DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

bai, -a :

de color roge-maurèl / baiard, -a / baiòl, -a.

baia :

intrada de mar dins una còsta (del gallés BAIA)
tròç de mar mai o mens encastrat dins una tèrra.

baia :

asenada ; messorga ; fatòrga ; borla ; engana.

baialaiga :

partida inferiora de la budelhada d’un pòrc.
« baiar » : v. baisar.

baiard :

aplech per carrejar un nafrat (civièira).

baiardar (v. tr. e intr.) :

carrejar q. q. o quicòm sus un baiard.

baiardat :

carga d’un baiard.

baiardièr, -ièira :

persona que carreja sus un baiard.

baiart :

caval baiòl. (R. II 168)

baieta :

mena de flanèla grossièira.

baila :

femna del baile ; levandièira ; noiriça ; mèstra ; superiora de monjas.

bailaira / balhaire :

persona que balha, que lòga, que liura.

bailar / balhar (L. 38) (v. tr. arc.) :

far pacha ; donar.
bailar / balhar / donar son tres formas utilizadas, ara, coma sinonimas per dire « donar »).

bailatge / balhatge :

anciana subdivision territoriala ;
salari d’una noiriça ; plaçament d’un noirigat.

baile :

fonccionari d’un còp èra ; vailet ; mèstre vailet ; pastre majoral ; mèstre de còla ; regidor ; mairilhièr ; uissièr (L 375) ; jutge senhoral ; patron de batèu.

bailejar (v. tr. e intr.) :

governar ; comandar ; dirigir ; administrar.

bailen :

pèrna / borasson de nenon.

bailessa :

femna del baile ; governanta ; mairilhièira ;
femna del mèstre vailet ; dòna patronessa.

bailiá :

jurisdiccion d’un baile.

bailon :

mairilhièr.
« baime » : v. baume.
« baina » e derivats : v. bana.

baiòl, -a :

bai, -a. v. bai.

Baiona :

nom de vila del País Basc.

baionés, -esa :

relatiu, -iva a Baiona ; persona de Baiona.

baioneta :

punta d’acièr a la cima d’un fusil.

bais :

poton.

Baïsa :

ribièira que se geta dins Garona (Occitània).

baisacuol :

cropièira (R. II, 521) ; biais de respondre pas.
Ont vas ? - A baisacuol ! = (aquò te regarda pas !)

baisada :

embraçada.

baisador, -oira :

que pòt donar o recebre de potons.

baisadura :

marca de poton ; marca de doas tortas que se tocavan dins lo forn.
« baisar » (fr. vulg.) : v. copular.

baisar (v. tr .e intr.) :

potonar ; potonejar (t. a.)

baisar (se) :

se potonar ; se potonejar (t. a.)

baisarèl, -èla :

qu’aima los potons ; que los atira.

baisat, -ada :

t. a. çaisús.

baisòl :

baisadura de torta.

baisolar (v. intr.) :

èsser causa de baisaduras de tòrta.

baisolejar (v. tr. e intr.) :

quitar pas de far de potonetas.

baissa :

mermança ; fonza / fonzal ; penjal ; plana ;
clòt / clòta ; brancas bassas d’un arbre.

baissaire, -a :

tondeire, -a de draps.

baissailha :

estraçum de jardinatge.

baissar (v. tr. e intr.) :

mermar ; abaissar ; desenantir (s.f.)

baissar (se) :

se clinar ; s’abaissar ; s’amatar ; s’afeblir ; s’umiliar (s.f.)

baissièira :

escorrilhas ; fonzalhas de vin.

baissin, -a / baisson, -a :

bestial boïn de las banas clinadas en avant.

baissura :

depression / terren bas.

baita :

barraca ; cabanon ; capitèla.
« baiuèrna » - « baiuernar » : v. çaijós.

baiurna :

beluga.

baiurnar (v. intr. e tr.) :

far de belugas ; embalausir.


Augmentez votre trafic avec Banchange