DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

apoparrir (v. tr.) :

acostumar un nenon a prene lo sen.

apoparrir (s’) :

s’acostumar a prene lo sen.

apoparrit, -ida :

acostumat, -ada a prene lo sen.
Foguèt lèu apoparrida la nenòta.

apoplectic, -a (adj. e subs.) :

relatiu, -iva a l’apoplexia ; persona que patís d’apoplexia.

apoplectifòrme, -a :

que revèrta l’apoplexia.

apoplectoïde, -a :

coma çaisús.

apoplexia :

ataca (l.p.) / interrupcion brutala de las fonccions d’un organ o de l’organisme tot entièr. (R. II, 105)

apoponir (v. tr.) :

torolhar ; poponejar ; costosir.

apoponir (s’) :

s’acostumar a èsser poponejat.

apoponit, -ida :

poponejat, -ada.
Lo primièr mainatge es totjorn mai apoponit.

apoproteïna :

derivat d’una proteïna.

apoquinina :

derivat de la quinina.


Augmentez votre trafic avec Banchange