DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

apolacrir (s’) :

s’agrolir ; s’acaponir.
Nos apolacrissèm sens no’n mainar.

apolicar (v. tr.) :

calinejar ; amigadar ; aprivadar.

apolicat, -ada :

t. a. çaisús.

apolidir (v. tr.) :

adornar ; far venir polit o pus polit ; embelir

apolidir(s’) :

venir pus polit, -ida.

apolinar (v. tr.) :

domdar un polin ; amigadar ; abituar ;
acostumar ; desgordir (s.f.)
Avèm pas encara capitat de l’apolinar.

apolinat, -ada :

alurat, -ada.

apolitic, -a :

en defòra de la politica.

apoliticisme :

natura de çò apolitic.

apològ :

raconte que conten una moralitat (R. IV, 262)

apologèta (m. e f.) :

persona que fa d’apologetica.

apologetica :

branca de la teologia que fa l’apologia del cristianisme.

apologia :

elògi / glorificacion.
Far l’apologia de q.q. o de quicòm.

apologista (m. e f.) :

defensor, -a / avocat, -ata d’una causa.

Apollinar :

prenom.

Apollon :

dieu grèc de la beutat, de la lutz e de las arts.

apollon :

òme bèl e plan plantat ; gròs parpalhòl fòrt polit
de las montanhas eurasiaticas (Parnassius apollo)

Apollòni - Apollònia :

prenoms.


Augmentez votre trafic avec Banchange