assec :mesa a sec ; secada ; temporada que quicòm es a sec.assecar (v. tr. e intr.) :secar ; tressecar.assecar (s) :se secar ; se tressecar.Totes los rivatèls sassequèron. assecat, -ada :secat, -ada ; tressecat, -ada.assecatge :accion dassecar o de se tressecar.assecarir / assecarlir (v. tr.) :tressecar.Los camps la canicula los a assecarlits. assecarir / assecarlir (s) :se tressecar ; crebar de set.assecarit, -ida :qua secat.assecarlit, -ida :tressecat, -ada.assedant, -a :que dona set.assedar (v. intr.) :donar set.Aquel cunh de cambajon ma bravament assedat. assedar / assedegar (s) :trapar set.assegondar (v. tr.) :ajudar ; far ofici de segond.assegondat, -ada :ajudat, -ada.Es pas estat totjorn plan assegondat. assègre / asseguir (v. tr.) :sègre de prèp / seguir de prèp ;acotir / corsar. Asseguit, -ida : p.p. asseguradament (adv.) :de segur.asseguraire, -a :persona quassegura per contracte.assegurament :atestacion ; afortiment ; assegurança.assegurança :certitud / garantida ; contracte de garantida contra un malparat.assegurar (v. tr.) :asserir ; atestar ; afortir ; gandir.Vos asseguri que plòurà pas encara. assegurar (s) :verificar ; se gandir per contracte.Me vòli assegurar que mengani pas. asseguratge :accion o resulta dassegurar, dafortir ;assegurat, -ada.t. a. çaisús.asseguròsa :tendéncia mai o mens conscienta dun malaut a cultivar sas malautiás per obténer o servar lo benefici de las leis socialas. (t. tecn. med.)assegut, -uda / asseguit, -ida :seguit, -ida de prèp.assegutar (v. tr.) :corsar / acotir.assèire / assèser (v. tr.) :sèire / sèser / assetar / assietar ;plaçar ; establir ; atassar ; pompir / somsir ; cauçar una planta. assèit, -a :assatat, -ada / segut, -uda.« assemar » :v. acermar.assemblada :acamp.assembladís :atropament.assemblament :accion dassemblar o de sassemblar.assemblança :acamp.assemblar (v. tr.) :amodar un acamp. ( R. II, 129)Assemblèt totes sos camaradas per un regalèmus. assemblar (s) :far partida dun acamp.assemblatge :ensemble de mai duna causa o de mai duna persona assembladas.Assemblatge metallic. Assemblatge dinvectivas. Èra un assemblatge eteroclit de personas. assemblagista (m. e f.) :artista (m. e f.) dassemblatge.assenar (v .tr.) :far venir senat, -ada.assenar (s) :venir senat, -ada.assenat, -ada :senat, -ada.assenhorir (v. tr.) :far venir mèstre, -a de quicòm. assenhorir (s) : venir mèstre, -a de quicòm / mestrejar.assenhorit,-da :vengut, -da mèstre, -a de quicòm.assentat, -ada :senat, -ada.assentiment :acceptacion. (R. V, 198)Capegèt que òc en signe dassentiment. assentimentat, -ada :qua de sentiment.assentir (v. tr. e intr.) :èsser consent ; fendilhar ; atacar.assentir (s) :se fendilhar ; se falhar.assentit, -ida :organ o persona que a un començament dernia ; gastat, -ada (mainatge).asser / assera / arser (adv.) :aqueste ser / de vèspre ; ièr arser / ièr de vèspre. Venguèt ièr asser.assercion :afirmacion sens pròvas. (R. II, 385)Se cal totjorn mesfisar de sas assercions. asserenar (v. tr.) :far venir seren / * tranquillizar.asserenar (s) :venir seren / * se tranquillizar. v. (R. V, 406)assermar (v. tr.) :far secar davant lo fuòc ; assedar.assermar (s) :se secar davant lo fuòc ; sassedar. assermat, -ada : secat, -ada ; assedat, -ada.« assèrp » :v. sèrp.asserir (v. tr.) :assolidar ; afortir. (R. II, 385)Nos asseriguèt quèra aital e pas autrament. asserit, -ida :assolidat, -ada ; afortit, -ida.asserviment :accion o resulta dasservir q.q.asservir (v. tr.) :metre en estat de servitud.asservit, -ida :en estat de servitud.Foguèrem asservits per França. assessor :persona al fial duna question e quassistís unmagistrat. (R. V, 221) « assèser » :v. assèire.assetadàs, -assa :pejoratiu dassetat, -ada.Demorèt lordament assetadàs davant las dònas. assetadet, -a :diminutiu afectiu dassetat, -ada.Assetadet sul pelsòl, nos agachava, lo nenon. assetador :trespès ordinari ; trespès de bugador ;airal per se sèire. assetadura :çò ques segut ; çò atassat.assetaire, -a :atassaire, -a.assetament :assièta (estat ; posicion). (R. V, 221)assetar (v. tr.) :sèire ; atassar ; plaçar.assetar (s) :se sèire ; satassar.Assèta-te, que parlarem daquel afar. assetat, -ada (p.p. de sassetar) :segut, -uda.« assetegar » :v. assedegar.assèti :mena de planta. (Scrofularia aquatica)assèti :assetament / assièta (posicion).assetiar (v. tr.) :plaçar ; establir ; sèire plan coma cal.assetiar (s) :se plaçar ; sestablir ; satassar.assetiat, -ada :plaçat, -ada ; establit, -ida ; atassat, -ada.assetjar (v. tr.) :far lo sètge de.Assetgèron la vila pendent vint jorns. assetons (d) :segut, uda.« assètre » :v. assèire. |