal de mèstre.

bastidan, -a :

persona que viu dins una bastida.

bastidor :

maçon ; martèl de maçon.

bastièr :

bardonièr.

bastilha :

fòrt / fortalesa.

bastiment :

accion de bastir ; bastenda ; naviri.

bastina :

bardèl / bardèla.

bastinada :

carga d’una bardèla.

bastinaire, -a :

bastièr, -ièira (persona que basta un ase, un muòl...)

bastinar (v. tr.) :

cargar lo bast a una bèstia.

bastion :

mena de fortalesa.

bastionar (v. tr. e intr.) :

fortificar.

bastisseire, -a :

persona que bastís.

bastir (v. tr. e intr.) :

maçonar ; construire ; anisar (aucèls) bastison : construccion.

bastissa :

bastenda / bastiment.

baston :

pal.

baston blanc (plt.) :

(Asphodelus ramosus)
baston de Sant Jaume (plt.) : (Althaea rosea)

baston de Sant Josèp (plt.) :

(Lysimachia vulgaris)

bastonar / bastonejar (v. tr.) :

tustar amb un pal.

bastonada :

rosta / tanada / tabassada / tustassada.

bastonaire, -a :

persona que balha de còps de baston.

bastonàs :

baston gròs.

bastonat :

ofici de bastonièr.

bastonejada / bastonejadís / bastonejadissa :

bastonada.

bastonejat, -ada :

tustat,-ada amb un baston.

bastonet :

baston pichon.

bastonièr :

degan d’un collègi d’avocats.


Augmentez votre trafic avec Banchange