DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

atubaire, -a :

alucaire, -a.

atubal :

lenha menuda.

atubament :

accion o resulta d’atubar, d’alucar.

atubar (v. tr.) :

alucar ; enflamar.

atubar (s’) :

s’alucar / s’enflamar.

atubat, -ada :

alucat, -ada ; enflamat, -ada.

atucaire, -a :

assucaire, -a.

atucament :

accion o resulta d’assucar.

atucar (v. tr.) :

assucar ; macar.

atucat, -ada :

assucat, -da ; macat, -ada.

atudador :

aplech per atudar.

atudaire, -a :

persona qu’atuda.

atudar (v. tr.) :

escantir.

atudar (s’) :

s’escantir.

atudat, -ada. (t.a.)

Es una persona atudada.

atufegar (v. tr.) :

cultivar ; adobar ; arrengar ; afiscalhar.

atufegar (s’) :

s’afiscalhar.
S’atufeguèt per èsser pas reconegut.

atufegat, -ada :

t.a. çaisús.

atunir (s’) :

s’aconsomir ; se sondormir ; s’endormir.

atunit, -ida :

aconsomit, -ida ; sondormit, -ida ; ...

atupiment :

escantiment ; estabosiment.

atupir (v. tr.) :

acaptar (cobrir) ; estofar ; atudar ; far calar ; estabosir.

atupir (s’) :

se calar d’estabosiment.

atupit, -ida :

atudat, -ada ; estabosit, -ida ; estup, -a.

atur (m.) :

aplicacion ; desir d’aprene ; obstinacion (R. V, 339)

aturar (v. tr.) :

arrestar ; plaçar ; aplicar ; apevar quicòm contra quicòm ; constrénher / constrénger ; corroçar ; metre a la rega ; tampar un trauc ; comolar un valat, una trencada.
En vila, totes los poses son un pauc aturats.

aturat, -ada :

t.a. çaisús.

aturar (s’) :

s’aplicar ; permejar ; se rebutar pas ; s’obstinar.

aturat, -ada :

obstinat, -ada... t.a. çaisús.

aturrar (v. tr.) :

esturrassar ; assucar ; terrassar ; deslargar lo bestial.

aturrador :

mena de rotlèu per esturrassar.

atusar (v. tr.) :

atudar ; assucar.

atusar (s’) :

s’atudar ; s’apasiar ; se calar.

atusat, -ada :

t.a. çaisús.

atzebib (m.) :

rasims secs.


Augmentez votre trafic avec Banchange