DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

API- :

forma prefixada del latin apis (abelha).
v. apicòla - apicultor - apicultura...

api ! (interj.) Bogre d’api ! :

bogre de piòt ! bogre d’ase !

api :

legum (Apium graveolens)
mena d’umbelifèra : (Helosciadium nodiflorum)

api fòl :

(Ammi majus)

api bastard / api salvatge :

boscàs (Levisticum officinale)

api raba :

autra mena de legum.

àpia :

v. apcha.

apiacèas (f. pl.) :

familha de plantas.

apiadaire, -a (adj. e subs.) :

blandejaire, -a.

apiadar (v. tr.) :

lisar / alisar lo linge ; careçar lo pel ;
blandejar ; encaminar ; dirigir ; reglar un conflet ; agorrufar la palha per la balhar a manjar al bestial.

apiadar (s’) :

s’encaminar ; marchar ; se condusir.

apiadat, -ada :

t. a. çaisús.

apiàs :

pua de rastèl / punta de rastèl.

apiasonar (v. tr.) :

fondar ; establir ; sèire ; plaçar ; far las apevasons (fondamentas) d’un ostal.

apiasonat, -ada :

t. a. çaisús.

apical, -a :

relatiu, -iva a l’apex (lat). v. apex.
Fonèma apical : articulat amb la punta de la lenga.

apicar (v. tr.) :

dispausar verticalament (mar.)

apichoniment :

accion de far pus pichon, d’apichonar.

apichonar / apichonir (v. tr.) :

amendrir / demenir / diminuir.

apichonar / apichonir (s’) :

s’apetitar / s’apetitir.

apichonat, -ada / apichonit, -ida :

amendrit, -ida.

apichonesir / apichotir :

doblets dels vèrbs çaisús.

APICO- :

forma prefixada del latin apex (cima).

apicoalveolar, -a :

amb la punta de la lenga que tòca l’alveòl superior de la boca.
Fonèma apicoalveolar. Prononciacion apicoalveolara.

apicodental, -a :

amb la punta de la lenga que tòca las dents.

apicòla :

relatiu, -iva a l’apicultura.
Produccion apicòla.

apicultura :

art d’abalir las abelhas e lor mèl.

apicultor, -tritz :

abelhaire, -a (persona que s’ocupa
d’apicultura).

apièja :

espicon.

apiejador :

aplech o airal per s’apevar.

apiejar (v. tr.) :

apevar ; espiconar ; sosténer ; recomandar; insistir ; sosténer (s.f.)
S’èri tu, apiejariái aquela paret, si que non...

apiejar (s’) :

s’apevar contra la lata (timon), en parlant dels buòus.

apiejat, -ada :

apevat, -ada ; espiconat, -ada.

apièr :

abelhièr / bugal ; bornhon (R. II, 12)

apifòrme, -a :

qu’a la forma d’una abelha.

apifug, -a :

qu’alunha las abelhas. Produit apifug.

apigresir (v. tr.) :

donar la canha (l.p.) / apigrir.

apigresir (s’) :

trapar la canha (l.p.) / s’apigrir.

apigresit, -ida :

peresós, -osa (qu’a trapada la canha / qu’a la canha).

apigriment :

accion de far venir pigre o de venir pigre.

apigrir (v. tr.) :

far venir pigre / apigrir / apigresir.

apigrir (s’) :

venir pigre / s’apigrir / s’apigresir.
A mon vejaire, s’apigrís.

apigrit, -ida :

rebutat, -ada pel trabalh ; peresós, -osa.

apilaire, -a :

persona qu’empila o qu’apèva.

apilament :

empilament.

« apijar » :

v. apiejar.

apilar (v. tr.) :

espiconar ; apevar ; ajudar ; sosténer ; amontetar ; empilar ; pilar ; assucar.
Cal apilar aquel lenhièr, si que non cabussarà.

apilat, -ada :

apevat, -ada.

apilar (s’) :

s’apevar ; s’apiejar ; s’empilar ; s’atassar ; s’agrumar.

apilat, -ada :

apevat, -ada ; apiejat, -ada ; empilat, -ada...

apilatge :

accion d’espiconar o d’apevar.

apilocar (s’) :

s’amontetar.

apilocat, -ada :

amontetat, -ada.

apilonar (v. tr.) :

espiconar ; apiejar.

apilonat, -ada :

t. a. çaisús.

apilotar (v. tr.) :

empilar ; amolonar.

apilotar (s’) :

s’empilar ; s’amolonar.
Apilotem-nos, qu’aurem pas tan freg.

apilotat, -ada :

empilat, -ada / amolonat, -ada.

apimpar (v. tr.) :

adornar.

apimpar (s’) :

s’adornar.

apimpat, -ada :

adornat, -ada.
La Margarida es totjorn fòrt plan apimpada.

apincar (v. tr.) :

apevar ; quilhar.
apincar las pòtas : téner las pòtas sarradas.
Apinquèt las pòtas, qu’aquò li veniá a revèrs.

apincar (s’) :

se plantar sus las cambas.

apincat, -ada :

plantat, -ada sus las cambas.

apinhar / apinhelar (v.tr.) :

amontetar ; sarrar ; agrumar.

apinhar / apinhelar (s’) :

s’amontetar ; s’agrumar ; se gropar.

apinhelat, -ada :

amontetat, -ada. Lenhièr plan apinhelat.

apinhastrar (s’) :

s’obstinar ; s’encapriçar / s’encapriciar ; s’encapar / s’atestudir / s’entestar / s’entestardir.
S’apinhastrèt per acabar lo prètzfach començat.

apiretic, -a :

que s’acompanha pas de fèbre.

apirexia :

abséncia de fèbre.

apirogèn, -a :

qu’empacha la montada de la fèbre.

apiscar (v. tr.) :

gaitar (R. III, 415) ; fintar ; far guinèla.

apiscat, -ada :

gaitat, -ada / fintat, -ada.

apitançar (v. tr.) :

avidar ; plan noirir ; alifrar.

apitançar (s’) :

manjar amb apetís ; s’avidar ; saborar. apitançat, -ada : avidat, -ada.

apitançós, -a :

apetissent, -a ; que fa manjar de pan. Uèlh

apitançós :

uèlh tavanejaire.

apitarrar (v. tr.) :

embucar (s.f.) ; repasimar.

apitarrar (s’) :

s’embucar ; se repasimar ; se bandar.

apitarrat, -ada :

embucat, -ada ; repasimat, -ada.

apitonar (v. tr.) :

avidar mainatges o animals.

apitonar (s’) :

manjar sens ajuda (drollons).

apitonat, -ada :

avidat, -ada ; repasimat, -ada.

apitrassar (v. tr.) :

sabracar un trabalh / lo far a la tabusta ; tustassar q.q. ; mal aprestar ; reconciliar (R. II, 462)
Se faguèt apitrassar : se faguèt tabassar.

apitrassat, -ada :

t. a. çaisús.

apivòr, -a :

que se manja d’abelhas.
Lo pic es un aucelàs apivòr.


Augmentez votre trafic avec Banchange