DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

arma :

aplech per atacar o se defendre.
arma / anma (R. II, 89. - L. 22 - 28) E non pas « ama » (fr. l.p.)

armada :

fòrças de defensa d’un Estat.

armadura :

apleches metallics d’un soldat de l’Edat
mejana (casco, coirassa...)

armadurièr, -ièira :

q.q. que vend d’armas.

armalh :

partida d’un filat de pesca ; estaca del filat.

armalhàs :

pan sens levat, cuèch jos las cendres.

Armand - Armanda - Armandina :

prenoms.

armament :

accion d’armar o de s’armar ; ensemble d’armas.

« armanac » :

v. almanac.

Armanhac :

region d’Occitània ; liquor d’Armanhac.

armanhòl, -a :

q.q. de pigre, -a ; lanternejaire, -a ;
malbiaissut, -uda ; trucaluna (m. e f.)

armar (v. tr.) :

donar una arma a q.q. ; equipar un naviri.

armar (s’) :

se provesir d’una arma per s’aparar.

armat, -ada :

qu’a una arma per s’aparar.

armari :

cabinet. (R. II, 123)

armarias :

las armas / lo blason.

armas :

blason d’una familha aristocratica.

armassièr, -a / armatièr, -a / armièr, -a :

masc o masca que crei al ressentiment de las armas del Purgatòri.

« armassir » (s’) :

v. s’ermassir.

armeg (m.) :

cables, ancora e autres apleches d’un naviri.

armejadura :

equipament.

armejar (v. tr.) :

armar un naviri ; l’equipar ; equipar una nau de pesca.

armejaire, -a :

q.q. qu’equipa un naviri.

armèl :

redonda ; mena de gansa ; ligam qu’estaca una planta a un pal.

Armèla - Armelina :

prenoms.

armèla :

brida de fèr ; aurelha de pairòl ; bartavèla de verrolh ; anèla de torn de carreta ; ruèira de vim ; motladura de capitèl ; anèla de jo ; gròssa madaissa de lana ; liga de flagèl ; bata d’esclòp ; anèla de governalh.

armelar (v. tr.) :

plegar en anèla ; batar un esclòp.

armelat, -ada :

plegat, -ada en anèla ; batat, -ada.

armièr :

rastelièr d’armas ; lòc de repaus de las armas (anmas). (R. II, 89)

armèni, -ènia (adj. e subs.) :

relatiu, -iva a Armenia ; persona d’Armenia. Un Armèni. Una Armènia.

Armenia :

país d’Asia occidentala.

armentèla :

pimpinèla (plt) (Poterium sanguisorba)

armet :

mena de casco.

arminàs / arminassa :

mena de gròssa pascada als uòus.

armistici (m.) :

suspension provisòria d’ostilitats.

armòl :

mena de planta (Atriplex hortensis)

armonia :

justa adaptacion entre elas de las causas o de las parts que fan un tot ; concordança d’opinions, d’interèsses... ; acòrdi entre doas personas o mai. (R. II, 124)

armoniós, -osa :

plen d’armonia ; que sona plan a las aurelhas. Còrs armoniós. Melodia armoniosa.

armoniosament :

d’un biais armoniós.

armonizacion :

accion o resulta d’armonizar.

armonizar (v. tr.) :

metre en armonia (t. a. d’armonia)

armonizar (s’) :

se metre en armonia.

armonizat, -ada :

en armonia.

armòtas :

rimòtas (f. plural) : bolida de farina de milh.

armurièr, -ièira :

persona que ven d’armas. R. II, 123.


Augmentez votre trafic avec Banchange