DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

avar, -a :

sarrat, -da a prestar pas lo mascle a la lapina del vesin ; cuolsarrat, -ada ; angulós, -osa.
Una notz avara.

avarar (v. tr.) :

metre una embarcacion a la mar.

avarar (s’) :

se lançar ; s’aventurar ; s’azardar en nauta mar ; s’azardar en general.

avarament (subs.) :

accion d’avara o de s’avarar.

avarament :

amb avarícia / avariciosament.

avarat, -ada :

prèst ,-a a partir ; en nauta mar.

avarejar (v. intr.) :

mesquinejar.

avarent, -a :

avar, -a.
« avaria » e derivats (fr.) v. auvari.

avarícia :

tissa de s’enriquir sens despensar res. (R. II, 156)

avariciós, -osa :

avar, -a / cuolsarrat, -ada. (L. 35)
Veniá mai avariciós a proporcion que se fasiá vièlh.

avariciosament :

d’un biais avariciós.

avasar (v. tr.) :

enfonzar dins la sorra ; emplenar de sorra.

avasar (s’) :

s’enfonzar dins la sorra ; s’emplenar de sorra.
Lo naviri s’es complètament avasat.

avastar (v. tr.) :

deslargar lo bestial ; expausar ; azardar.

avastar (s’) :

s’ azardar ; far una proposicion azardosa.

avatar :

davalada sus tèrra d’una divinitat d’Índia.

avaus / avals (un) :

garric / gràubia / garrolha ; garrús. (Quercus coccifera)


Augmentez votre trafic avec Banchange