DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

-AS / -ASSA :

forma sufixada del latin -aceus, -a (augmentatiu sovent pejoratiu) ; substància que ven de... Ostalàs - femnassa - vinassa - calorassa - grandàs - crentosàs - docinàs - meissantàs - auvernhàs - roergàs - galinassa...

assabentar (v. tr.) :

informar (R. III, 367) ; far assaber.
Assabentatz-me sus çò que se passarà.

assabentar (s’) :

s’informar.
M’assabentèron pas coma cal.

assabentat, -ada :

informat, -ada (que sap a qué se’n téner)

assaber (m.) :

informacion ; avís.

assaber (loc. adv.) :

es a dire ... (davant una enumeracion)

assaborar (v. tr.) :

balhar de sabor.

assaboraire :

òs de buòu o de pòrc per assaborar la sopa.

assaboratge :

accion d’assaborar.

assaborum :

aprestatge (çò que balha de sabor al manjar)
L’assaborum gasta pas res, que sens assaborum...

assabut que (loc conj.) :

estant que / vist que.

assadolada :

regalèmus / brave repais.

assadolar (v. tr.) :

repasimar. (R. V, 163)

assadolar (s’) :

se repasimar ; far un regalèmus.
Las fedas se son plan assadoladas.

assailar :

v. sailar.

assag / ensag :

temptativa ; espròva ; experimentacion ; al rugbí, depaus del balon darrièr lo limit de l’equipa advèrsa.

assagista (m. e f.) :

autor, -a d’assages.

assajaire, -a / ensajaire, -a :

tastavin ; tastasalsa.

assajar / ensajar (v. tr.) :

temptar ; esprovar ; experimentar ; alassar. Assaja un còp de mai, que capitaràs.

assajar / ensajar (s’) :

s’esprovar ; s’alassar.

assajat,-ada / ensajat, -ada :

esprovat, -ada.

assalada :

distribucion de sal al bestial ; tabassada.

assalador :

pèira plana per i pausar la sal del bestial.

assalar (v. tr.) :

balhar de sal al bestial.
Lo bestial lo cal assalar regularament.

assalatge :

accion de donar de sal.

assalejar :

assalar ; metre de sal dins sa convèrsa ; ressasiar ; tabassar.

assalar (s’) :

se prene de sal.

assadida :

assaut ; ataca.

assalidor, -oira :

persona qu’ataca ; persona qu’assauta.

assalir / assalhir (v. tr.) :

assautar ; atacar.

assalit, -ida / assalhit, -ida :

atacat, -ada.
Foguèrem assalhits per tot un fum de moissals.

assalt :

v. assaut.
assalvatgiment accion o resulta d’assalvatgir o de s’...

assalvatgir (v. tr.) : f

ar venir salvatge, -ja.

assalvatgir (s’) :

venir salvatge.
Cresi que s’assalvatgís en lòc de s’aprivadar.

assalvatgit, -ida :

vengut, -da salvatge, -ja.

assanament / assaniment :

accion o resulta de s’assanar.

assanar / assanir (v. tr.) :

far venir san ; garir ; creujar.

assanar / assanir (s’) :

venir san. Sa plaga s’es plan assanida.

assancada :

amalugada. v. amalugar.

assancar (v. tr.) :

eissalencar / amalugar ; ablatugar ; amalir.

assancat, -ada :

t. a. d’assancar.

-ASSAR (forma sufixada frequentativa o pejorativa) :

s’envinassar - s’escridassar - s’esquinassar - tirassar.

assargar (v. tr.) :

vassedar ; tressecar.

assargat, -ada :

t. a. de assargar.

assarrar (v .tr.) :

assemblar ; agropelar ; amontetar ; sarrar / enssarrar ; cachar ; esquichar ; ligar ; aprochar.

assarrar (s’) :

se sarrar ; s’assemblar ; s’agropelar...

« assartir » :

v. ensertir.

assasant, -a :

malcomòde, -a ; fastigós, -osa ; insuportable, -a.

assasonament :

aprestatge ; preparacion.

assasonar (v. tr. e intr.) :

preparar o cultivar la tèrra per sason ; amadurar per sason ; aprestar ; salar ; pebrar.
Cal plan assasonar lo masèl, si que non...

assasonat, -ada :

afinfat, -ada + t. a. çaisús.

assassin, -a (adj. e subs.) :

persona qu’assassina.
Me folzegèt d’una ulhada assassina !

assassinar (v. tr.) :

tuar amb premeditacion.

assassinat :

accion o resulta d’assassinar.
Enric IV foguèt assassinat per Ravalhac.

assassinat, -ada :

tuat, -ada amb premeditacion.

« assatar » :

v. asatar.

« assaupre » :

v. assaber.

« assauput » que :

v. assabut que.

assaut :

assalida ; ataca.

assautar (v. tr.) :

assalir / assalhir ; atacar.

assautat, -ada :

assalit / assalhit,-ida ; atacat, -ada.


Augmentez votre trafic avec Banchange