arrocar (v. tr.) :desrocar / lapidar.Arroquèron lo can manjaire de galinas. arrocar / arroquir (s) :sendormir prigondament ;se desrocar (se getar de pèiras, de ròcs). Sarroquèron tant que poguèron. arrodar (s) :enrodar ; satropelar a lentorn de.arrodat, -ada :enrodat, -ada ; atropelat, -ada.arroflar (s) :regorgar ; brilhar ; triomfar.arrogància :orgulh agressiu.Son arrogància a pas de limits. arrogant, -a :que manifèsta darrogància.arrogantament :dun biais arrogant.arrogar (s) :satribuir ; sapropriar ; usurpar.arrogat, -ada :t. a. çaisús.arrogues (a tot) :amb arrogància e testuditge.arroïnar (v. tr.) :roïnar ; aplanar amb descombres ; afrabar.arroïnar (s) :se roïnar ; safrabar.arroïnat, -da :roïnat, -ada ; afrabat, -ada.Foguèrem arroïnats per las pèiras de glaç. arroïr / arruir (v. tr.) :far magrir ; arredre.arroïr / arruir (s) :magrir ; sarredre ; se transir ; se tressecar.arronçar (v. tr.) :getar ; lançar ; desquilhar.arronçat, -ada :t. a. çaisús.arrondar (v. tr.) :enrodar.arrondar (s) :se metre al centre.arrondiment :circonscripcion administrativa.Un departament es divisat en arrondiments. arrontar (v. tr.) :getar ; lançar.arronzar (s) :senromegar.arronze :v. ronze.arronzat, -ada :enromegat, -ada.arropar (v. tr.) :emmantelar.arropar (s) :semmantelar.arropat, -ada :emmantelat, -ada.arropiment :inchalhença / noncalença ; estraviadura /estraviatge ; embastardiment. arropir (v. tr.) :arrestar ; interrompre ; far plegar.arropir (s) :sagarrussir ; salordir ; venir inchalhent, -a / venir noncalent, -a.arropit, -ida :t. a. çaisús.arroplegar (v. tr.) :replegar ; acampar / recampar.arroplegat, -ada :t. a. çaisúsarroquiment :petrificacion ; accion de se grumelar.arroquir (v. tr.) :petrificar.Tot un rol arroquit es quicòm de véser. arroquir (s) :se petrificar.arrosable, -a :asagable, -a. v. derivats d asagar.arrosada :asagada.arrosador :asagador (aplech per asagar).arrosaira-balajaira :maquina darrosar e de balajar las carrièiras.arrosaire, -a :asagaire, -a.arrosar (v. tr.) :asagar. v. asagar e derivats.arrosar (s) :trapar una brava ramada.arrosentiment :accion de venir albenc, -a ; embrasament.arrosentit, -ida :embrasat, -da.arrossegada :accion darrossegar.arrossegadís, -issa :que pòt èsser arrossegat, -ada.arrossegador, -airitz :çò que servissiá per arrossegar ; çò que servís, ara, per arrossegar. Gréfol arrossegador. Boisson negre arrossegador. Maquina arrossegairitz.arrossegar (v. tr.) :rossegar.arrossegar (s) :se rebalar. Me pòdi pas arrossegar !arrossiment :agroliment.arrossir (s) :sagrolir.arrotinar (s) :prene labitud ; sabituar / sacostumar.arrotinat, -ada (adj.) :acostumat, -ada ; rusat, -ada.arrotlar / arrutlar (v. tr. e intr.) :far rodelar ; rodelar ; reünir (v. R. V, 449 - L. 376) en cercle. |