DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

atebesiment :

accion o resulta d’atebesir o de s’atebesir.

atebesir (v. tr.) :

far venir tebés (ni caud ni freg).

atebesir (s’) :

venir tebés ; s’afregir (sopa bolhenta) ; se rescalfar (temps freg).
Lo temps canin comença de s’atebesir.

atebesit, -ida :

vengut tebés, venguda tebesa.

atediar (v. tr.) :

anujar / embestiar.

atediar (s’) :

s’anujar / s’embestiar.
Me soi pas jamai atediat dins la vida.

atediat, -ada :

anujat, -ada ; embestiat, -ada.

atèf :

empèut ; plant.

atefiar (v. tr.) :

elevar, apasturar lo bestial.

atefiar (s’) :

s’elevar / se noirir.

atefiatge :

alimentacion del bestial.

ateïsme :

negacion de l’existéncia de Dieu.

ateïstic, -a :

relatiu, -iva a l’ateïsme. Opinions ateïsticas.

ATEL- :

forma prefixada del grèc ateles (inacabat, incomplèt)

« ateladoira » (fr.) :

v. cavilha.

« atelatge » (fr.) :

v. parelh - equipatge.

« atelar » - « atalar » (fr.) :

v. encarrar.

atelectasi (f.) :

estat d’aplatiment dels alveòls pulmonars.

atelectasic, -a :

relatiu, -iva a l’atelectasi.
Paumon atelectasic.

atelencefalia : atelectasi de l’encefal.

ateleologic, -a :

qu’es pas teologic, -a.

atelia :

estat d’un organ vengut inutilizable per regression ;
abséncia congenitala de popelon.

atelic, -a :

relatiu, -iva a una atelia.

ateliòsi (f.) :

estat d’atelia.

« atelièr » (fr) :

v. talhièr - obrador.

ATELO- :

forma prefixada del grèc ateles (inacabat, incomplèt)

atelocardia :

atelectasi del còr.

atelocefalia :

atelencefalia. v. pus naut.

ateloprosopia :

malformacion de la cara.

atelosteogenèsi (f.) :

ensemble de malformacions.

atemar (s’) : s’aplicar ;

s’esperforçar ; permejar ; s’encanissar ; s’encapriçar / s’encapriciar.
S’es totjorn atemat per tot çò qu’entrepreniá.

atemat, -ada :

t. a. çaisús.

atematic, -a :

qu’es pas tematic, -a.

atemoriment :

estat de q.q. d’atemorit.

atemorir (v. tr.) :

portar crenta a q.q.

atemorir (s’) :

venir crentós.

atemorit, -ida :

temerós, -osa / temeruc, -uga / crentós, -osa / crentiu, -iva. Es totjorn estat atemorit.

atemporal, -a :

natura d’una forma verbala non temporala.
Dins « dos e dos » son quatre, lo vèrb es atemporal.

atemporament / atemporiment :

preparacion de la tèrra.

atemporar / atemporir (v. tr.) :

aprestar la tèrra ; temporanar (retardar lo moment de far quicòm) ; calfar un forn pauc a pauc ; adocir.
Es totjorn a atemporar : ... a retardar lo moment.

atemporar / atemporir (s’) :

se metre en estat de.

atemptaire, -a :

persona que fa un atemptat.

atemptar (v. tr. ind.) :

s’atacar a. Atemptar a sa vida.

atemptat :

temptatativa criminala contra quicòm o q.q.

atemptatòri, a :

qu’atempta a quicòm.
Lei atemptatòria a la libertat de pensada.

Atenas :

capitala de Grècia.

atencion ! (interj.) :

para ! / gara ! aga ! / mèfi !
Deca d’atencion. Manca d’atencion.
Fai atencion que tu... !

atencion :

accion de concentrar son esperit sus quicòm de determinat ; accion de s’aplicar ; accion d’èsser delicat,
atencionat per q.q.
Agachar amb atencion. Trabalhar amb atencion.
Es plena d’atencions per totes sos vesins.
Es de sa part una atencion delicada.

atencionat, -ada :

atentiu, -iva ; plen, -a d’atencions.

atenda :

espèra ; delai ; but / tòca.

atendar (v. tr. e intr.) :

recobrir amb una tenda ; viure jos una tenda. Ai passat l’atge (R. III, 235) d’atendar.

atendent (en) (loc. adv.) :

entretemps.
En atendent, farem çò que poirem.

atendre (v. tr.) :

esperar ; tendre a ; far atencion ; èsser atentiu ; s’aplicar a ; comptar sus ; se fisar de ; se’n raportar a. Atendi que faràs pas aquela asenada !
Se cal atendre a son trabalh.
M’atendi a tu : me fisi de tu.
Se s’atendon a el seràn plan servits !

atendre (s’) :

agachar coma probable ; comptar sus.
Nos atendèm a la pluèja per deman.
M’atendiái a una resulta pus brava.
Se cal atendre a tot dins la vida.

atendriment :

accion o resulta d’atendrir o de s’atendrir.

atendresir / atendrir (v. tr.) :

tocar (s.f.) ; far venir pus tendre.
Sas lagremas an pas brica atendrit son paire.
Lo maselièr atendrís la carn per contentar la practica.

atendresir / atendrir (s’) :

venir tendre ; venir pus tendre.
Una lèbre s’atendresís de la se manjar pas sulcòp.

atendut que (loc. conjonctiva) :

estant que / vist que.
Atendut que siás caput cambiaràs pas d’idèa.

atenenc :

escuèlh.

atenenc, -a :

relatiu, -iva a Atenas ; sortit, -ida d’Atenas.

atenéncia :

contigüitat.

atenent, -a :

contigú, ua ; a tocar de ; al ras de.
L’ostal atenent es pas lo meu.

aténer / atenir (v. intr.) :

téner a (èsser contigú).
Son ostal aten la glèisa.

aténer / atenir (s’) :

creire a ; se’n téner a ; trabalhar sens relambi ; s’amaisar / s’apasiar.
S’aten a çò que li prometèron.
S’aten a son trabalh del matin al ser.
Tota dolor s’aten un pauc amb lo temps.

aténher / aténger (v. tr.) :

ajar / arribar a tocar / atrapar.
Pòdi pas aténher la salsissa de la pèrga.

atengut (adv.) :

de contunh.

atengut, -a (p.p. de s’aténer) :

S’es atengut a son trabalh.

atengut, -uda (p.p. d’aténher) :

ajat, -ada / atrapat, -ada.
Ai atenguda la topina de la laissa nauta.

atenir :

v. aténer.

atentaire, -a (subs.) :

embelinaire, -a.

atentenar (v. tr.) :

enganar amb de promessas vanas ; atermenar / temporanar / temporejar.
A la tissa d’atentenar (t.a.)

atentiu, -iva :

que fa atencion.

atentivament :

amb atencion. Fa atentivament tot çò que fa.

atenuacion :

accion d’atenuar, de diminuir, d’amenir. (R. V, 360)

atenuar (v. tr.) :

amenir / diminuir / afeblir / assuausar.

atenuar (s’) :

s’amenir / se diminuir / s’afeblir / s’assuausar. Atenuar una dolor.

atenuatiu, -iva :

qu’atenua.
Las circomstàncias atenuativas d’un delicte.


Augmentez votre trafic avec Banchange