DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

aur :

metal preciós. Loís d’aur (rosselon : pèça en aur)

aura (lat.) :

atmosfèra espirituala qu’enròda quicòm o q.q. ; simptòma que passava per anónciar una crisi de mal de la tèrra (tèrme medical arcaïc).
Una aura de mistèri òm auriá dich que l’enrodava.

aura :

vent del nòrd ; zefir ; vent ; ventolin.

aura bassa :

vent pluèg (vent d’oèst).

aura cauda :

marin / auta (vent del sud).

aura drecha :

bisa (vent del nòrd).

aura fòla :

brava ventada.

aura rossa :

soledre (vent d’èst).

aurada :

ventada.

aurassa :

ventàs.

auratge :

fòrta perturbacion acompanhada de beleges e de tròns.

auratgegar (v. intr.) :

èsser a l’auratge.

auratjós, -osa :

a l’auratge.


Augmentez votre trafic avec Banchange