DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

APO- :

forma prefixada del grèc apò (a partir de, copat de, separat de). v. apogamia - apomorfina.

apoastre :

punt de l’orbita d’un astre gravitant a l’entorn d’un autre ont la distància dels dos es maximala.

apoatropina :

alcaloïd obtengut a partir de l’atropina.

Apocalipsi (f.) :

libre del Testament Novèl ; revelacion de la fin del mond. (R. II, 105)

apocalipsi (f.) :

fin del mond ; catastròfa universala.

apocaliptic,-a :

relatiu, -iva a l’Apocalipsi o a una apocalipsi ; que revèrta una apocalipsi ; qu’amòda una orror dantesca. Far de previsions apocalipticas.
Vision apocaliptica.

apocòpa (f.) :

pèrdia de letra(s) o de sillaba(s) a la fin d’un mot. « Ciné » es l’apocòpa de cinemà.
« Motò » es l’apocòpa de motocicleta.

apocrif, -a :

un document apocrif es un document falsament atribuit a un autor.

apocrifs (los) :

libres de la Bíblia que lor autenticitat es pas
sufisentament establida e que son pas retenguts per las glèisas crestianas. Los evangèlis apocrifs.

apoderament :

accion de mestrejar.

apoderar (v. tr.) :

mestrejar ; domdar ; terrassar.

apoderar (s’) de :

se venjar de q.q. o de quicòm.
S’apoderar d’un buòu per las banas.

apoderat, -ada :

mestrejat, -ada ; domdat, -ada.

apodessar (v. tr.) :

subrecargar ; far venir pus pesuc ; aplombar.

apodessat, -ada :

t. a. çaisús.

apodòsi (f.) :

proposicion principala plaçada après la subordinada.
Se te ven per gost ne pòdes manjar.

apofisi (f.) :

bronc / protuberància d’un òs en general.

apofisial, -a :

relatiu, -iva a una apofisi.

apofisiti (f.) :

inflamacion d’una apofisi.

apofonia :

alternància vocalica.

apoftègma :

paraula memorabla ; senténcia ; idèa emesa d’un biais concís. Qui viurà veirà.

apogamia :

desvolopament d’un embrion vegetal a partir d’una cellula vegetativa, generalament diploïda, sens aver recors a la fecondacion.

apogau :

v. pogau / pogal.

apogèu (m.) :

punt de l’orbita lunara pus distant de la tèrra ; cima / acrin / som.
Es enfin arribat a l’apogèu de sa glòria.

apoiridir (v. tr.) :

gastar ; poirir ; far perir.

apoiridir (s’) :

se gastar ; se poirir ; se perir.

apoiridit, -ida :

gastat, -ada ; poirit, -ida ; perit, -ida.

apojar / apujar :

v. pojar.

apojar / apodiar (v. tr. arc.) :

apevar ; apiejar. (L. 25)

apojar / apodiar (s’) :

s’apiejar.

Augmentez votre trafic avec Banchange