DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

-AT :

- sufix diminutiu : agaçat, passerat, gojat...
- sufix que marca reng, fonccion, dignitat : notariat...
- sufix que balha de substantius : deputat, semenat...
- sufix que balha de collectius : ametlat, nogat...
- p.p. que balha d’adjectius : afasendat, despoderat.
- sufix etnic : Auvernhat, Roergat, Vilafrancat...
- sufix que balha de tèrmes quimics : clorat, fosfat...

atac (m.) :

còp de sang / ataca (t. a.) ; agression.
Moriguèt d’un atac.

atacaire, -a / atacant, -a :

persona qu’ataca quicòm o q.q.

atacable, -a :

que pòt èsser atacat, -ada.

atacant, -a :

qu’ataca.

atacar (v. tr.) :

acometre ; amodar ; començar.

atacar (s’) :

se batre. Aqueles dròlles son totjorn a s’atacar.

ataïnar (v. tr.) :

tafurar / preocupar.

ataïnar (s’) :

se preocupar ; se calcinar ; se carcanhar.
Emmà s’ataïnava, que son òme aviá fach un infart.
Se cal pas ataïnar per un pas res.

ataïnat, -ada :

preocupat, -ada.

ataisament :

amaisament ; apasiament.

ataisar / ataisir (v. tr.) :

amaisar / apasiar ; far calar.
Podiá pas ataisar lo nenon que bramava.

ataisar (s’) :

s’amaisar ; s’apasiar ; se calar.
Sa femna lo corroçava, mas el s’ataisava.

ataisit, -ida :

amasiat, -ada ; apasiat, -ada.

atal :

v. aital.

atalentament :

desir. (R V, 297)

atalentar (v. tr.) :

donar enveja de manjar ; afamar ; embelinar ; far venir l’enveja de far quicòm.(R. V, 297)

atalentar (s’) :

prene gost a ; se passionar per.

atalhonar (v. tr.) :

talhonar (copar en talhons pichonèls)

atalussar (v. tr.) :

copar en talús.

atamanta (plt.) :

(Phyteuma pauciflorum) ; (P. spicatum)
(P. hemisphæricum) ; (P. serratum) ; (P. orbiculare)
(P. Halleri) ; (P. scorzoneræfolium) ; (P. Charmelii) (P. Balbisii) ; (P. betonicæfolium)

atamarir (s’) :

se tamarir / se manar (èsser atacat pels cussons)

atamarit, -ida :

manat, -ada.
Totas las fustas d’aquel ostal son atamaridas.

atampar (v. tr.) :

immobilizar.

atampar (s’) :

se plantar (en parlant d’un can de caça).
Lo can s’atampèt e vegèri la lèbre al jaç.

atanben / aitanben (adv.) :

tanben. v. tanben.
Siás occitanista, ieu atanben.
atanben (conj. consecutiva) :
Soi abenat, atanben me vau jaire.

Atanasi :

prenom.

atancar (v. tr.) :

arrestar ; empachar lo bestial d’anar pels camps del vesin.

atancat, -ada :

enclaus, -a.
Ai atancadas mas fedas, e mas vacas atanben.

atànher / atànger (v. intr.) :

tànher / tànger. v. tànher.

atanlèu / aitanlèu (adv.) :

tanlèu. v. tanlèu.

atanpauc / aitanpauc (adv.) :

tanpauc. v. tanpauc.
Siás pas francés ? Ieu atanpauc.

atanplan / aitanplan (adv.) :

tanplan / benlèu. v. tanplan.
Atanplan anarai a la fièira.

atapar (v. tr.) :

tapar. v. tapar.

atapar (s’) :

se tapar v. se tapar.

atapiment :

accion o resulta d’atapir.

atapir (v. tr.) :

pompir / somsir / atassar.

atapir (s’) :

s’atassar ; s’amatar / se refaudir ; se corbar.
Quand lo camin se serà pro atapit lo quitranaràn.
La lèbre s’es atapida darrièr una mota.

ataraxia :

tranquillitat totala de l’arma.

ataraxic, -a :

relatiu, -iva a l’ataraxia. Destacament ataraxic.

atardador, -oira (adj. e subs.) :

que s’atarda.

atardar (v. tr.) :

metre en retard / retardar.

atardar (s’) :

s’atardivar (se metre en retard ; se retardar)
T’atardèsses pas en camin, que t’espèran !

atardivar (s’) :

se retardar ; intrar tard.
A la tissa de totjorn s’atardivar mai o mens.

atarir (v. tr. e intr.) :

tarir / agotar / metre a sec ; pèrdre lo lach.
Aquela vaca a tarit (a perdut lo lach)

atarir (s’) :

se tarir.
La nòstra font s’atarís pas per temps de secada.

« atarzar » :

v. atardar.

atassar (v. tr.) :

atapir / somsir / pompir / caucar / quichar ; amolonar. Es a atassar de lenha al lenhièr.

atassar (s’) :

s’atapir ; se corbar. v. s’atapir.
Lo grand atge (R. III, 235) l’a plan atassat.

atassat, -ada :

que camina dapasset, mas d’un pas segur ;
paucparla (m. e f.) ; sornarut, -uda.

atat (m.) :

frucha de l’atatièr.

atatièr (plt.) :

tassinièr / valinièr (Viburnum)

atatina :

brota d’atatièr que servís per far de ligas.

ataüc / ataüt :

doblets de taüt (caissa de defuntat) ; cadafalc.

ataular (v. intr.) :

abocar / taular. v. taular. ataular (s’) : se metre a taula.

ataut :

gigant ; omenàs.

atautassir (s’) :

se virar en tautàs, en fangàs.

atautassit, -ida :

virat, -ada en tautàs, en fangàs.

atauts (m. pl.) :

scènas de la Passion a la procession del Dijòus Sant.

atavelar (v. tr.) :

acroselar (far de crosèls de garbas) amontetar (pèiras, fustam...)
Atavelèron de pèiras sul cròs del defuntat.

atavelat, -ada :

acroselat, -ada ; amontetat, -ada.

atavernat, -ada :

vendut, -uda dins una tavèrna (vin) que frequenta las tavèrnas.

atavic, -a :

relatiu, -iva a l’atavisme.
Caractèrs atavics. Tissa atavica.

atavisme :

reaparicion d’unes caractèrs venguts d’un aujòl, e que s’èran pas manifestats dins las generacions intermediàrias ; instinct ereditari, abitud ereditària.

ataxafasia :

afasia deguda a l’abséncia de coordinacion dels muscles. v. afasia.

ataxia :

perturbacion de la motricitat.

ataxic, -a (adj. e subs.) :

relatiu, -iva a l’ataxia ; persona que patís d’ataxia.

ataxodinamic, -a (adj.) :

que presenta a l’encòp las caracteristicas de l’ataxia e de l’adinamia.


Augmentez votre trafic avec Banchange