DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

avi :

aujòl / avancièr / davancièr ; ancian.

AVI :

acronim d’ « aplech volaire inconegut ».

AVI- :

forma prefixada del latin avis (aucèl).

àvia :

aujòla / avancièira / davancièira ; anciana.

aviacion :

art o sciéncia de la locomocion en avion.

aviada :

partença ; enaurament ; vam / lanç ; dralha ; direccion.

aviament / avial :

encaminament.

aviar, -a :

relatiu, -iva als aucèls. Pèsta aviara.

aviar (v. tr.) :

encaminar ; mostrar lo camin ; amodar ; dispausar ; preparar ; desliurar ; remandar.

aviar (s’) :

s’amodar ; s’encaminar ; s’endralhar ; far son camin ; far sos afars.

aviat, -ada :

t. a. çaisús.

aviat (adv.) :

vitament (R. V, 558 - L. 385) ; totara.
Ont te’n vas tant aviat ? : ont vas tan promptament ?

aviator, -tritz :

persona que mena un avion.

avicòla (m. e f.) :

que viu suls aucèls ; relatiu, -iva a l’avicultura. Parasits avicòlas. Exposicion avicòla.

avicular, -a :

que s’avida d’aucèls. La migala aviculara.

avicultura :

elevatge d’aucèls, de polalha.

avicultor, -tritz :

persona que s’adona a l’avicultura.

avid, -a :

alabre, -a ; alucrit, -ida.

avidament (adv.) :

d’un biais avid.

avidament (subs.) :

noiridura / noiriment.

avidar (v. tr.) :

noirir ; sustentar (R. III, 210)

avidar (s’) :

se noirir ; ganhar sas trempas.

avidat, -ada :

noirit, -ida.

aviditat :

goludesa ; lucritge.

avidatge :

l’accion de noirir o de se noirir.

avifauna :

ensemble dels aucèls d’un airal.

avigorar (v. tr.) :

far venir vigorós,-osa ; fortificar (donar de fòrça)

avigorar (s’) :

prene de vigor / venir vigorós.

avigorat, -ada :

vengut,-da vigorós,-osa ; fortificat, -ada.

aviliment :

accion o resulta d’avilir o d’èsser avilit, -ida.

avilir (v. tr.) :

rebaissar ; umiliar (R. VI, 537) ; despresar ; mespresar.

avilir (s’) :

se rebaissar ; s’umiliar ; se despresar.

avilissent, -a :

que rebaissa, qu’avilís.

avilit, -ida :

t. a. çaisús.

avinagrir (s’) :

se mudar en vinagre.

avinament :

accion o resulta d’avinar o de s’avinar.

avinar (v. tr.) :

metre de vin pel primièr còp dins una barrica.

avinar (s’) :

s’adonar al vin.

avinassar / avinatar (v. tr.) :

avinar una barrica.

avinassar / avinatar (s’) :

s’avinar.
S’avinassa un pauc cada jorn, lo paure diable !

avion :

aparelh volaire pus pesuc que l’aire.

avionaire, -a :

persona que fa d’avions.

avioneta :

avion pichonèl.

avionica :

equipament electronic d’un avion.

avís :

opinion ; accion o resulta d’avisar q.q. ; escrich o paraulas per avisar q.q. ; vejaire. (R. V, 536)

avisaire, -a :

persona qu’avisa q.q.

avisament :

saviesa (R. V, 125) / sagacitat (R. V, 131)

avisar (v. tr.) :

avertir ; conselhar.

avisar (s’) :

se mainar / se trachar ; prene garda a ; far atencion.

avisat, -ada :

prudent, -a ; finaudèl, -a ; rusat, -ada.

avispar (v. tr.) :

agachar de luènh.

avispat, -ada :

agachat, -ada de luènh.
« avist » : v. avís.

avitaminòsi (f.) :

estat morbós (R. IV, 264) per manca de vitaminas.

avistat, -ada :

t. a. d’avistar.

avitada :

arribada.

avitalhaire, -a (subs.) :

que provesís, qu’avida.

avitalhament (m.) :

provesiment ; provesions, noiridura.

avitalhar (v. tr.) :

provesir ; avidar / noirir.

avitalhar (s’) :

se provesir ; s’avidar / se noirir.

avitalhat, -ada :

t. a. çaisús.

avitar (v. intr.) :

raiçar / racinar ; arribar ; aténher / aténger ; ajar.

avivable, -a :

que pòt èsser avivat, -ada.

avivada :

animacion. I a pas ges d’avivada dins aquela fèsta.

avivadet, -eta :

diminutiu d’avivat, -ada.

avivador :

aplech d’avivaire.

avivaire, -a :

dauraire, -a.

avivament :

gratada cirurgicala d’un teissut patologic per obténer una sisa sana.

avivar (v. tr.) :

avidar ; reviscolar ; animar ; daurar ; vivificar. L’aigatge de la nuèch aviva las plantas.

avivat, -ada :

plen, -a de vida / aluserpit, -ida.

avivas (f. pl.) :

galhas (inflamacion de la glandola parotida pus gròssa d’un caval, una de las tres glandolas salivairas)

avivatge :

accion d’avivar.


Augmentez votre trafic avec Banchange