bai, -a :de color roge-maurèl / baiard, -a / baiòl, -a.baia :intrada de mar dins una còsta (del gallés BAIA)tròç de mar mai o mens encastrat dins una tèrra. baia :asenada ; messorga ; fatòrga ; borla ; engana.baialaiga :partida inferiora de la budelhada dun pòrc.« baiar » : v. baisar. baiard :aplech per carrejar un nafrat (civièira).baiardar (v. tr. e intr.) :carrejar q. q. o quicòm sus un baiard.baiardat :carga dun baiard.baiardièr, -ièira :persona que carreja sus un baiard.baiart :caval baiòl. (R. II 168)baieta :mena de flanèla grossièira.baila :femna del baile ; levandièira ; noiriça ; mèstra ; superiora de monjas.bailaira / balhaire :persona que balha, que lòga, que liura.bailar / balhar (L. 38) (v. tr. arc.) :far pacha ; donar.bailar / balhar / donar son tres formas utilizadas, ara, coma sinonimas per dire « donar »). bailatge / balhatge :anciana subdivision territoriala ;salari duna noiriça ; plaçament dun noirigat. baile :fonccionari dun còp èra ; vailet ; mèstre vailet ; pastre majoral ; mèstre de còla ; regidor ; mairilhièr ; uissièr (L 375) ; jutge senhoral ; patron de batèu.bailejar (v. tr. e intr.) :governar ; comandar ; dirigir ; administrar.bailen :pèrna / borasson de nenon.bailessa :femna del baile ; governanta ; mairilhièira ;femna del mèstre vailet ; dòna patronessa. bailiá :jurisdiccion dun baile.bailon :mairilhièr.« baime » : v. baume. « baina » e derivats : v. bana. baiòl, -a :bai, -a. v. bai.Baiona :nom de vila del País Basc.baionés, -esa :relatiu, -iva a Baiona ; persona de Baiona.baioneta :punta dacièr a la cima dun fusil.bais :poton.Baïsa :ribièira que se geta dins Garona (Occitània).baisacuol :cropièira (R. II, 521) ; biais de respondre pas.Ont vas ? - A baisacuol ! = (aquò te regarda pas !) baisada :embraçada.baisador, -oira :que pòt donar o recebre de potons.baisadura :marca de poton ; marca de doas tortas que se tocavan dins lo forn.« baisar » (fr. vulg.) : v. copular. baisar (v. tr .e intr.) :potonar ; potonejar (t. a.)baisar (se) :se potonar ; se potonejar (t. a.)baisarèl, -èla :quaima los potons ; que los atira.baisat, -ada :t. a. çaisús.baisòl :baisadura de torta.baisolar (v. intr.) :èsser causa de baisaduras de tòrta.baisolejar (v. tr. e intr.) :quitar pas de far de potonetas.baissa :mermança ; fonza / fonzal ; penjal ; plana ;clòt / clòta ; brancas bassas dun arbre. baissaire, -a :tondeire, -a de draps.baissailha :estraçum de jardinatge.baissar (v. tr. e intr.) :mermar ; abaissar ; desenantir (s.f.)baissar (se) :se clinar ; sabaissar ; samatar ; safeblir ; sumiliar (s.f.)baissièira :escorrilhas ; fonzalhas de vin.baissin, -a / baisson, -a :bestial boïn de las banas clinadas en avant.baissura :depression / terren bas.baita :barraca ; cabanon ; capitèla.« baiuèrna » - « baiuernar » : v. çaijós. baiurna :beluga.baiurnar (v. intr. e tr.) :far de belugas ; embalausir. |