DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

arbal :

fòrt del braç. E non pas « fièr a braç » (fr.)

arbalèsta e derivats (R. II, 173 - L. 26) :

mots de formacion populara. v. arcbalèsta e derivats.

arbalestada :

còp d’arbalèsta ; portada d’una arbalèsta.

arbalestièr / arbalestrièr :

soldat armat d’una arbalèsta ;
pèça de fustam.

« arban » :

v. amban.

arbanèl :

mena de planta de mar que se’n pessan los anets.

arbari :

desviadura ; destorn / contorn ; vòlta.

arbelha :

gèissa (Lathyrus cicera)

arbitrable, -a :

que pòt èsser arbitrat, -ada.

arbitral, -a :

relatiu, -iva a la decision de l’arbitre.
Jutjament arbitral. Senténcia arbitrala.

arbitralament :

per l’intermediari d’un arbitre.

arbitrari, -ària :

que depend pas que de l’arbitre ; decision presa sens téner compte de la justícia, de la vertat o de la rason. Decision arbitrària.

arbitràriament :

d’un biais arbitrari.

arbitrar (v. tr.) :

decidir en qualitat d’arbitre.

arbitre, -a :

persona que decidís en cas de litigi.
La decision de l’arbitre agradèt pas a degun.

arbitratge :

accion o resulta d’arbitrar.

arboç :

mena d’arbrilhon (Arbutus unedo)

arboça :

frucha de l’arboç.

arbocet / arbocièira :

airal plantat d’arboces.

arborar (v. tr.) :

enartar ; mastar ; quilhar ; solevar / soslevar ; enauçar ; erigir.

arborar una escomesa :

relevar un endemesi.

arborar (s’) :

se levar ; se quilhar ; s’alevar (temps).
Cresi que lo temps se vòl arborar.

arboradura :

ereccion.

arboraire, -a :

q.q. que quilha quicòm.

arboratge :

accion de quilhar quicòm.

arborat, -ada :

quilhat, -ada.

arborescéncia :

estat o qualitat d’èsser arborescent ; forma arborescenta.
Las meravilhosas arborescéncias del gibre.

arborescent, -a :

que revèrta la forma d’un arbre.

ARBORI- :

forma prefixada del latin arbor, -oris (arbre)

arboricida (adj. e subs. m.) :

que tua los arbres.
Poison arboricida. Fonges arboricidas.

arboricòla (m. e f.) :

que viu dins los arbres.
Aucèls arboricòlas. Monins arboricòlas.

arboricultor, -tritz :

persona especializada en arboricultura.

arboricultura :

cultura dels arbres e, mai que mai, dels arbres fruchièrs.

arborifòrme, -a :

de la forma d’un arbre.

arborizacion :

dessenh natural que revèrta de ramificacions d’arbre dins d’unes minerals fossils ; ramificacion aparenta de las venas capillaras dins d’unes estats inflamatòris.

arborizat, -ada :

que revèrta la forma d’un arbre.

arboviròsi (f.) :

malautiá transmesa als vertebrats pels artropòdes.

arbralha / arbrariá / arbresta / arbrum :

totes los arbres.

arbram / arbrat :

la frucha d’un arbre.

arbrar (v. intr.) :

quilhar / cabrar sus un arbre.

arbrar (s) :

se quilhar / se cabrar / se quilhar sus un arbre.
S’anèt arbrar l’agaça sus la branca pus nauta.

arbre :

la planta lenhosa pus bèla, constituïda de raiças, d’una camba gròssa e de brancas ; mast ; ais de maquina.

arbre argentat :

arbre del paradís (Alaeagnus angustifolia)

arbre blanc :

pibol blanc (Populus alba)

arbre de gàbia :

l’arbre grand (mar.)

arbre de Judàs (l.p.) :

(Cercis siliquastrum)

arbre de l’amor :

(Cercis siliquastrum)

arbre de la crotz :

la crotz de Jèsus.

arbre de la notz muscada :

(Myristica fragrans)

arbre de la notz vomica :

(Strychnos nux-vomica)

arbre de la sabla :

(Ephedra distachia)

arbre de la seda :

(Gomphocarpus fruticosus)

arbre de la tinta :

(Phytolacca decandra)

arbre de la vida :

(Thuia occidentalis) ; (T. orientalis)

arbre de las cagaraulas (plt.) :

(Gledistria triacantha)

arbre de mar :

mena d’animals de las mars caudas.

arbre de Nadal :

avet decorat per la fèsta de Nadal.

arbre de pebre :

(Agnus castus)

arbre del pan :

(Artocarpus altilis)

arbre del paradís :

cinamom (Alaeagnus angustifolia)
I a tot un fum d’autres arbres aital qu’es pas possible d’enclaure aicí, qu’un diccionari es pas una enciclopedia.

arbre drech :

jòc de dròlles.
Nos alassàvem pas jamai de far l’arbre drech.

arbre genealogic :

representacion grafica de la genealogia d’una familha.

arbrejar (v. intr.) :

montar pels arbres.

arbre jasent :

arbre motor (mar.)

arbre mèstre :

mast grand.

arbret / arbrilh :

arbre pichonèl.

arbricèl :

arbrilhon / arbust.

arbrilha :

v. arbralha.

arbrilhon :

arbricèl / arbust.

arbuscul :

organ fòrt pichon ramificat en forma d’arbre.

arbust :

planta lenhosa de pauc d’auçada.

arbustiu, -iva :

relatiu, -iva a un arbust ; que se compausa d’arbusts.

arbustifòrme, -a :

de la forma d’un arbust.


Augmentez votre trafic avec Banchange