API- :forma prefixada del latin apis (abelha).v. apicòla - apicultor - apicultura... api ! (interj.) Bogre dapi ! :bogre de piòt ! bogre dase !api :legum (Apium graveolens)mena dumbelifèra : (Helosciadium nodiflorum) api fòl :(Ammi majus)api bastard / api salvatge :boscàs (Levisticum officinale)api raba :autra mena de legum.àpia :v. apcha.apiacèas (f. pl.) :familha de plantas.apiadaire, -a (adj. e subs.) :blandejaire, -a.apiadar (v. tr.) :lisar / alisar lo linge ; careçar lo pel ;blandejar ; encaminar ; dirigir ; reglar un conflet ; agorrufar la palha per la balhar a manjar al bestial. apiadar (s) :sencaminar ; marchar ; se condusir.apiadat, -ada :t. a. çaisús.apiàs :pua de rastèl / punta de rastèl.apiasonar (v. tr.) :fondar ; establir ; sèire ; plaçar ; far las apevasons (fondamentas) dun ostal.apiasonat, -ada :t. a. çaisús.apical, -a :relatiu, -iva a lapex (lat). v. apex.Fonèma apical : articulat amb la punta de la lenga. apicar (v. tr.) :dispausar verticalament (mar.)apichoniment :accion de far pus pichon, dapichonar.apichonar / apichonir (v. tr.) :amendrir / demenir / diminuir.apichonar / apichonir (s) :sapetitar / sapetitir.apichonat, -ada / apichonit, -ida :amendrit, -ida.apichonesir / apichotir :doblets dels vèrbs çaisús.APICO- :forma prefixada del latin apex (cima).apicoalveolar, -a :amb la punta de la lenga que tòca lalveòl superior de la boca.Fonèma apicoalveolar. Prononciacion apicoalveolara. apicodental, -a :amb la punta de la lenga que tòca las dents.apicòla :relatiu, -iva a lapicultura.Produccion apicòla. apicultura :art dabalir las abelhas e lor mèl.apicultor, -tritz :abelhaire, -a (persona que socupadapicultura). apièja :espicon.apiejador :aplech o airal per sapevar.apiejar (v. tr.) :apevar ; espiconar ; sosténer ; recomandar; insistir ; sosténer (s.f.)Sèri tu, apiejariái aquela paret, si que non... apiejar (s) :sapevar contra la lata (timon), en parlant dels buòus.apiejat, -ada :apevat, -ada ; espiconat, -ada.apièr :abelhièr / bugal ; bornhon (R. II, 12)apifòrme, -a :qua la forma duna abelha.apifug, -a :qualunha las abelhas. Produit apifug.apigresir (v. tr.) :donar la canha (l.p.) / apigrir.apigresir (s) :trapar la canha (l.p.) / sapigrir.apigresit, -ida :peresós, -osa (qua trapada la canha / qua la canha).apigriment :accion de far venir pigre o de venir pigre.apigrir (v. tr.) :far venir pigre / apigrir / apigresir.apigrir (s) :venir pigre / sapigrir / sapigresir.A mon vejaire, sapigrís. apigrit, -ida :rebutat, -ada pel trabalh ; peresós, -osa.apilaire, -a :persona quempila o quapèva.apilament :empilament.« apijar » :v. apiejar.apilar (v. tr.) :espiconar ; apevar ; ajudar ; sosténer ; amontetar ; empilar ; pilar ; assucar.Cal apilar aquel lenhièr, si que non cabussarà. apilat, -ada :apevat, -ada.apilar (s) :sapevar ; sapiejar ; sempilar ; satassar ; sagrumar.apilat, -ada :apevat, -ada ; apiejat, -ada ; empilat, -ada...apilatge :accion despiconar o dapevar.apilocar (s) :samontetar.apilocat, -ada :amontetat, -ada.apilonar (v. tr.) :espiconar ; apiejar.apilonat, -ada :t. a. çaisús.apilotar (v. tr.) :empilar ; amolonar.apilotar (s) :sempilar ; samolonar.Apilotem-nos, quaurem pas tan freg. apilotat, -ada :empilat, -ada / amolonat, -ada.apimpar (v. tr.) :adornar.apimpar (s) :sadornar.apimpat, -ada :adornat, -ada.La Margarida es totjorn fòrt plan apimpada. apincar (v. tr.) :apevar ; quilhar.apincar las pòtas : téner las pòtas sarradas. Apinquèt las pòtas, quaquò li veniá a revèrs. apincar (s) :se plantar sus las cambas.apincat, -ada :plantat, -ada sus las cambas.apinhar / apinhelar (v.tr.) :amontetar ; sarrar ; agrumar.apinhar / apinhelar (s) :samontetar ; sagrumar ; se gropar.apinhelat, -ada :amontetat, -ada. Lenhièr plan apinhelat.apinhastrar (s) :sobstinar ; sencapriçar / sencapriciar ; sencapar / satestudir / sentestar / sentestardir.Sapinhastrèt per acabar lo prètzfach començat. apiretic, -a :que sacompanha pas de fèbre.apirexia :abséncia de fèbre.apirogèn, -a :quempacha la montada de la fèbre.apiscar (v. tr.) :gaitar (R. III, 415) ; fintar ; far guinèla.apiscat, -ada :gaitat, -ada / fintat, -ada.apitançar (v. tr.) :avidar ; plan noirir ; alifrar.apitançar (s) :manjar amb apetís ; savidar ; saborar. apitançat, -ada : avidat, -ada.apitançós, -a :apetissent, -a ; que fa manjar de pan. Uèlhapitançós :uèlh tavanejaire.apitarrar (v. tr.) :embucar (s.f.) ; repasimar.apitarrar (s) :sembucar ; se repasimar ; se bandar.apitarrat, -ada :embucat, -ada ; repasimat, -ada.apitonar (v. tr.) :avidar mainatges o animals.apitonar (s) :manjar sens ajuda (drollons).apitonat, -ada :avidat, -ada ; repasimat, -ada.apitrassar (v. tr.) :sabracar un trabalh / lo far a la tabusta ; tustassar q.q. ; mal aprestar ; reconciliar (R. II, 462)Se faguèt apitrassar : se faguèt tabassar. apitrassat, -ada :t. a. çaisús.apivòr, -a :que se manja dabelhas.Lo pic es un aucelàs apivòr. |