DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

ASTR- :

forma prefixada del grèc astròn (astre).

astracan :

pèl d’anhèl del pel frisat que ven d’Astrakhan.

astracanita :

sulfat idratat de magnèsi e de sòdi.

astrada :

destin / destinada.

astragal (m.) (t. a.) :

òs del pè ; mena de motladura (arqu.)

menas de plantas (dins las 900 espècias) :

assèti de capelan (Scrofularia aquatica) ;(Astragalus monspessulanus) (A. Narbonensis) ; (A. bayonensis)...

astragalectomia :

reseccion cirurgicala d’una partida de l’astragal (òs del pè).

Astrakhan :

localitat de Russia que balhèt son nom a l’astracan e a l’astracanita. v. pus naut.

astral, -a :

relatiu, -iva als astres.

astrar (v. tr.) :

metre jos l’influéncia dels astres (R. II, 138)
predestinar (R. III, 30)

astrat, -ada / astruc, -uga :

urós, -osa (aürós, -osa) nascut, -uda jos un bon astre ; predestinat, -ada.

astre :

còrs celèste (R. II, 371) (luna, solelh...)
Per còp d’astre / per tal astre : per azard.
A tot astre bon astre : a tot azard.

astrenc, -a :

relatiu, -iva als astres.

astrencha :

quicòm de forçat. Subir una astrencha.

astrénher / astrénger (v. tr.) :

forçar / constrénher / compelir.

astrénher / astrénger (s’) :

se forçar a far quicòm.
S’astrenguèt a trabalhar catòrze oras per jorn.

astrièr :

crivelet ; bodosca de mèl ; mena de pastissariás.

astringéncia :

qualitat de çò astringent ; proprietat de matèrias tanantas de cambiar la pèl en cuèr.

astringent, -a (adj. e subs.) :

que ressarra los teissuts vius e diminuís la secrecion intestinala e la transpiracion.
Remèdi astringent. Astringent pel pèl grassa.

ASTRO- :

forma prefixada del grèc astròn (astre).

astrobiologia :

sistèma d’unificacion dels fenomèns naturals, tant astronomics que biologics, e de recèrca de leis que lor sián comunas.

astroblastòma (m.) :

varietat rara, mas maligna, de gliòma cerebral.

astroblèma (m.) :

cratèr format per l’explosion d’un meteorit gigant a la superficia d’una planeta.

astrocit :

cellula nerviosa de ramificacions multiplas en forma d’astre.

astrocitòma (m.) :

tumor del sistèma nerviós central, nascuda als depens dels astrocits.

astrodinamica :

branca de la dinamica qu’estúdia los movements dels astres, dels veïculs espacials e de las fòrças que los trabalhan.

astrofisic, -a :

relatiu, -iva a l’astrofisica.

astrofisica :

branca de l’astronomia qu’estúdia los astres de mercé l’aplicacion dels metòdes de la fisica.

astrofisician, -a :

persona especializada en astrofisica.

astrofotografic, -a :

relatiu, -iva a l’astrofotografia.

astrofotografia :

fotografia dels astres.

astrogeològ, -a :

persona especializada en astrogeologia.

astrogeologia :

geologia dels astres.

astrograf :

aparelh d’astrofotografia o d’astrografia.

astrografia :

descripcion del cèl estelat.

astroïde :

en forma d’estela.

astrolabi (m.) :

instrument per observar la posicion d’un astre o per ne mesurar l’auçada al dessús de l’asuèlh.

astrolatra (m. e f.) :

persona que s’adona a l’astrolatria.

astrolatria :

culte supersticiós dels astres.

astrològ, -a :

devinaire, -a qu’estúdia los astres ; trucaluna.

astrologia :

estudi dels astres per conéisser l’avenidor.

astrologic, -a :

relatiu, -iva a l’astrologia.

astromancia :

divinacion de mercé la posicion dels astres.

astromètre :

instrument per mesurar la luminositat de las estelas.

astrometria :

branca de l’astronomia qu’estúdia la posicion e los movements dels astres.

astrometric, -a :

relatiu, -iva als astres o a un astre.
Mesuras astrometricas. Satellit astrometric.

astrometrista (m. e f.) :

especialista (m. e f.) d’astrometria.

astronau :

veïcul espacial.

astronauta (m. e f.) :

cosmonauta / espacionauta.

astronautic, -a :

relatiu, -iva a l’astronautica.

astronautica :

sciéncia de la navigacion dins l’espaci ; ensemble de las activitats umanas relativas als vòls espacials.

astronauticament :

en acòrdi amb las leis astronauticas.

astronautician, -a :

persona que fa de recèrcas sus l’astronautica.

astronòm, -a :

persona qu’estúdia scientificament los astres.

astronomia :

descripcion dels astres. (R. II, 137)
L’astronomia, òc ! L’astrologia, non !

astronomic, -a :

relatiu, -iva a l’astronomia

astronomicament :

en acòrdi amb las leis astronomicas.

astropòrt :

basa espaciala.

astroquimica :

estudi dels elements quimics dels espacis interstelars.

astrosonda :

aparelh cosmic lançat dins de la Tèrra per reculhir d’entresenhas sus d’autras planetas.

astruc, -uga :

nascut, -uda jos un bon astre ; urós, -osa.
Ni per se sonar Malan es totjorn estat astruc.

Astruc - Astruga :

prenoms.

astrugar / benastrugar (v. tr.) :

complimentar.

astrugat, -ada / benastrugat, -ada :

astruc, -uga.


Augmentez votre trafic avec Banchange