DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

automacion :

automatizacion.

automata (un) :

maquina qu’ imita la forma e los movements d’un òme o d’un animal. Èra pivelat pels automatas.

automatica :

sciéncia e tecnica de l’automatizacion.

automatic, -a :

mecanic, -a ; involontari, -ària ; aplechat, -ada per fonccionar tot sol, tota sola.
Maquina automatica. Movement automatic.

automaticament :

d’un biais automatic.

automatician, -a :

especialista (m. e f.) de l’automatica, de l’automatizacion.

automaticitat :

natura de çò automatic.

automatisme :

qualitat de çò automatic.

automatizacion :

accion d’automatizar.

automatizar (v. tr.) :

balhar a un aplech, a una maquina, una fabrica... un fonccionament automatic.

automatizar (s’) :

se dotar de maquinas automaticas.

automedicacion :

accion de se medecinar tot sol.

autò-mitralhaira :

veïcul coirassat equipat d’un canon pichon e de mitralhairas. v. p. 20, 1° a)

automobil, -a :

autoamodat, -ada.

automobila (f) :

veïcul autoamodat (autò / veitura).

automobilisme :

espòrt practicat amb automobila.

automobilista (m. e f.) :

persona que mena una autò.

automocion :

qualitat de çò automotor.

automòrf, -a :

caracteristica dels minerals de ròcas limitats per las formas cristallinas pròprias a lor mena.

automorfic, -a :

relatiu, -iva a l’automorfisme.

automorfisme :

tendéncia a jutjar los autres d’après se ; isomorfisme aplicat a dos ensembles identics.

automotor, -tritz :

que se mòu (que se desplaça) de per el, de per ela ; veïcul ferroviari leugièr que se desplaça de mercé son motor pròpri.

automutilacion :

perturbacion psiquiatrica que consistís a s’automutilar.

automutilar (s’) :

se nafrar volontàriament.
S’automutilèt al det guinhaire per far pas soldat.

auton / automne (m.) :

la davalada.

auton (m.) :

frucha de davalada ; frucha estequida ; roïbre de davalada.

autonada :

sason e frucha de davalada.

automnal, -a :

relatiu, -iva a l’automne.

automnar (v. intr.) :

passar l’automne ; profitar de l’automne ; amadurar en automne ; fulhar en automne ; balhar una culhida d’automne ; s’assasonar (en parlant de las tèrras)

automnetjant, -a :

qu’automneja.

automnejar (v. intr.) :

far un temps de davalada ; frequentatiu d’automnar (t. a. çaisús).

automnenc, -a / autonièr, -ièira (adj.) :

relatiu, -iva a la davalada ; que buta (que creis) a la davalada ; qu’amadura a la davalada.

automorfisme :

isomorfisme d’un ensemble algebric sus el meteis.

autonarcòsi (f.) :

autoanalgesia v. pus avant.

autonim, -a (subs. o adj.) :

signe o mot que se designa el meteis.
« Can » (del lat. canis) s’escriu amb una « n » etimologica.

autonimia :

fach d’èsser autonim ; natura de çò autonim.

autonòm, -a :

que se govèrna el meteis, ela meteissa ; que se sufís sens cap d’ajuda.
Tant que foguèt autonòm anèt pas a l’espital.

autonomia (t.a.) :

facultat de se governar per sas quítias leis ; natura de çò autonòm ; qualitat d’un subjècte que ven autonòm ; capacitat d’un veïcul de far una escorreguda sens aver a s’arrestar per tornar prene de gasolina o de querosèn.
Quora l’aurem, l’autonomia ?
Veïcul de cent quilomètres d’autonomia.

autonomic, -a :

relatiu, -iva a l’autonomia ; espontanèu, -a.
Movement autonomic. Revindicacions autonomicas.

autonomicament :

d’un biais autonomic.

autonomizacion :

accion de venir autonòm.

autonomisme :

administracion autonòma.

autonomista (m. e f.) :

que volonta l’autonomia.

autooxidacion :

alteracion autocatalitica.


Augmentez votre trafic avec Banchange