DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

ATRO- :

forma prefixada del latin ater (negre).
v. atropurpurenc.

atrobaire :

trobador.

atrobament / atrobat :

invencion ; trobalha / tròba.

atrobar (v. tr.) :

trobar ; inventar.

atrobar (s’) :

se trobar / s’encontrar.

atròç, -a (adj.) :

monstruós, -osa ; cruèl (R. VI, 174 - L. 103)
Un crim atròç. Una injustícia atròça.

atroçament :

amb atrocitat ; d’un biais monstruós.

atroçar (v. tr.) :

atricar / escarrassar / esturrassar ; micalhar.

atroçat / atrocelat, -ada :

t. a. çaisús.

atrocelar (v. tr.) :

abocinar.

atrocitat :

acte atròç ; estat de çò atròç.

atrocitòsi (f.) :

absorpcion d’una substància estrangièira pel citoplasma cellular, seguida de fenomèns de concentracion e de floculacion qu’amòdan de formacions granulosas.

atrofia (t. med.) :

consompcion (R. VI, 160) per manca de noiridura ; amagriment e estequidura del còrs o d’una partida del còrs ; arrèst fortuít del desvolopament d’un organ.
Atrofia d’un membre après un accident.

atrofiar (v. tr.) :

estequir ; afeblir, diminuir.

atrofiar (s’) :

s’estequir.
Los muscles d’un paralisat s’atrofian.

atrofiat, -ada :

estequit, -ida.

atrofic, -a :

relatiu, -iva a l’atrofia ; qu’amòda l’atrofia.

« atrompetar » (l.p.) :

doblet abusiu de trompetar.

« atroncar » e derivats (l.p.) :

doblets abusius de troncar.

atròpa (plt.) :

bèladòna (Atropa belladona)

atropadissa :

brava tropelada.

atropament :

atropelada / atropelament.

atropar / atropelar (v. tr.) :

amassar en tropèl.

atropar (s’) / s’atropelar :

s’amassar en tropèl.

atropat, -ada / atropelat, -ada :

en tropèl.

atropelament :

atropament / atropelada.

atropina :

alcaloïd toxic de la beladòna e de qualques autras plantas (estramòni e autras solanacèas).

atropinic, -a :

relatiu, -iva a l’atropina.

atropurpurenc, -a :

d’una color porpra que tira sul negre.

atrulhiment :

amagriment.

atrulhir (s’) :

venir magre.

atrulhit, -ida :

vengut magre, venguda magra.

atrumar / entrumir (v. tr.) :

escurcir.

atrumar / entrumir (s’) :

s’ennivolir ; venir auratjós ;
s’enfosquir ; s’entristesir.
Après lo quinze d’agost, sovent, lo temps s’atrumís.


Augmentez votre trafic avec Banchange