DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

astela :

arescle per manténer un òs fracturat. (R. II, 136)

astelièrs / astièrs :

landièr per i penjar l’ast.

ASTEN- :

forma prefixada del grèc astheneia (flaquesa)

astenia :

flaquesa (diminucion de fòrças, d’origina nerviosa o psiquica).

-ASTENIA :

forma sufixada del grèc astheneia (flaquesa)
v. ipereastenia - neurastenia.

astenic, -a (adj. e subs.) :

relatiu, -iva a l’astenia ; persona que patís d’astenia.

-ASTENIC :

forma sufixada del grèc astheneia (flaquesa)
v. psicoastenic.

ASTENO- :

forma prefixada del grèc astheneia (flaquesa)

astenomania :

abitud morbosa (R. IV, 264) de l’astenia, après una astenia vertadièira.

astenopia :

fatiga visuala.

astenosfèra :

sisa viscosa de la Tèrra que se tròba a 100 quilomètres de prigondor, mai o mens.

astèr (plt.) :

cabridèla / uèlh de Dieu (Aster)

asterisc (m.) :

esteleta d’apèl per una nòta de fons de pagina,
o per designar un tèrme supausat.
* : Aquel signe es un asterisc.
* rota : v. s’arotar : s’ encaminar (R. V, 116)

ASTERO- :

forma prefixada del grèc aster (estela)

asteroïde :

caduna de las planetas pichonas entremièg Mars e Jupitèr ; còrs celèste pichonèl.

asteroïdèu (m.) :

estela de mar (mena d’equinodèrm).

asteroïdèus (m. pl.) :

classa d’equinodèrms.


Augmentez votre trafic avec Banchange