DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

-AR :

sufix occitan, del lat. -are. A donat de substantius de lòc, tot un fum de vèrbs e d’adjectius : brugar (airal cobèrt de brugas)... ; flaütar (jogar de la flaüta)... ; popular...

ara :

decamètre carrat (unitat de mesura de superficia agrària)

ara (adv.) :

en aiceste moment.
Tre ara : a partir d’ara.

ara (conj.) :

mas ; d’autra part.

ara meteis :

sens esperar mai.

ara per ara / per ara :

pel moment.

ara ençà / ara enlà (d’) :

d’aquí endavant.

ara se plora ara se ritz :

quora se plora quora se ritz.

arab, -a (subst.) :

persona o lenga dels païses d’Africa del nòrd e d’Arabia. Un Arab. Una Araba.

arabesc (m.) :

pinturas o esculpturas de plantas, de fuèlhas... capriciosament entremescladas amb de figuras vertadièiras o imaginàrias.

arabi, aràbia (adj.) :

relatiu, -iva a Arabia. (R. II, 108)
Lo pòble arabi. La cultura aràbia.

Arabia :

peninsula, al nòrd-èst d’Africa, qu’enclaus mai d’un país.

arabic, -a :

que ven d’Arabia. La goma arabica.
La numeracion arabica.

arabicat, -ada :

secat, -ada al solelh.

arabicoandalós, -osa :

relatiu, -iva a Arabia e Andalosia.

arabisme :

ideologia del nacionalisme arabi ; idiotisme arab ; mot o expression de l’arab utilizat, quand ne vira, dins una autra lenga. « Inch Allah ! » n’es un.

arabista (m. e f.) :

especialista (m. e f.) de la lenga e de la civilizacion aràbias.

arabizacion :

accion o resulta d’arabizar.
L’arabizacion de l’ensenhament en Argeria.

arabizant, -a :

persona qu’estúdia la lenga e la civilizacion aràbias.

arabizar (v. tr.) :

espandir la lenga, la civilizacion e la religion aràbias.

arabizar (s’) :

adoptar la lenga e la civilizacion aràbias.

arable, -a :

que pòt èsser laurat, -ada / cultivable, -a.

arabis (lat.) (plt.) :

(Arabis alpina) ; (A. arenosa) ; (A. verna)
(A. muralis) ; (A. cebennensis) ; (A. cœrulea) ; (A.Turrita) (A. bellidifolia) ; (A. pumila) ; (A. arcuata) (A. perfoliata) (A. hirsuta) ; (A. brassicæformis) ; (A. saxatilis) (A. stricta) ; (A. serpyllifolia) ; (A. auriculata).

arabofòn, -a (adj. e subs.) :

que parla l’arab.

arabofonia (f.) :

ensemble dels païses que parlan arab.

aracèas (f. pl.) :

familha de plantas.

aracnids (m. pl.) :

classa d’insèctes de quatre parelhs de patas, sens antenas ni alas, coma las aranhas, los escòrpis, los acars. M’agradan pas brica los aracnids !

arada :

laurada.

« arada » :

v. alada.

aracnean, -a :

relatiu, -iva a l’aranhe ; leugièr, -a coma una telaranha. Pellicula aracneana.

aracnidisme :

estat patologic amodat per una fissada mai que mai d’aranhes.

ARACNO- :

forma prefixada del grèc arahhnè (aranhe)

aracnodactilia :

afeccion ereditària e familiala, caracterizada per d’alteracions morfologicas, una ectopia dels cristallins e la possibilitat de complicacions cardiacas.

aracnoïda :

una de las tres membranas qu’envolopan l’axe cerebrospinal.

aracnoïdal, -a :

relatiu, -iva a l’aracnoïda.

aracnoïde (subs. m.) :

cauquilhatge espinós e finament raiat ; mena de monin de las Americas ; mena de polipièr.

aracnoïde, -a (adj. m. e f.) :

que revèrta una telaranha.
Membrana aracnoïda.

aracnoïdian, -a :

fin, -a coma una telaranha.

aracnoïditi (f.) :

meningiti (inflamacion de l’aracnoïda)

aracnològ, -a :

especialista (m. e f.) d’aracnologia.

aracnologia :

branca de la zoologia qu’estúdia los aranhes.

aracnologic, -a :

relatiu, -iva a l’aracnologia.

« aradèl » :

v. aladèrn.

Aragon :

província d’Espanha.

aragonita :

varietat de carbonat de calci d’Aragon.

aragonés, -esa (adj. e subs.) :

relatiu, -iva a Aragon ;
sortit, -ida d’Aragon. Una Aragonesa.

araire (arc.) : f

orcat / arnés (mena de mossa de fust)
Sèm estats lèu passats de l’araire al tractor.

araliacèas (f. pl.) :

familha de plantas.
L’arboç es una planta araliacèa.

aram / eram :

mena de metal ; fil de fèr ; fil d’auricalc ; coire roge.
Per l’aparar, enrodèt lo prat amb d’aram crancut.

aramaïsme :

idiotisme del parlar aramèu passat dins una autra lenga. Maranathà : vèni, Senhor Jèsus ! es un aramaïsme passat un pauc dins totas las lengas del mond, de mercé lo cristianisme.

aramèu, -èa (adj. e subs.) :

relatiu als Aramèus o a lor lenga ; lenga semitica o ensemble de dialèctes semitics ; persona que parla l’aramèu.
L’aramèu èra la lenga de Jèsus e se parla encara.

« aramon» :

v. alamon.

aramon :

mena de rasim.

Aran (Val d’) / Vath d’Aran :

airal dels Pirenèus que Garona i nais, e que i se parla occitan. v. p. 1053.

arand :

gafamainatges. v. alan.

arandar (v. tr.) :

crestar ; mestrejar. ( L. 26)

arandat, -ada :

crestat, -ada ; mestrejat, -ada.

aranès, -esa :

relatiu, -iva a la Val d’Aran ; sortit, -ida de la Val d’Aran. Un Aranés. Una Aranesa.

arange (m.) (de l’arab narandj) :

frucha de l’arangièr.

aranget (m.) :

arange pichonèl.

arangièr :

l’arbre que fa d’aranges. (Citrus paradisi)

arangièr pomèl :

arangièr que fa de pomèlas. (Citrus grandis)

aranh (m.) :

un trelís / un trelhís de metal.

aranha (f.) / aranhe (m.) (del lat. araneus (l’animal) / aranea (la tèla) :

animal que teis una tèla per trapar d’insèctes.
Aranha cambaruda : cabra / aranha cambalonga.
Aranha d’aiga : aranha cambalonga ; cèrcapotz.
Aranha de mar : mena de cranc (Trachinus draco)
viva de mar

aranhe :

telaranha ; trelhís de fèr ; cèrcapotz ; filat per trapar d’aucèls ; persona dels braces longs o magrostina ;
crustacèu cambalong : (Stenorynchus) ; (Inachus)
mena de planta : (Ophrys aranifera)
mena d’aucèl : (Boscarla quinsonièira)

aranhada :

telaranha.

aranhan :

mena de rasim.

aranhar (v. tr.) :

garnir d’un trelhís metallic ; engraunhar.

aranhòl :

filat per trapar d’aucèls o de peis.

aranhòla :

viva pichonèla.

aranhàs :

gròssa telaranha ; trauc d’aranha ; pubis (lat.) / mata.

« aranhon » :

v. agranhon.

aranhós, -osa :

cobèrt, -a de telaranhas.

aranjada :

bevenda ; mena de cocorlon.

aranjariá :

airal plantat d’arangièrs.

aranjat, -ada :

confiment d’aranges.

araquida (m.) :

cacauèt (m.) (planta d’Africa).

araquidic, -a :

relatiu, -iva a l’araquida. Òli araquidic.

araquidonic (acid) :

acid gras dels araquidas.

araquina :

globulina de l’araquida.

aratòri, -a :

utilizat, -ada per laurar ; relatiu, iva al laurar.
Instruments aratòris.


Augmentez votre trafic avec Banchange