DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

apèch :

gland / agland.

apechalar (s’) :

se plantar per badar los que passan.

apechalat, -ada :

plantat, -ada per badar los que passan.

apecilhaire, -a :

q.q. que cèrca lo nas darrièr las aurelhas. apecilhar (v. tr.) : abocinar ; copar a tròces.

apecilhat, -ada :

abocinat, -ada.

apecilhatge :

accion o resulta d’apecilhar.

apedaçar (v. tr.) :

pedaçar / petaçar ; adobar / reparar.

apedaçar (s’) / se petaçar :

tornar d’acòrdi amb q.q. ; s’arrengar per.
Consí quicòm se tornèron petaçar. v. consí.

apedanhar (v. tr.) :

levar de bas en naut.

apedanhat, -ada :

levat, -ada de bas en naut.

apegant, -a :

pegós, -osa.

apegar (v. tr. e intr.) :

èsser pegós, -osa.

apegar (s’) :

s’envescar.
De m’apevar contra l’avet me soi apegada la vèsta.

apegonir (v. tr.) :

far venir pegós, -osa.

apegonir (s’) :

venir pegós, -osa.

apegonit, -ida :

pegós, -osa.

apeirassar (v. tr.) :

apeiregar / desrocar / lapidar.
A las adultèras los Josieus las apeirassavan.

apeirassat, -ada :

desrocat, -ada. (R. IV, 120)

apeissonar (v. tr. e intr.) :

tornar metre de peisses dins un riu , un lac, una ribièira.
Venon d’apeissonar la ribièira en trochas.

apeissonat, -ada :

provesit, -ida en peisses (riu, ribièira, lac...)

apeitar (v. tr. e intr.) :

esperar.

« apejar » (s’) :

v. s’apiejar.

apèl / apelada :

accion d’apelar.

apelable, -a :

que pòt èsser apelat, -ada.

apelador :

agulhat / agulhada per apelar buòus o vacas.

apelaire, -a :

persona qu’apèla, qu’apèla buòus o vacas.

apelament :

accion d’apelar ; denominacion.

apelar (v. tr.) :

sonar.
apelar los buòus : los encorar a sègre.

apelar (s’) :

se sonar.
M’apèli Joan : me sonan Joan / me dison Joan.

apelaudir (s’) :

s’agrolir ; s’arrossir ; s’apapesir.
Consí far per s’apelaudir pas ?

apelaudit, -ida :

agrolit, -ida ; apapesit, -ida ; arrossit, -ida.

apelenquir (s’) :

se virar en pelenc (codenàs) o en pelena.
De dalhar una tenguda finís que s’apelenquís.

apelenquit, -ida :

vengut,-uda pelenc (codenàs) o pelena.

apellacion :

accion d’apelar (t.a.) ; denominacion que garantís l’origina d’un produch. (R. II, 102)

Apèlles :

prenom.

apelosir (v. tr.) :

mudar un airal en pelena.

apelosir (s’) :

se mudar en pelena.

apelosit, -ida :

mudat en pelena. Lor pradèl s’es apelosit.


Augmentez votre trafic avec Banchange