aul / aule, -a :àvol, -a ; marrit, -ida.Aulària :prenom. Cantilèna de santa Aulària (s. X)aulesa / aulor (f.) :avolesa.aulet, -a :rusat, -ada ; emmalit, -ida. LAulet : lo Diable.aulopids :familha de peisses.aulopifòrmes :familha de peisses.aumalha :bestial boïn. Ten pas que daumalha, pas de fedas.aumalhada (f.) :mairada : mena de filat per trapar sépias e barbudas.« aumeleta » / « moleta » (fr.) : v. pascada. « aumòrna » : v. almòina. « aumussa » : v. almussa. auna (arc.) :mesura anciana.aunada (plt.) :èrba ronhièira (Inula montana)aunadòi, -a :sortit, -ida dAunat (Auda, Occitània).aunaire, -a :mesuraire, -a.aunar (v. tr.) :mesurar a launa.aünar (v. tr.) :unir ; reünir. (R. V, 449)aunat, -ada :mesurat a launa ; mesurada a launa.aunatge :accion o resulta de mesurar a launa.auneta (arc.) :diminutiu dauna.aunir (v. tr.) :aborrir ; desonorar.aunit, -ida :aborrit, -ida ; desonorat, -ada.Las talhas son totjorn estadas aunidas pel pòble. aupeta :petnada ; petarrada de caval que pètna.aupetar (v. intr.) :petnar ; córrer en petarradant.auque (interj. inter.) :donc / doncas. Sètz auque malaut ?auquet , auqueta (subs.) :aucon, aucona (auc pichon , auca pichona).auqueta (plt.) :estanisson (Lampsana communis)auquièr, -a :gardaire, -a daucas.Soi pas jamai estat auquièr, que teniam pas daucas |