arma :aplech per atacar o se defendre.arma / anma (R. II, 89. - L. 22 - 28) E non pas « ama » (fr. l.p.) armada :fòrças de defensa dun Estat.armadura :apleches metallics dun soldat de lEdatmejana (casco, coirassa...) armadurièr, -ièira :q.q. que vend darmas.armalh :partida dun filat de pesca ; estaca del filat.armalhàs :pan sens levat, cuèch jos las cendres.Armand - Armanda - Armandina :prenoms.armament :accion darmar o de sarmar ; ensemble darmas.« armanac » :v. almanac.Armanhac :region dOccitània ; liquor dArmanhac.armanhòl, -a :q.q. de pigre, -a ; lanternejaire, -a ;malbiaissut, -uda ; trucaluna (m. e f.) armar (v. tr.) :donar una arma a q.q. ; equipar un naviri.armar (s) :se provesir duna arma per saparar.armat, -ada :qua una arma per saparar.armari :cabinet. (R. II, 123)armarias :las armas / lo blason.armas :blason duna familha aristocratica.armassièr, -a / armatièr, -a / armièr, -a :masc o masca que crei al ressentiment de las armas del Purgatòri.« armassir » (s) :v. sermassir.armeg (m.) :cables, ancora e autres apleches dun naviri.armejadura :equipament.armejar (v. tr.) :armar un naviri ; lequipar ; equipar una nau de pesca.armejaire, -a :q.q. quequipa un naviri.armèl :redonda ; mena de gansa ; ligam questaca una planta a un pal.Armèla - Armelina :prenoms.armèla :brida de fèr ; aurelha de pairòl ; bartavèla de verrolh ; anèla de torn de carreta ; ruèira de vim ; motladura de capitèl ; anèla de jo ; gròssa madaissa de lana ; liga de flagèl ; bata desclòp ; anèla de governalh.armelar (v. tr.) :plegar en anèla ; batar un esclòp.armelat, -ada :plegat, -ada en anèla ; batat, -ada.armièr :rastelièr darmas ; lòc de repaus de las armas (anmas). (R. II, 89)armèni, -ènia (adj. e subs.) :relatiu, -iva a Armenia ; persona dArmenia. Un Armèni. Una Armènia.Armenia :país dAsia occidentala.armentèla :pimpinèla (plt) (Poterium sanguisorba)armet :mena de casco.arminàs / arminassa :mena de gròssa pascada als uòus.armistici (m.) :suspension provisòria dostilitats.armòl :mena de planta (Atriplex hortensis)armonia :justa adaptacion entre elas de las causas o de las parts que fan un tot ; concordança dopinions, dinterèsses... ; acòrdi entre doas personas o mai. (R. II, 124)armoniós, -osa :plen darmonia ; que sona plan a las aurelhas. Còrs armoniós. Melodia armoniosa.armoniosament :dun biais armoniós.armonizacion :accion o resulta darmonizar.armonizar (v. tr.) :metre en armonia (t. a. darmonia)armonizar (s) :se metre en armonia.armonizat, -ada :en armonia.armòtas :rimòtas (f. plural) : bolida de farina de milh.armurièr, -ièira :persona que ven darmas. R. II, 123. |