DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

AR- :

prefix occitan augmentatiu o d’expressivitat, davant los vèrbs en R. e totes lors derivats.

arrabanar (v. tr. ) :

provesir ; assadolar ; repasimar ;
desgostar ; anujar.

arrabanar (s’) :

se provesir ; s’assadolar ; se repasimar ;
se desgostar ; s’anujar.

arrabanat, -ada :

t. a. çaisús.

arrabant, -a :

arrancaire, -a / arrancador, -oira ; avar, -a / avariciós, -osa ( / sarrat, -ada.

arrabar (v. tr.) :

desrabar ; desraiçar.

arrabat, -ada :

desrabat, -ada ; desraiçat, -ada.
arracacòr : repugnança (R. IV, 669) ; regrèt ; contracòr. D’arracacòr : de contracòr.

arracapesir (s’) :

s’encapar / s’encapriçar ; far lo testòri. S’arracapesís per de menudalhas.

arracapesit, -ida :

entestardit, -ida.

arracar (v. tr. e intr.) :

sostirar / trescolar ; pudir ; portar pena ; venir en òdi ; balançar ; regretar de ; esparnhar.
As pas arracat lo sucre : ... esparnhat...
M’arraca de partir : me pòrta pena de partir.

arracat, -ada :

avar,-a ; sarrat,-ada ; avariciós,-osa.

arraflaire, -a :

persona qu’arrafla quicòm.

arraflar (v. tr.) :

raflar.

arrajadís :

airal expausat al solelh.

arrajar (v. tr. e intr.) :

metre en plen solelh ; dardalhar. arrajar (s’) : se solelhar ; s’apevar sus q.q.

arrajat, -ada :

en plen solelh. v. raja.

arrambaire, -a :

que va a l’abordatge ; qu’ataca.

arrambar (v. tr.) :

atacar un naviri ; aprochar ; acostar ; sarrar; amassar ; amontetar ; assemblar ; acotar...

arrambar (s’) :

s’aprochar ; venir a l’abordatge (mar.) ; s’atacar (mar.)

arrambat, -ada :

t. a. d’ arrambar.

arrambatge :

accion o resulta d’arrambar o de s’arrambar.

arrampir (v. tr. ) :

donar de rampas.

arrampir (s’) :

aver de rampas ; contractar un membre ; l’endormir.

arrampit, -ida :

qu’a de rampas. Soi arrampit de pertot !

arran / arrans.

v. ran.

arrancador, -oira :

persona o maquina que desraba.

arrancament / un arrancatge :

accion d’arrancar.

arrancar (v. tr. e intr.) :

desrabar ; desraiçar ; descanilhar ; s’enfugir ; agripar ; amarrar.

arrancar a córrer :

se metre a córrer.

arrancar (s’) :

se tirar de pels passes ; s’enfugir.

arrancat, -ada :

t. a. çaisús.

arrapa man :

agafaròt / lamporda (la frucha del lampordièr)

arrapada :

presa ; captura ; acròc.
arrapadon / arrapalhon / rapalhon : costalon.
Poguèt pas montar l’arrapalhon en bicicleta.

arrapant, -a :

prenent, -a ; rapaç, -a.

arrapent, -a :

prenent, -a ; nerviós,-osa ; vigorós,-osa ; rapaç, -a.

arrapiant :

òme rapaç.

arrapar (v. tr. e intr.) :

agafar ; sasir ; acrocar ; extorquir ; panar / raubar ; ajar ; prene pòrre (racinar).

arrapar (s’) :

s’agripar ; s’empegar ; escalabrar.

arrapat, -ada :

t. a. d’arrapar .

arrapatge :

accion de capturar, d’agafar, de prene, de sasir...

arrapinar / arrapinhar :

sasir / agafar / escalabrar /
escarlimpar.

arrapinar / arrapinhar (s’) :

s’acrocar.

arrapit, -ida :

abiaissat,-da per s’arrapar ; leugièr, -ièira ; lèst, -a.

arraput, -uda :

arrapent, -a. v. arrapent.

arrar (v. tr.) :

donar d’arras.

arrariment :

accion o resulta d’arrarir o de s’arrarir.

arrarir (v. tr.) :

far venir rar.

arrarir (s’) :

venir rar.

arras (f. plural) :

acompte.

arrasa :

pèira plana ajustada per tampar un trauc dins una paret.

arrasada :

sisa de rassièrs v. rassièr.

arrasaire, -a :

tombassièr,-ièira / crosaire, -a / enterraire, -a.

arrasament :

rasament d’una paret ; l’accion de s’amatar.

arrasar (v. tr.) :

comolar / comblar ; metre de nivèl ; emplenar ; rasar ; escafar.
M’arrasaràs aquelas taupinièiras, sens te comandar.

arrasar (s’) :

s’emplenar ; se comolar ; s’amatar.

arrascassiment :

accion de s’engamassir, de s’agarrussir.

arrascassir (v. tr.) :

engamassir ; agarrussir.

arrascassir (s’) :

s’engamassir ; s’agarrussir.

arrascassit, -ida :

engamassit, -ida ; agarussit, -ida.
La vegetacion d’un causse es arrascassida.

arrasonaire, -a :

doanièr, -ièira ; inspector, -tritz.

arrasonament :

interpellacion ; inspeccion. R. V, 276.

arrasonar (v. tr.) :

interpellar ; interrogar ; demandar rason ; corroçar ; far véser sos passapòrts ; pagar a la doana.
Se faguèron arrasonar pels doanièrs.

arrasonar (s’) :

parlar rason ; venir rasonable.

arrasonat, -ada :

t. a. d’arrasonar.

arrassar (v. tr. e intr.) :

reformar ; estraçar ; baissar un pauc una vela (mar.) ; escartar lo pòble ; se far de plaça.

arrassar (s’) :

se tirar de pels passes ; se garar.
Arrassatz-vos de pels passes !

arrassat, -ada :

t. a. d’arrassar.

arrassolar (s’) :

s’amatar ; se refaudir ; se gandir.

arrassolat, -ada :

t.a. çaisús.

arratge (adv.) :

a l’azard / a l’aventura.

arratja (plt.) :

civada bauja (Avena fatua)

arrauliment :

engrepiment.

arraulir (v. tr.) :

engordir ; engrepesir ; anequelir.

arraulir (s’) :

s’engordir ; s’engrepesir ; s’anequelir.

arraulit, -ida :

engordit, -ida pel freg ; engrepesit, -ida ;
feble, -a ; anequelit, -ida.
Èran talament arraulits que tremolavan.

arrauquesiment :

accion o resulta de s’arrauquesir.

arrauquesir (v. tr.) :

enraucar / enrauquesir.

arrauquesir (s’) :

s’enraucar / s’enrauquesir.
Arrauquesit a poder pas parlar.

arraus :

malaise ; anequeliment.


Augmentez votre trafic avec Banchange