DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

ars, -a (p.p. de ardre) :

cremat, -ada.

ars :

tròç de bòsc cremat.

arsa / arsi (un, -a) :

una set qu’escana ; ànsia.

arsagaia :

mena de bigatana.

arsagaiar (v. tr.) :

ferir amb una arsagaia.

« arsana » :

v. acina.

arsar (v. intr.) :

cremar.

arsat, -ada :

cremat, -ada.

arsenal / arsenac :

depaus d’armas e autres articles de guèrra.
Un arsenal de + subs. pl. : una granda quantitat de (t.a.)

Arsèni :

prenom.

arseniat :

sal d’acid arsenic.

arsenic :

mena de metalloïd de color grisa.

arsenical, -a :

que conten d’arsenic ; relatiu, -iva a l’arsenic.

arcenicisme :

intoxicacion per l’arsenic.

arsenifèr, -a :

que conten d’arsenic.

ARSENICO- :

forma prefixada del grèc arsenikòn (arsenic)

arsenicofag, -a :

qu’ingerís d’arsenic.

arsenicofagia :

abitud d’ingerir d’arsenic sens se voler intoxicar.

arsenit :

sal d’acid arsenós.

ARSENO- :

forma prefixada del grèc arsenikòn (arsenic)

arsenobenzòl :

derivat organoarsenical.

arsenofosfat :

combinason d’un arseniat amb un fosfat.

arsenoïc, -a :

natura de compausats organics arseniats.

arsenolita :

anidrid arsenós natural.

arsenopirita :

pirita arsenicala.

arsenós, -osa :

natura dels compausats d’arsenic trivalent.

arsenosulfur :

combinason d’arsenic, de solpre (sofre) e de metal.

arsenur :

combinason d’arsenic amb un còrs simple.

arser / arsers (adv.) :

ièr a ser / ièr de ser. (R. III, 526)
Abans arser : ièr delà ser.

arsfenamina :

derivat organoarsenical.

arsiar (v. intr.) :

crebar de set.

arsiat, -ada :

crebat, -ada de set.

arsina :

set (m. o f.) ; encendi ; cendres de plantas cremadas ; nom generic de substàncias derivadas de l’idrogèn arseniat.

arsinat, -ada :

assedat, -ada (que crèba de set).

« arsolhar » (s’) :

v. s’asolhar.

arsura :

cremadura / brutladura.


Augmentez votre trafic avec Banchange