DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

Autun :

vila de França.

autunita :

fosfat d’urani e de calci.

autura :

nautor / eminencia / tuc / tupèl ; accion d’afachar los autres de naut / nautor / desdenh (R. VI, 193)

auturàs / auturassa :

nautor gròssa / cropal / esquinassa.

auturenc, -a :

que viu sus una nautor ; auturós, -osa.

autureta :

nautor pichona / tuquet / tucolet.

auturós, -osa :

estafinhós, -osa / lefinhós, -osa / qu’agacha los autres de naut / desdenhós, -osa (R. III, 49)

auturosament :

d’un biais auturós.

auturum :

elevacion / eminéncia ; nautor / desdenh.

auvari :

desaveni (inconvenient) ; afranhent (accident) ; destorbi ; malparat.

auve :

iscla formada per d’alluvions ; depaus de grava
dins un lièch de ribièira.

Auvèrnha :

nom de region d’Occitània.

auvernhàs (l’) :

lo parlar legitim occitan d’Auvèrnha.

auvernhàs, -assa (adj. e subs.) :

relatiu, -iva a Auvèrnha ; q.q. nascut en Auvèrnha. Un Auvernhàs.

AUXA- :

forma prefixada del grèc auxò (créisser / augmentar)

auxanomètre :

aparelh per mesurar la creissénça en longor de plantas de laboratòri.

AUXI- :

forma prefixada del latin auxilium (ajuda / socors)

auxiliar (adj. e subs.) :

que prèsta son concors a un trabalh o a una accion (t. a.)
Un personal auxiliar. Un vèrb auxiliar.


Augmentez votre trafic avec Banchange