DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

-ARI :

sufix, del sufix latin -arium (idèa de contengut) : Bestiari, diccionari...

-ARI, -ÀRIA :

sufix, del sufix latin -arius, -a (relatiu, -iva a) :
alimentari, -ària, calcari, -ària, solitari, -ària.

-ARIÁ :

sufix occitan fòrt utilizat per formar de noms d’establiments, de noms de bòrias, de noms de masatges, de mestièrs, de fonccions. v. p. I8.

« aria » - « arièr » :

v. aliga - aliguièr.

Ariana :

prenom.

arid, -a :

sens umiditat ; sens vegetacion ; sens res d’agradiu.
Tèrra arida. Climat arid. Estil arid.

ariditat :

estat de çò arid (t. a.) (R. II, 121)
Ariditat d’un desèrt. Ariditat dels tèrmes tecnics.
Ariditat d’un parlar. Ariditat d’estil.

ariège (f.) :

mena de gram (agram). (Smilax aspera)

ariegenc, -a (adj. e subs.) :

relatiu, -iva a Arièja ; sortit, -ida
d’Arièja. Un Ariegenc. Una Ariegenca.

Arièja :

departament d’Occitània. v. p. 1053.

Arièl :

un dels tres arcàngels de farlabica que lor supression pel Papa Zacarias (741-753) permet d’afortir que las Litanias carolinas e las Formulas de conjuracion latinoromanicas datadas del sègle VIII, son encara pus ancianas. v. p.p. 508 e 588.

ariòla :

esquila de muòl.

Arisa :

afluent del fluvi Garona (Occitània).

« ariscat » :

v. aliscat.

ariscla :

mena de cardon. (Carduus crispus)

« ariscle» :

v. arescle.

Aristarc :

prenom masculin.

Aristèu :

prenom masculin.

Aristides :

prenom masculin.

ARISTO- :

forma prefixada del grèc aristòs (lo melhor)

aristocracia :

governament mestrejat per las classas nòblas ;
ensemble de personas o de causas eminentas :
L’aristocracia de l’argent, del talent.

aristocrata (m. e f.) :

persona nòbla.

aristocratic, -a :

relatiu, -iva a l’aristocracia.
De pretensions aristocraticas.

aristocraticament :

d’un biais aristocratic.

aristocratisme :

estat, condicion, actitud d’aristocrata.

aristocratizacion :

accion o resulta d’aristocratizar o de s’...

aristocratizar (v. tr.) :

far venir aristocratic, -a.

aristocratizar (s’) :

venir aristocratic, -a.

Aristofanes :

lo poèta pus celèbre d’Atenas (445-386)

aristolòquia (plt.) :

(Aristolochia Clematitis) ; (A. longa)
(A. Pistolochia) ; (A. rotunda) ; (A. pallida)

aristoloquiacèas (f. pl.) :

familha de plantas.

aristoloquic, -a :

relatiu, -iva a las aristoloquiacèas.

aristoloquina :

acid aristoloquic.

Aristòtel :

grand filosòf grèc (384-322).

aristotelic, -a :

relatiu, -iva a Aristòtel.

aristotelician, -a :

adèpte, -a de la folosofia d’Aristòtel.

aristotelisme :

filosofia d’Aristòtel.

aritmetic, -a :

relatiu, -iva a l’aritmetica.

aritmetica :

sciéncia dels nombres ; art de calcular, de comptar ; libre que conten los principis de l’aritmetica.
L’addicion, la sostraccion, la multiplicacion e la division son las quatre operacions elementàrias de l’aritmetica.

aritmeticament :

segon las règlas de l’aritmetica.

aritmia :

perturbacion del ritme cardiac.

aritmic, -a :

relatiu, -iva a l’aritmia.

ARITMO- :

forma prefixada del grèc arithmòs (nombre)

aritmograf (arc.) :

aparelh que fa mecanicament d’operacions aritmeticas.

aritmografia :

utilizacion de signes convencionals per exprimir de quantitats conegudas.

aritmoman, -a (adj. e subs.) :

relatiu, -iva a l’aritmomania ; persona que patís d’aritmomania.

aritmomancia :

divinacion basada suls nombres.

aritmomania :

obsession dels calculs aritmetics.

aritmomètre (arc.) :

instrument que fa mecanicament las operacions simplas de l’aritmetica.

« arjòl » :

v. orjòl.


Augmentez votre trafic avec Banchange