DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

assec :

mesa a sec ; secada ; temporada que quicòm es a sec.

assecar (v. tr. e intr.) :

secar ; tressecar.

assecar (s’) :

se secar ; se tressecar.
Totes los rivatèls s’assequèron.

assecat, -ada :

secat, -ada ; tressecat, -ada.

assecatge :

accion d’assecar o de se tressecar.

assecarir / assecarlir (v. tr.) :

tressecar.
Los camps la canicula los a assecarlits.

assecarir / assecarlir (s’) :

se tressecar ; crebar de set.

assecarit, -ida :

qu’a secat.

assecarlit, -ida :

tressecat, -ada.

assedant, -a :

que dona set.

assedar (v. intr.) :

donar set.
Aquel cunh de cambajon m’a bravament assedat.

assedar / assedegar (s’) :

trapar set.

assegondar (v. tr.) :

ajudar ; far ofici de segond.

assegondat, -ada :

ajudat, -ada.
Es pas estat totjorn plan assegondat.

assègre / asseguir (v. tr.) :

sègre de prèp / seguir de prèp ;
acotir / corsar. Asseguit, -ida : p.p.

asseguradament (adv.) :

de segur.

asseguraire, -a :

persona qu’assegura per contracte.

assegurament :

atestacion ; afortiment ; assegurança.

assegurança :

certitud / garantida ; contracte de garantida contra un malparat.

assegurar (v. tr.) :

asserir ; atestar ; afortir ; gandir.
Vos asseguri que plòurà pas encara.

assegurar (s’) :

verificar ; se gandir per contracte.
Me vòli assegurar que m’engani pas.

asseguratge :

accion o resulta d’assegurar, d’afortir ;

assegurat, -ada.

t. a. çaisús.

asseguròsa :

tendéncia mai o mens conscienta d’un malaut a cultivar sas malautiás per obténer o servar lo benefici de las leis socialas. (t. tecn. med.)

assegut, -uda / asseguit, -ida :

seguit, -ida de prèp.

assegutar (v. tr.) :

corsar / acotir.

assèire / assèser (v. tr.) :

sèire / sèser / assetar / assietar ;
plaçar ; establir ; atassar ; pompir / somsir ; cauçar una planta.

assèit, -a :

assatat, -ada / segut, -uda.

« assemar » :

v. acermar.

assemblada :

acamp.

assembladís :

atropament.

assemblament :

accion d’assemblar o de s’assemblar.

assemblança :

acamp.

assemblar (v. tr.) :

amodar un acamp. ( R. II, 129)
Assemblèt totes sos camaradas per un regalèmus.

assemblar (s’) :

far partida d’un acamp.

assemblatge :

ensemble de mai d’una causa o de mai d’una persona assembladas.
Assemblatge metallic. Assemblatge d’invectivas.
Èra un assemblatge eteroclit de personas.

assemblagista (m. e f.) :

artista (m. e f.) d’assemblatge.

assenar (v .tr.) :

far venir senat, -ada.

assenar (s’) :

venir senat, -ada.

assenat, -ada :

senat, -ada.

assenhorir (v. tr.) :

far venir mèstre, -a de quicòm. assenhorir (s’) : venir mèstre, -a de quicòm / mestrejar.

assenhorit,-da :

vengut, -da mèstre, -a de quicòm.

assentat, -ada :

senat, -ada.

assentiment :

acceptacion. (R. V, 198)
Capegèt que òc en signe d’assentiment.

assentimentat, -ada :

qu’a de sentiment.

assentir (v. tr. e intr.) :

èsser consent ; fendilhar ; atacar.

assentir (s’) :

se fendilhar ; se falhar.

assentit, -ida :

organ o persona que a un començament d’ernia ; gastat, -ada (mainatge).

asser / assera / arser (adv.) :

aqueste ser / de vèspre ; ièr arser / ièr de vèspre. Venguèt ièr asser.

assercion :

afirmacion sens pròvas. (R. II, 385)
Se cal totjorn mesfisar de sas assercions.

asserenar (v. tr.) :

far venir seren / * tranquillizar.

asserenar (s’) :

venir seren / * se tranquillizar. v. (R. V, 406)

assermar (v. tr.) :

far secar davant lo fuòc ; assedar.

assermar (s’) :

se secar davant lo fuòc ; s’assedar. assermat, -ada : secat, -ada ; assedat, -ada.

« assèrp » :

v. sèrp.

asserir (v. tr.) :

assolidar ; afortir. (R. II, 385)
Nos asseriguèt qu’èra aital e pas autrament.

asserit, -ida :

assolidat, -ada ; afortit, -ida.

asserviment :

accion o resulta d’asservir q.q.

asservir (v. tr.) :

metre en estat de servitud.

asservit, -ida :

en estat de servitud.
Foguèrem asservits per França.

assessor :

persona al fial d’una question e qu’assistís un
magistrat. (R. V, 221)

« assèser » :

v. assèire.

assetadàs, -assa :

pejoratiu d’assetat, -ada.
Demorèt lordament assetadàs davant las dònas.

assetadet, -a :

diminutiu afectiu d’assetat, -ada.
Assetadet sul pelsòl, nos agachava, lo nenon.

assetador :

trespès ordinari ; trespès de bugador ;
airal per se sèire.

assetadura :

çò qu’es segut ; çò atassat.

assetaire, -a :

atassaire, -a.

assetament :

assièta (estat ; posicion). (R. V, 221)

assetar (v. tr.) :

sèire ; atassar ; plaçar.

assetar (s’) :

se sèire ; s’atassar.
Assèta-te, que parlarem d’aquel afar.

assetat, -ada (p.p. de s’assetar) :

segut, -uda.

« assetegar » :

v. assedegar.

assèti :

mena de planta. (Scrofularia aquatica)

assèti :

assetament / assièta (posicion).

assetiar (v. tr.) :

plaçar ; establir ; sèire plan coma cal.

assetiar (s’) :

se plaçar ; s’establir ; s’atassar.

assetiat, -ada :

plaçat, -ada ; establit, -ida ; atassat, -ada.

assetjar (v. tr.) :

far lo sètge de.
Assetgèron la vila pendent vint jorns.

assetons (d’) :

segut, uda.

« assètre » :

v. assèire.


Augmentez votre trafic avec Banchange