DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

artic, -a :

relatiu, -iva al pòl nòrd. (R. II, 129)

article :

caduna de las disposicions que lor ensemble fa un règlament, un contracte... ; caduna de las partidas d’una publicacion collectiva ; caduna de las intradas d’un diccionari ; escrich consequent d’un periodic ; cada mena de causas comercializablas ; mot que s’ajusta al nom per indicar qu’es definit o indefinit.
A l’article de la mòrt : sul pas de la mòrt.

articulacion :

union mobila de doas causas (t. a.) ;
emission de sons articulats.

articular (v. intr.) :

enlaçar doas causas (t. a.) ; emetre de sons articulats ; prononciar clarament.
Pòdes pas articular quand parlas !

articular, -a :

relatiu, -iva a las articulacions.
Dolors articularas.

articulatòri, -a :

relatiu, -iva a l’articulacion.

artifalha :

ferralha vièlha ; mescladissa ; fardalha.

artifèx (arc.) :

obrièr. (R. II, 128)

artifici :

engana ; rusa ; art ; mestièr.
Los artificis de la lei. Los artificis d’estil.

artificial, -a :

fach de man d’òme ; qu’es pas natural.
Lac artificial. Lutz artificiala. Rasonaments artificials.

artificialament :

d’un biais qu’es pas natural.
A l’espital, èra avidat artificialament.

artificialitat :

natura de çò artificial.

artificièr :

persona que fa de fuòcs d’artifici ; militar que trabalha a las municions.

artificiós, -a :

abil, -a ; * capciós, -osa ; ipocrit, -a.

artificiosament :

abilament ; capciosament (R. II, 274)

artifièches :

enganas ; rusas.
Amagava son vielhum amb tot un fum d’artifièches.

artiga :

novala / bosiga / desfata / eissart / estobla ; fonda /
fotja / frachiva / frostís / rassís, -a / rota / rompuda / varèit.

artigal (un) :

tèrra entremièg doas ribièiras.

artigar (v. tr.) :

eissartar (isar ’ta)

artigòi, -a :

sortit d’un airal sonat Artiga (nom de lòc)

artigòl, -a (adj. e subs.) :

una persona d’Artigas (Roergue)

artigòla :

bosiga pichonèla.

artilhariá :

una de las armas majoralas de l’armada de tèrra e de mar ; atifargas.
L’artilhariá d’un pescaire o d’un caçaire.

artilhièr, -ièira :

persona que fa partida de l’artilhariá.

artimon (l’) :

lo mast d’artimon (lo mast pus pichon de la popa )

artinita :

mena de mineral.

« artisan » (fr.)

v. menestral - mestieiral.

artison :

cosson / cusson ; brian.

artisonar (v. tr.) :

rosegar (brians / artisons).
Tot lo fustam èra artisonat (cussonat)

artisonar (s’) :

èsser rosegat, -ada pels artisons.

artisonat, -ada :

rosegat, -da pels artisons.

artista (m. e f.) :

persona que practica un art (t. a.)

artistic, -a :

relatiu, -iva als arts o a las arts.

artisticament :

d’un biais artistic.


Augmentez votre trafic avec Banchange