-AR :sufix occitan, del lat. -are. A donat de substantius de lòc, tot un fum de vèrbs e dadjectius : brugar (airal cobèrt de brugas)... ; flaütar (jogar de la flaüta)... ; popular...ara :decamètre carrat (unitat de mesura de superficia agrària)ara (adv.) :en aiceste moment.Tre ara : a partir dara. ara (conj.) :mas ; dautra part.ara meteis :sens esperar mai.ara per ara / per ara :pel moment.ara ençà / ara enlà (d) :daquí endavant.ara se plora ara se ritz :quora se plora quora se ritz.arab, -a (subst.) :persona o lenga dels païses dAfrica del nòrd e dArabia. Un Arab. Una Araba.arabesc (m.) :pinturas o esculpturas de plantas, de fuèlhas... capriciosament entremescladas amb de figuras vertadièiras o imaginàrias.arabi, aràbia (adj.) :relatiu, -iva a Arabia. (R. II, 108)Lo pòble arabi. La cultura aràbia. Arabia :peninsula, al nòrd-èst dAfrica, quenclaus mai dun país.arabic, -a :que ven dArabia. La goma arabica.La numeracion arabica. arabicat, -ada :secat, -ada al solelh.arabicoandalós, -osa :relatiu, -iva a Arabia e Andalosia.arabisme :ideologia del nacionalisme arabi ; idiotisme arab ; mot o expression de larab utilizat, quand ne vira, dins una autra lenga. « Inch Allah ! » nes un.arabista (m. e f.) :especialista (m. e f.) de la lenga e de la civilizacion aràbias.arabizacion :accion o resulta darabizar.Larabizacion de lensenhament en Argeria. arabizant, -a :persona questúdia la lenga e la civilizacion aràbias.arabizar (v. tr.) :espandir la lenga, la civilizacion e la religion aràbias.arabizar (s) :adoptar la lenga e la civilizacion aràbias.arable, -a :que pòt èsser laurat, -ada / cultivable, -a.arabis (lat.) (plt.) :(Arabis alpina) ; (A. arenosa) ; (A. verna)(A. muralis) ; (A. cebennensis) ; (A. crulea) ; (A.Turrita) (A. bellidifolia) ; (A. pumila) ; (A. arcuata) (A. perfoliata) (A. hirsuta) ; (A. brassicæformis) ; (A. saxatilis) (A. stricta) ; (A. serpyllifolia) ; (A. auriculata). arabofòn, -a (adj. e subs.) :que parla larab.arabofonia (f.) :ensemble dels païses que parlan arab.aracèas (f. pl.) :familha de plantas.aracnids (m. pl.) :classa dinsèctes de quatre parelhs de patas, sens antenas ni alas, coma las aranhas, los escòrpis, los acars. Magradan pas brica los aracnids !arada :laurada.« arada » :v. alada.aracnean, -a :relatiu, -iva a laranhe ; leugièr, -a coma una telaranha. Pellicula aracneana.aracnidisme :estat patologic amodat per una fissada mai que mai daranhes.ARACNO- :forma prefixada del grèc arahhnè (aranhe)aracnodactilia :afeccion ereditària e familiala, caracterizada per dalteracions morfologicas, una ectopia dels cristallins e la possibilitat de complicacions cardiacas.aracnoïda :una de las tres membranas quenvolopan laxe cerebrospinal.aracnoïdal, -a :relatiu, -iva a laracnoïda.aracnoïde (subs. m.) :cauquilhatge espinós e finament raiat ; mena de monin de las Americas ; mena de polipièr.aracnoïde, -a (adj. m. e f.) :que revèrta una telaranha.Membrana aracnoïda. aracnoïdian, -a :fin, -a coma una telaranha.aracnoïditi (f.) :meningiti (inflamacion de laracnoïda)aracnològ, -a :especialista (m. e f.) daracnologia.aracnologia :branca de la zoologia questúdia los aranhes.aracnologic, -a :relatiu, -iva a laracnologia.« aradèl » :v. aladèrn.Aragon :província dEspanha.aragonita :varietat de carbonat de calci dAragon.aragonés, -esa (adj. e subs.) :relatiu, -iva a Aragon ;sortit, -ida dAragon. Una Aragonesa. araire (arc.) : forcat / arnés (mena de mossa de fust)Sèm estats lèu passats de laraire al tractor. araliacèas (f. pl.) :familha de plantas.Larboç es una planta araliacèa. aram / eram :mena de metal ; fil de fèr ; fil dauricalc ; coire roge.Per laparar, enrodèt lo prat amb daram crancut. aramaïsme :idiotisme del parlar aramèu passat dins una autra lenga. Maranathà : vèni, Senhor Jèsus ! es un aramaïsme passat un pauc dins totas las lengas del mond, de mercé lo cristianisme.aramèu, -èa (adj. e subs.) :relatiu als Aramèus o a lor lenga ; lenga semitica o ensemble de dialèctes semitics ; persona que parla laramèu.Laramèu èra la lenga de Jèsus e se parla encara. « aramon» :v. alamon.aramon :mena de rasim.Aran (Val d) / Vath dAran :airal dels Pirenèus que Garona i nais, e que i se parla occitan. v. p. 1053.arand :gafamainatges. v. alan.arandar (v. tr.) :crestar ; mestrejar. ( L. 26)arandat, -ada :crestat, -ada ; mestrejat, -ada.aranès, -esa :relatiu, -iva a la Val dAran ; sortit, -ida de la Val dAran. Un Aranés. Una Aranesa.arange (m.) (de larab narandj) :frucha de larangièr.aranget (m.) :arange pichonèl.arangièr :larbre que fa daranges. (Citrus paradisi)arangièr pomèl :arangièr que fa de pomèlas. (Citrus grandis)aranh (m.) :un trelís / un trelhís de metal.aranha (f.) / aranhe (m.) (del lat. araneus (lanimal) / aranea (la tèla) :animal que teis una tèla per trapar dinsèctes.Aranha cambaruda : cabra / aranha cambalonga. Aranha daiga : aranha cambalonga ; cèrcapotz. Aranha de mar : mena de cranc (Trachinus draco) viva de mar aranhe :telaranha ; trelhís de fèr ; cèrcapotz ; filat per trapar daucèls ; persona dels braces longs o magrostina ;crustacèu cambalong : (Stenorynchus) ; (Inachus) mena de planta : (Ophrys aranifera) mena daucèl : (Boscarla quinsonièira) aranhada :telaranha.aranhan :mena de rasim.aranhar (v. tr.) :garnir dun trelhís metallic ; engraunhar.aranhòl :filat per trapar daucèls o de peis.aranhòla :viva pichonèla.aranhàs :gròssa telaranha ; trauc daranha ; pubis (lat.) / mata.« aranhon » :v. agranhon.aranhós, -osa :cobèrt, -a de telaranhas.aranjada :bevenda ; mena de cocorlon.aranjariá :airal plantat darangièrs.aranjat, -ada :confiment daranges.araquida (m.) :cacauèt (m.) (planta dAfrica).araquidic, -a :relatiu, -iva a laraquida. Òli araquidic.araquidonic (acid) :acid gras dels araquidas.araquina :globulina de laraquida.aratòri, -a :utilizat, -ada per laurar ; relatiu, iva al laurar.Instruments aratòris. |