apolacrir (s) :sagrolir ; sacaponir.Nos apolacrissèm sens non mainar. apolicar (v. tr.) :calinejar ; amigadar ; aprivadar.apolicat, -ada :t. a. çaisús.apolidir (v. tr.) :adornar ; far venir polit o pus polit ; embelirapolidir(s) :venir pus polit, -ida.apolinar (v. tr.) :domdar un polin ; amigadar ; abituar ;acostumar ; desgordir (s.f.) Avèm pas encara capitat de lapolinar. apolinat, -ada :alurat, -ada.apolitic, -a :en defòra de la politica.apoliticisme :natura de çò apolitic.apològ :raconte que conten una moralitat (R. IV, 262)apologèta (m. e f.) :persona que fa dapologetica.apologetica :branca de la teologia que fa lapologia del cristianisme.apologia :elògi / glorificacion.Far lapologia de q.q. o de quicòm. apologista (m. e f.) :defensor, -a / avocat, -ata duna causa.Apollinar :prenom.Apollon :dieu grèc de la beutat, de la lutz e de las arts.apollon :òme bèl e plan plantat ; gròs parpalhòl fòrt politde las montanhas eurasiaticas (Parnassius apollo) Apollòni - Apollònia :prenoms. |