DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa
atebesiment : accion o resulta datebesir o de satebesir.
atebesir (v. tr.) : far venir tebés (ni caud ni freg).
atebesir (s) : venir tebés ; safregir (sopa bolhenta) ; se rescalfar (temps freg).
Lo temps canin comença de satebesir.
atebesit, -ida : vengut tebés, venguda tebesa.
atediar (v. tr.) : anujar / embestiar.
atediar (s) : sanujar / sembestiar.
Me soi pas jamai atediat dins la vida.
atediat, -ada : anujat, -ada ; embestiat, -ada.
atèf : empèut ; plant.
atefiar (v. tr.) : elevar, apasturar lo bestial.
atefiar (s) : selevar / se noirir.
atefiatge : alimentacion del bestial.
ateïsme : negacion de lexisténcia de Dieu.
ateïstic, -a : relatiu, -iva a lateïsme. Opinions ateïsticas.
ATEL- : forma prefixada del grèc ateles (inacabat, incomplèt)
« ateladoira » (fr.) : v. cavilha.
« atelatge » (fr.) : v. parelh - equipatge.
« atelar » - « atalar » (fr.) : v. encarrar.
atelectasi (f.) : estat daplatiment dels alveòls pulmonars.
atelectasic, -a : relatiu, -iva a latelectasi.
Paumon atelectasic.
atelencefalia : /h3>atelectasi de lencefal.
ateleologic, -a : ques pas teologic, -a.
atelia : estat dun organ vengut inutilizable per regression ;
abséncia congenitala de popelon.
atelic, -a : relatiu, -iva a una atelia.
ateliòsi (f.) : estat datelia.
« atelièr » (fr) : v. talhièr - obrador.
ATELO- : forma prefixada del grèc ateles (inacabat, incomplèt)
atelocardia : atelectasi del còr.
atelocefalia : atelencefalia. v. pus naut.
ateloprosopia : malformacion de la cara.
atelosteogenèsi (f.) : ensemble de malformacions.
atemar (s) : saplicar ; sesperforçar ; permejar ; sencanissar ; sencapriçar / sencapriciar.
Ses totjorn atemat per tot çò quentrepreniá.
atemat, -ada : t. a. çaisús.
atematic, -a : ques pas tematic, -a.
atemoriment : estat de q.q. datemorit.
atemorir (v. tr.) : portar crenta a q.q.
atemorir (s) : venir crentós.
atemorit, -ida : temerós, -osa / temeruc, -uga / crentós, -osa / crentiu, -iva. Es totjorn estat atemorit.
atemporal, -a : natura duna forma verbala non temporala.
Dins « dos e dos » son quatre, lo vèrb es atemporal.
atemporament / atemporiment : preparacion de la tèrra.
atemporar / atemporir (v. tr.) : aprestar la tèrra ; temporanar (retardar lo moment de far quicòm) ; calfar un forn pauc a pauc ; adocir.
Es totjorn a atemporar : ... a retardar lo moment.
atemporar / atemporir (s) : se metre en estat de.
atemptaire, -a : persona que fa un atemptat.
atemptar (v. tr. ind.) : satacar a. Atemptar a sa vida.
atemptat : temptatativa criminala contra quicòm o q.q.
atemptatòri, a : quatempta a quicòm.
Lei atemptatòria a la libertat de pensada.
Atenas : capitala de Grècia.
atencion ! (interj.) : para ! / gara ! aga ! / mèfi !
Deca datencion. Manca datencion.
Fai atencion que tu... !
atencion : accion de concentrar son esperit sus quicòm de determinat ; accion de saplicar ; accion dèsser delicat,
atencionat per q.q.
Agachar amb atencion. Trabalhar amb atencion.
Es plena datencions per totes sos vesins.
Es de sa part una atencion delicada.
atencionat, -ada : atentiu, -iva ; plen, -a datencions.
atenda : espèra ; delai ; but / tòca.
atendar (v. tr. e intr.) : recobrir amb una tenda ; viure jos una tenda. Ai passat latge (R. III, 235) datendar.
atendent (en) (loc. adv.) : entretemps.
En atendent, farem çò que poirem.
atendre (v. tr.) : esperar ; tendre a ; far atencion ; èsser atentiu ; saplicar a ; comptar sus ; se fisar de ; sen raportar a. Atendi que faràs pas aquela asenada !
Se cal atendre a son trabalh.
Matendi a tu : me fisi de tu.
Se satendon a el seràn plan servits !
atendre (s) : agachar coma probable ; comptar sus.
Nos atendèm a la pluèja per deman.
Matendiái a una resulta pus brava.
Se cal atendre a tot dins la vida.
atendriment : accion o resulta datendrir o de satendrir.
atendresir / atendrir (v. tr.) : tocar (s.f.) ; far venir pus tendre.
Sas lagremas an pas brica atendrit son paire.
Lo maselièr atendrís la carn per contentar la practica.
atendresir / atendrir (s) : venir tendre ; venir pus tendre.
Una lèbre satendresís de la se manjar pas sulcòp.
atendut que (loc. conjonctiva) : estant que / vist que.
Atendut que siás caput cambiaràs pas didèa.
atenenc : escuèlh.
atenenc, -a : relatiu, -iva a Atenas ; sortit, -ida dAtenas.
atenéncia : contigüitat.
atenent, -a : contigú, ua ; a tocar de ; al ras de.
Lostal atenent es pas lo meu.
aténer / atenir (v. intr.) : téner a (èsser contigú).
Son ostal aten la glèisa.
aténer / atenir (s) : creire a ; sen téner a ; trabalhar sens relambi ; samaisar / sapasiar.
Saten a çò que li prometèron.
Saten a son trabalh del matin al ser.
Tota dolor saten un pauc amb lo temps.
aténher / aténger (v. tr.) : ajar / arribar a tocar / atrapar.
Pòdi pas aténher la salsissa de la pèrga.
atengut (adv.) : de contunh.
atengut, -a (p.p. de saténer) : Ses atengut a son trabalh.
atengut, -uda (p.p. daténher) : ajat, -ada / atrapat, -ada.
Ai atenguda la topina de la laissa nauta.
atenir : v. aténer.
atentaire, -a (subs.) : embelinaire, -a.
atentenar (v. tr.) : enganar amb de promessas vanas ; atermenar / temporanar / temporejar.
A la tissa datentenar (t.a.)
atentiu, -iva : que fa atencion.
atentivament : amb atencion. Fa atentivament tot çò que fa.
atenuacion : accion datenuar, de diminuir, damenir. (R. V, 360)
atenuar (v. tr.) : amenir / diminuir / afeblir / assuausar.
atenuar (s) : samenir / se diminuir / safeblir / sassuausar. Atenuar una dolor.
atenuatiu, -iva : quatenua.
Las circomstàncias atenuativas dun delicte.
|
|