DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

autoecologia :

branca de l’ecologia qu’estúdia los èssers vius.

autoedicion :

sistèma d’edicion per ordenador personal, sens autra intervencion que lo trabalh final de l’estampaire.

autoeditar (s’) :

compausar sos libres sus ordenador personal.

autoeditor, -tritz :

persona que compausa sos libres tota sola.

autoeducacion :

educacion per se meteis.

autoelevator, -tritz (adj.) e subs.) :

que pòt èsser auçat o baissat automaticament Plataforma autoelevatritz.

autoemolisi (f.) :

autodestruccion dels globilhons roges.

autoemorragia :

sistèma de defensa d’unes insèctes, per una emission automatica de sang que pudís, per tal de rebutar l’enemic.

autoemoterapia :

mòde de medicacion que consistís en injeccion soscutanèa o intramusculara del quiti sang del malaut per estimular sas defensas organicas.

autoempèut :

empeuton levat sus la persona d’empeutar ;
empèut fach amb un empeuton levat sus la persona d’empeutar.

autoerotic, -a :

que relèva de l’autoerotisme.

autoerotisme :

recèrca d’una satisfaccion sexuala sens aver recors a q.q. mai.

autò-escòla :

entrepresa privada que i s’ensenha a menar camions, autòs e motòs.

autoescorreguda :

circuit toristic amb locacion de veituras e nuèches d’ostalariás reservadas per un especialista (m. e f.) de viatges organizats.

autoespròva :

espròva que q.q. pòt passar tot sol per s’autocontrarotlar. (mot propausat en lòc d’autotèst)

autoesteril, -a :

dich de las plantas que lor autofecondacion demòra bufèca.

autoesterilitat :

caracteristica de las plantas que se pòdon pas autofecondar.

autoestima :

qualitat umana d’autovaloracion, essenciala per l’equilibri psicologic.

autoestimar (s’) :

s’autovalorar.
« autò-estòp » - « autò-estopaire » : v. autò-stòp - autò-stopaire.

autoexamèn :

examèn de per se meteis.

autoexcitacion :

dins un generator electric, produccion del corrent qu’alimenta sos inductors pel quiti corrent.

autoexcitator, -tritz :

caracteristica d’una maquina electrica que lo corrent qu’alimenta sos inductors i es fornit pel quiti induit de la maquina.

autoexplosiu, -iva :

dich d’un gas o d’una carga explosiu, -iva de per se, sens addicion de comburant.

autofag, -a :

que s’avida de sos quitis teissuts.

autofagia :

nutricion per consumpcion (R. V, 261) de sos quitis teissuts.

autofecondable, -a :

que se pòt autofecondar.

autofecondacion :

union de gamets mascle e feme d’un meteis individú, animal o vegetal, que li permet de s’autofecondar.

autofecondar (s’) :

s’autofertilizar.

autofertil, -a :

caracteristica de las espècias vegetalas que l’autofecondacion lor dona de granas que pòdon grelhar.

autofertilitat :

autofecondacion (qualitat de çò autofertil)

autofertilizable, -a :

capable, -a de s’autofertilizar.

autofertilizar (s’) :

se reproduire per autogamia v. pus bas.

autofinançament :

finançament d’una entrepresa per l’afectacion a las despenses d’una fraccion dels beneficis, per un manlèu suls fons de fonccionament o per un apòrt d’argent fresc.

autofinançar (s’) :

assegurar son autofinançament.

autofocalizacion :

misa al punt automatica.

autofondent, -a :

caracteristica d’un mineral que sa ganga a una composicion que permet sa fusion aisida sens cap d’additiu.

autofondre (s’) :

se fondre aisidament sens cap d’additiu.

autofretatge :

fretatge automatic.

Augmentez votre trafic avec Banchange