DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

aspa :

ferradura de ligason ; ligam de fil de fèrre ; relha de pòrta ; debanador / travol.

aspada :

clapa sul tafanari.

aspar (v. tr.) :

metre una ferradura de ligason, un ligam, un rampon.

asparagus (lat.) :

nom generic de l’espargue (m.), balhat
pels floristas al fulham d’espècias vesinas, e que n’adornan lors ramelets.

aspartam :

substància de sintèsi que fa ofici de sucre.

aspècte :

aire / regardura (biais qu’una persona o una causa se presenta a la vista) ; espectacle.
Aspècte reguèrgue. Aspècte de desolacion.

aspècte (a l’... de) :

a la vista de.

« asperbièr » e derivats :

v. sorbièr.

Asperges me (lat.) :

antifòna latina que comença aital ; aspersion liturgica abans una messa grand. v. la nòta de grand.

aspergilòma (m.) :

massa formada per un agregat de fonges sus las brónquias o suls paumons.

aspergilòsi (f.) :

malautiá amodada pel fonge Aspergillus fumigatus.

aspergir (v. tr.) :

esposcar. (R. II, 133)

asperitat :

rugositat (estat de çò borroncelut). (R. II, 134)

aspermatisme :

dificultat o impossibilitat d’ejaculacion.

aspermia :

abséncia d’espèrma (m.)

aspersion (f.) :

accion d’aspergir en general ; asagatge agricòla en forma de pluèja ; accion d’aspergir quicòm o q.q. amb d’aiga benesida. v. Asperges-me.

asperson / aspersor :

aplech liturgic per aspergir.

aspersonar / aspersorar :

aspergir amb d’aiga benesida.

aspic :

mena de vipèra ; lavanda. (Lavandula spica)
La vipèra aspic es mai de crentar que las autras.

aspidistra (lat.) :

planta d’apartament.

aspidium (lat.) :

mena de planta. (Aspidium vulgare)
(A. angulara) ; (A. lobatum) ; (A. Braunii)

aspiracion :

accion o resulta d’aspirar (t. a.) ; emission d’un son acompanhat d’un buf perceptible.

aspirador :

maquina que neteja per aspiracion.

aspirat, -ada (adj. e subs.) :

emés, -esa amb acompanhament d’un buf perceptible. La « h » gascona es aspirada :
(hemna, hilha, hèsta, con.hessar...)

aspirant, -a :

candidat, -a a un emplec o a un títol ; galonat, -ada entremièg l’adjudant màger e lo soslòctenent.

aspirant, -a :

participi present d’aspirar. Pompa aspiranta.

aspirar (v. tr. e intr.) :

conflar d’aire los paumons ; amodar un liquid cap ennaut ; desirar.
Aspiràvem l’aire sanitós dels Pirenèus.
Aspira sa bevenda amb una palha de segal.
Aspirava a quicòm de pus relevat.

aspiratòri, -a :

relatiu, -iva a l’aspiracion.
Movements aspiratòris.

aspirator, -tritz :

doblet modèrn d’aspirador / aparelh o maquina per aspirar (t.a.)
Aspirator domestic. Aspirator de bren de rèssa...

aspirina :

derivat de l’acid acetilsalicilic utilizat coma analgesic e febrifug.

asplenia :

abséncia de melsa.

asplenium (lat.) :

mena de planta. (Asplenium)

asprament :

amb aspretat.

aspre :

airal escarpat e rocalhut.
En país de montanha, sovent, bastisson per d’aspres.

aspre, -a :

amargant, -a ; rugós, -osa ; rocalhut, -uda ; de mal endurar, de mal suportar ; rude, -a.
Frucha aspra. Votz aspra. Camin aspre.
Vent aspre. Repròchi aspre. Replica aspra.

asprejar (v. intr.) :

èsser mai o mens amargant, -a.
Aquela poma aspreja bravament !

aspresa / aspretat / aspror :

amaror.


Augmentez votre trafic avec Banchange